Joan Baptista Manyà i Alcoverro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Baptista Manyà i Alcoverro
Biografia
Naixement 30 octubre 1884
Gandesa
Mort 22 desembre 1976 (92 anys)
Tortosa
Lloc d'enterrament Santuari de Fontcalda 
Formació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Filòsof
Modifica les dades a Wikidata

Joan Baptista Manyà i Alcoverro (Gandesa, 31 d'octubre de 1884 - Tortosa, 22 de desembre de 1976) fou un filòsof i teòleg català.

Infantesa i ensenyament primari (1884-1895) [cal citació][modifica]

L'àvia materna i la mare tingueren una influència decisiva en la primera infantesa i el predisposaren a l'estudi i a la vocació sacerdotal. Ell recorda, però, amb elogis, el seu mestre en Josep Guàrdia, qui en dos cursos li donà bagatge cultural i pressionà la família de pagesos per tal que l'alumne predilecte estudiés fora del poble.

Anys de seminarista a Tortosa (1895-1901) [cal citació][modifica]

Les seves preguntes subtils i fondes el fan destacar en mig d'un professorat i condeixebles de to grisenc i rutinari. Ell anomena amb agraïment el professor de Llatí del tercer curs d'Humanitats, mossèn Joaquim Gamundi. N'afirma que era un home que sabia fer estudiar i fer entendre interès per l'assignatura (...) Vaig aprendre tot allò que sé de sintaxi llatina.

Estudis filosòfics i teològics al Seminari de Tortosa (1901-1905) [cal citació][modifica]

En té i en confessa una gran desil·lusió perquè faltaven al professorat qualitats didàctiques i científiques. Per això es va espavilar autàrquicament, llegint tot allò que li semblava de la biblioteca, i així pogué pensar per compte propi. Tenia aquest estil el perill típic de l'autoformació que no té visió orgànica i equilibrada de la matèria. Per això, afirma: sols a Roma vaig poder corregir o atenuar els efectes d'aquesta autoformació... encara avui en pateixo les conseqüències.

Tres cursos a Roma (1905-1909) [cal citació][modifica]

A la Universitat Gregoriana es doctora en teologia i filosofia. Lluís Billot i Van Laak influeixen poderosament en la seva formació. El primer pel seu estil independent i el segon per la seva erudició.

Cau malalt i el metge li prohibeix estudiar més de mitja hora seguida. Ell reacciona positivament i concentra l'atenció en els trenta minuts que li permeten assimilar igualment les idees.

A les vacances d'estiu, a Itàlia, llegeix els set volums de la Filosophia lacensis dels jesuïtes alemanys i així coneix l'existència de Descartes, Leibniz, Christian Wolff, Kant, etc. Diu a Les meves confessions que l'autor que més ha influït en el seu estil intel·lectiu és Jaume Balmes i Urpià, però en el seu ideari i en part en el seu estil foren Tomàs d'Aquino i els seus dos comentaristes Gaietà i Ferrariensis; també Suàrez i Joan de Sant Tomàs. Entre els moderns els seus professors, cardenals Billot i Franzelin.

Maduració del pensament Manyista (1909-1942) [cal citació][modifica]

En tornar de Roma més que mestre es considera alumne ben preparat per a dedicar-se a estudis seriosos de Teologia i Filosofia... com home que dedicà tota la vida al treball intel·lectual essent en estat de formació perpètua dins d'un progrés intel·lectiu que no té fites.

Docència al Seminari de Tortosa (1909-1921) [cal citació][modifica]

Tota ella plena de satisfaccions des de la Càtedra de Teologia i Escriptura en comprovar l'avenç de l'alumnat en continguts clas i estil dialèctic. Els seus alumnes guanyen els primers llocs a les oposicions i són reconeguts pertot arreu com estudiosos ben preparats per un mestre extraordinari.

Tothom sap que la seva fidelitat ardent i indomable a la cultura i esperit català li costà la sortida del Seminari juntament amb Bellpuig, Cucala i el seu germà Joaquim.

Investigació privada. Institució Balmesiana. Guerra civil (1921-1936) [cal citació][modifica]

És l'època de la major reflexió i producció psico-pedagògica que floreix en articles apareguts a Criterion, Paraula Cristiana, Llibreria Balmesiana i, sobretot, els llibres El pensament i la imatge, i El talent. I.

És l'època de l'amistat i la col·laboració amb altres sacerdots i intel·lectuals de Catalunya: Carles Cardó, Carreras, Tomàs Bellpuig, Llovera, Anglès, Ignasi Casanova, Serra, Ubach, Miquel Desplugues, etc. Destaquem l'Amistat Casanova-Manyà, els qui partint de Jaume Balmes i Urpià volien fer la simbiosi joventut-filosofia.

Temps de les conferències i cercles d'estudi amb el jovent del moviment fejocista, secundat a Tortosa pel seu deixeble preferit mossèn Rafel Escuder.

Guerra civil (1936-1939) [cal citació][modifica]

Són dies de persecució religiosa i ensems de reflexió espiritual. Las meditaciones marianas en las ergàstulas del S.I.M., són fruit d'aquell temps de tensió i devoció mariana. La millor font d'informació però de la seva actitud sacerdotal és el llibre Les meves confessions.

És rector de la feligresia tortosina de Ferreries i d'un annex rural, Vinallop. Vostè predica massa clar, sense retòriques, li diuen alguns senzills feligresos.

Fecunditat literària (1924-1976) [cal citació][modifica]

Durant trenta-quatre anys va escriure els cinc volums de Theologumena i la resta de les obres, citades en la bibliografia, tasca que combinà amb vint anys de docència a l'Institut de Tortosa i de direcció espiritual als creients que el visitaven i li demanaven consell.

Va reviscolar el Seminari de Castelló. Volia ésser soterrat als peus de la Mare de Déu de la Fontcalda: Roma li ho concedí i hi fou sebollit, rere l'altar major.

L'obra pòstuma de Manyà és el volum sisè de Theologumena dedicat a la fe. Es conserven els inèdits en llatí si bé ens deixà un resum en català.

Enllaços externs[modifica]