Joan Botam i Casals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Botam i Casals

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
les Borges Blanques (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFra Salvador de les Borges
Religiócatòlica
FormacióUniversitat Pontifícia de Salamanca
Activitat
OcupacióPrevere
Orde religiósOrde dels Frares Menors Caputxins
Ordenació sacerdotal en el ritu romà1952
Premis

Joan Botam i Casals (les Borges Blanques, 21 de setembre de 1926 - Barcelona, 30 de novembre de 2023) fou un sacerdot i caputxí català, amb el nom religiós de Fra Salvador de les Borges. Se l'ha considerat "el pare de l'ecumenisme a Catalunya".[1][2]

Biografia[modifica]

En acabar els estudis, treballà al Registre de la Propietat i com a interventor a l'Ajuntament de les Borges Blanques. El 1944 ingressà com a novici a l'Orde dels Frares Menors Caputxins, a Arenys de Mar.[3] El 1955 es doctorà en Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i el 1957 fou nomenat vicedirector (més tard en fou director) del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins. El 1952 fou ordenat prevere.

Interessat per la cultura catalana, el seu treball Arnau de Vilanova, moralista (1956) va rebre el Premi Jaume Serra i Húnter atorgat per l'Institut d'Estudis Catalans. També s'ha interessat per l'excursionisme. El 1963 fou nomenat provincial dels Frares Menors caputxins de Catalunya, alhora que exercia com a consiliari de la institució ecumènica Pax Christi, càrrec des del qual impulsà iniciatives vinculades a la pau i l'ecumenisme. Així, participà en la fundació de l'Institut Víctor Seix de Polemologia, formà part del jurat per a la concessió del Memorial Joan XXIII i col·laborà activament amb la resistència cultural antifranquista, jugant un paper destacat en la Caputxinada de 1966. Arran d'aquest fet, el governador civil de Barcelona, Antonio Ibáñez Freire intentà expulsar-lo d'Espanya, però les autoritats religioses i el Vaticà ho van impedir.[4]

El 1984 va fundar el Centre Ecumènic de Catalunya per tal de promoure el diàleg entre ortodoxos, anglicans, catòlics i protestants; i posteriorment la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 per tal de promoure el diàleg entre religions aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a Barcelona i que tots els esportistes de diferents religions gaudissin d'un espai comú per a resar. Així sorgiria el Centre Abraham del Poblenou. Alhora, fou nomenat president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i fou un dels promotors del Primer Congrés de Vida Religiosa a Catalunya.[1]

El 1997 fou president de la Comissió elaboradora de l'avantprojecte de Centre Interreligiós / Servei Municipal d'Atenció a Persones i Agrupacions Religioses de Barcelona. El 2000 va representar Barcelona, juntament amb Enric Capó, a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.

Morí l'any 2023 quan encara residia a la comunitat de caputxins de Sarrià on hi vivia des dels 60 anys.[5]

Reconeixements[modifica]

  • 2010 - Creu de Sant Jordi per la seva contribució al diàleg entre religions i per promoure la pau, la convivència i l'entesa entre cultures. També ha rebut el Premi en convivència i diàleg interreligiós del Grup de Treball Estable de Religions (GTER).
  • 2015:
    • V Memorial Àlex Seglers, a Sabadell.[6]
    • Premi ICIP Constructors de Pau. per la seva tasca en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós.[7][8]
  • 2017 - Premi Olivera d'Or al Borgenc de l'Any.
  • 2022 - Memorial Cassià Just.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Vilaclara, Roger. «Mor el caputxí Joan Botam, el pare de l'ecumenisme a Catalunya». Catalunya Religió, 30-11-2023. [Consulta: 30 novembre 2023].
  2. ↑ Solano, Alexandre «S'ha mort Joan Botam, un dels protagonistes de la Caputxinada i pare de l'ecumenisme a Catalunya». VilaWeb [Consulta: 30 novembre 2023].
  3. ↑ «Joan Botam i Casals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Entrevista a Joan Botam Arxivat 2012-03-19 a Wayback Machine. per Víctor Colomer, 26 de desembre de 1999
  5. ↑ 5,0 5,1 SomGarrigues. «Mor el frare caputxí Joan Botam, als 97 anys d'edat | Notícies», 30-11-2023. [Consulta: 30 novembre 2023].
  6. ↑ «El Pare Botam i l'Associació Juvenil Esquitx, guardonats a la IV edició del Memorial Àlex Seglers». Ajuntament de Sabadell, 01-10-2015. [Consulta: 2 octubre 2015].
  7. ↑ «El caputxí català Joan Botam, premi ICIP Constructors de Pau 2015». La Vanguardia, 29-09-2015 [Consulta: 14 octubre 2016].
  8. ↑ «El pare caputxí Joan Botam rep avui el premi ICIP Constructors de Pau 2015». VilaWeb, 11-04-2016 [Consulta: 14 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Botam_i_Casals&oldid=33109139»