Joan Bassas i Compte

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Bassas i Compte
Biografia
Naixement 1766
Vic
Mort segle XIX
Activitat
Ocupació Metge
Modifica les dades a Wikidata

Joan Bassas i Compte (Vic, 1766) fou un metge i cirurgià català.

Biografia[modifica]

Es va matricular al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 6 d'octubre de 1786. Encara com a estudiant de cirurgia, el 26 de juliol de 1791 va ser destinat a Orà com a practicant de l’hospital de sang d’aquesta plaça, que vivia des del terratrèmol d’octubre de l’any anterior en un estat de freu precarietat política, militar i sanitària.

Se li van concedir trenta-cinc escuts mensuals, menjar i viatges pagats. A la seva tornada va prosseguir els seus estudis i les seves pràctiques com a intern de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i es llicencià com a cirurgià llatí de nou exàmens el 20 de març de 1973.

El 15 de març de 1796 completava els estudis de cirurgia obtenint-ne el grau de doctor. Aquell mateix any es va presentar a una oposició per cobrir una plaça de dissector anatòmic al Colegio de Cirurgía de San Carlos de Madrid. No va aconseguir guanyar aquesta plaça. El tribunal va emetre un comunicat en el qual criticava obertament les deficiències acadèmiques de Bassas. Entre altres consideracions s’hi afirmava que: <Don Juan Bassas en su primer ejercicio demostró los músculos que mueven el fémur sobre la pelvis. El poco manejo de este Profesor está conocido por la poca limpieza en la disección. El gran glúteo estaba a retazos cubierto de su membrana propia y gordura; igualmente que la aponeuerosis fascia lata, y el obturador interno que es tan fácil de limpiar, se presentó sin despegarlo del tejido celular; en la exposición de sus ataduras fue confusísimo, equivocándolas casi todas; en los usos hubo el mismo defecto, no se hizo mención de la abertura formada por el tríceps y vasto interno, y se trató de la fascia lata como de paso. También tiene la desgracia este Profesor de no poderse explicar como quisiera, pues de su lenguaje confuso y estropeado no se puede esperar que sus oyentes puedan aprovechar mucho>. Tanmateix, sembla que aquesta crítica no va desanimar el nostre home. Uns mesos després del fracàs de Madrid guanyava la plaça de dissector anatòmic de la Universitat de València.

El 1799 va ser designat dissector anatòmic del Col·legi de Cirurgia de Burgos recentment creat amb un sou anual de 6.000 rals. El 1804, a causa d’una reforma del reglament dels ensenyaments sanitaris, Bassas va ascendir a catedràtic numerari d’anatomia, ara amb un sou de 12.000 rals. El 1812, en plena Guerra del Francès i amb l’activitat del Col·legi de Cirurgia de Burgos suspesa, esdevingué metge titular de la població burgalesa de Poza de la Sal.

El 1813 va ser mobilitzat com a sanitari, i fou ferit pels francesos a la batalla de Vitoria. El 1814, acabada la guerra, Bassas es va tornar a incorporar a la seva Càtedra al col·legi burgalès.

El 1817 la Sociedad de Amigos del País de Burgos, de la qual Bassas era soci, li va publicar un treball sobre els gasos pestífers. Aquesta obra consistia en dos opuscles completament diferents. En el primer l’autor analitza els mitjans per prevenir el contagi de la pesta, entre ells la inoculació de gasos pestífers, tal com es procedia amb la vacuna que protegeix contra la verola. En el segon, més breu, s’exposa una classificació dels nervis deduïda per ell mateix atesa la seva experiència com a dissector.

El 1820 va ingressar a la Real Academia Médica Matritense com a soci corresponent. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) es va mostrar obertament partidari de les doctrines liberals, cosa que va provoca, en tornar al poder els absolutistes, el seu cessament com a catedràtic el 1824. Després d’intentar sense èxit aconseguir la plaça de metge titular de la vila de Laredo, va ingressar com a catedràtic al Colegio de Medicina y Cirurgía de San Carlos de Madrid, on es va jubilar el 1832.

El 1833 va publicar un treball sobre el còlera titulat: Cólera morbo asiático. Duendes libres y embolsados. En aquest treball Bassas sostenia la tesi que la causa del còlera eren uns petits insectes que podies estar lliures o <embolsados>, és a dir enquistats: <Los agentes productores del cólera morbo son insectos que llamo microscópicos por su extremada pequeñez, y los divido primero en libres o sin túnica, susceptibles de volatilización, y de pasar de un lugar a otro espontáneamente u obligados por una corriente aérea, y (...) segundo: entrincados o embolsados, embrionados unos y fecundados otros, quienes no pueden ofender sin que preceda un grado de calor capaz de desarrollarlos y romper la envoltura coriácea (...) unos y otros para vomitar la ponzoña y dañarnos, es indispensable el inmediato contacto en una o muchas superficies>.

Després d’aquest treball es perd la pista de Bassas, no s'ha trobat cap document que doni notícia del lloc ni de la data de la seva mort.

Bibliografia[modifica]

  • CALBET CAMARASA, Josep Maria; CORBELLA, Jacint. Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona: Rafel Dalmau, 1981-1984.
  • LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel. <Documentos para el estudio de los profesores catales del Real Colegio de Cirurgía de Burgos (1799-1824)>. Gimbernat. Vol XII (1989), p. 201-214.
  • ELIAS DE MOLINS, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX: apuntes y datos. Barcelona: Impr. Fidel Giró, 1889.
  • LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel. <El doctor Juan Bassas, un vicense catedrático del Real Colegio de Cirurgía de Burgos (1799-1825)>. Gimbernat. Vol. XXVI (1996), p. 131-144.
  • LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel. Los Profesores del Real Colegio de Cirurgía de Burgos: 1799-1824. Barcelona: Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 1997.
  • LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel. Una Esperanza frustrada: el Real Colegio de Cirurgía de Burgos a los doscientos años de su fundación. Burgos: Institución <Fernán González>, 1999.
  • MASSONS ESPLUGAS, Josep M. <Alumnes vigatans del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1847)>. Gimbernat. Núm. 43 (2005), p. 109-122.
  • BERNAT, Pasqual. Científics d’Osona. Diccionari històric i biobibliogràfic dels científics nascuts o vinculats a Osona. Vic, Patronat d’Estudis Osonencs, 2010, Osona a la Butxaca, 28.

Enllaços externs[modifica]