Joan Baptista Descatllar i Tord

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Baptista de Descatllar i Tord)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Baptista Descatllar i Tord

Joan Baptista Descatllar i Tord (La Pobla de Lillet, 1670 - Banyoles, 4 de novembre de 1744) fou abat de Sant Esteve de Banyoles. El seu nebot, José de Bru i de Descatllar, fou governador de Berga.

Biografia[modifica]

Fill de Francesc Descatllar i d'Ollers i Maria Tord, tingueren 5 fills més: Josep, Bernat, Jaume, Leonor i Francesc Descatllar i Tord.

Joan vestí l'hàbit de Sant Benet a Sant Pere de Galligants. Professà al Monestir de Sant Pau del Camp el 1686 i fou nomenat monjo dispenser del monestir de Sant Cugat del Vallès, fins al 1703 en què fou elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles pel rei Felip V.[1]

Va ser partidari del rei Felip V i es va negar a trencar el jurament de fidelitat al rei Borbó per donar-lo a l'arxiduc d'Àustria, per aquest motiu, el 31 d’octubre de 1705 fou privat de percebre les rendes,[2] que quedaren retingudes pel Govern de Catalunya, a conseqüència d'aquest fet es va veure obligat a emigrar a Itàlia el març de 1706. Embarcà en un vaixell des del port de Mataró. Primer es va assentar a Roma, però com que no podia viure amb la decència que li exigia la seva dignitat, viatjà per diferents ciutats, entre elles Venècia, Pàdua i altres ciutats del nord i del llevant d'Itàlia. L'any 1715 amb la victòria de les tropes espanyoles retornà a Banyoles.

Després de la guerra de Successió els borbònics hi varen deixar aquarterat un batalló de dragons, cent vint homes, amb els seus respectius oficials i cavalls que la població també es veia obligada a allotjar i mantenir. El 1740 Joan Baptista Descatllar va redimir temporalment al municipi de Banyoles del pagament de les rendes dels censals per ajudar a sufragar la despesa de construir un quarter per tal que el batalló de dragons hi romanguessin i deixessin de viure a les cases del poble de Banyoles.[3]

Durant el seu abadiat, es varen acabar les obres de construcció de l'actual església de Sant Esteve. Va morir el 4 de novembre de 1744,[4] a Banyoles, després d'una llarga malaltia de vòmit que patí per espai de dotze anys i que li impedia assistir al cor i celebrar missa. Fou sepultat al terra de l'església del monestir de Sant Esteve, davant l'altar del Corpus Vell (avui N.S.de la Salut).[5]

Referències[modifica]

  1. «Joan Baptista Descatllar i de Tord | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2021].
  2. Palmada, Guerau «L'últim president de la Generalitat». Revista de Girona, 300, pàg. 40.
  3. «Estany de Banyoles i St Patllari». [Consulta: 21 març 2021].
  4. Palmada, Guerau. El cerimonial d'entrada de l'abat de Banyoles durant els segles XVII i XVIIII. LIII. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, p. 223-250. 
  5. «ELS DESCATLLAR, DE LA POBLA DE LILLET AL MONESTIR DE BANYOLES. Articulos, publicaciones y proyectos en curso de Joan Anton Abellan». [Consulta: 21 març 2021].


Vegeu també[modifica]