Joan Brudieu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Joan Brudieu (desambiguació)».
Infotaula de personaJoan Brudieu
Biografia
Naixement1520 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1591 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
la Seu d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMúsic i compositor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e40d3588-bdcb-4a10-8335-b9da15f80c8c Modifica els identificadors a Wikidata
Monument a Joan Brudieu, obra de Philippe Lavaill situada a La Seu d'Urgell

Joan Brudieu (diòcesi de Llemotges, ca 1520 - Seu d'Urgell, el 1591) és considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català.[1]

Entre altres, el passeig de Joan Brudieu i el Festival Internacional de Música Joan Brudieu de la Seu d'Urgell s'anomenen d'aquesta manera en honor seu.

Biografia[modifica]

Malgrat el seu origen llemosí, es pot considerar com a català, ja que les poques dades biogràfiques que s'han trobat d'ell el situen a Catalunya, on hi arriba de molt petit.

Des del 1539 fou cantor de la catedral de la Seu d'Urgell, on el van ordenar sacerdot el 1546. El 1548 el nomenen mestre de capella de per vida. El 1550 viatjà al seu país natal per adquirir instruments per a la capella.

El 1577 es retira a Balaguer, però al cap d'un any el trobem com a mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrec que abandonarà al cap de poc temps, sembla que per problemes de salut. El 1579 torna a la Seu d'Urgell, on restarà fins a la seva mort, substituït, però, durant un curt període, per Rafael Coma.

Obra[modifica]

Portada dels Madrigals de Joan Brudieu

Brudieu s'incorpora molt ràpid a la vida i la cultura catalanes, fins al punt que potser no hi ha cap altre autor d'aquella època que, com ell, incorpori tan íntimament a la seva música l'essència de les tonades populars o que s'identifiqui tan intensament amb algun dels poetes catalans.[1]

La seva producció és força original respecte dels músics catalans de la seva època. Va compondre diverses sèries de madrigals, molts d'ells amb text d'Ausiàs March, publicats a Barcelona el 1585. Aquests madrigals són una mostra inequívoca del seu geni temperamental, de la seva extremada sensibilitat i cultura, i del seu mestrívol domini del llenguatge polifònic.[1]

També va compondre una missa de difunts, que és l'única del seu temps en l'àmbit dels Països Catalans. L'obra de Brudieu que té un caràcter més popular són els Goigs de Nostra Dona, publicats conjuntament amb els madrigals. Són variacions polifòniques i contrapuntístiques de la melodia tradicional, diferents a cada estrofa.

El madrigal V de Brudieu L'Amor y la Magestad utilitza el mateix text que van fer servir Mateu Fletxa el Vell i el seu nebot, Mateu Fletxa el Jove per a l'ensalada que porta el nom de Las Cañas. Per això, malgrat estar classificat com a madrigal, aquesta composició participa de moltes de les característiques d'aquest subgènere tan popular al Renaixement hispànic.

Aquestes són les úniques obres que coneixem, perquè foren publicades a Barcelona el 1585, però de ben segur que en va escriure moltes més.

Edicions modernes[modifica]

  • Pedrell, Felip; Anglès, Higini. Els Madrigals i la Missa de difunts d'En Brudieu. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1921. 
  • Casas, Jordi. ed. Madrigal I. Goigs de Nostra Dona, 1585. Barcelona: Dinsic, 1998. 
  • Quetglas Pons, Tomeu. ed. Joan Brudieu: Madrigals (Los Goigs de Nostra Dona i Madrigals XIII, XIV, XV i XVI). Barcelona: Dinsic, 2001. 
  • Quetglas Pons, Tomeu. ed. Joan Brudieu: Madrigals II, III, IV i V. Barcelona: Dinsic, 2002. 
  • Quetglas Pons, Tomeu. ed. Joan Brudieu: Madrigals VI, VII, VIII, IX, X, XI i XII. Barcelona: Disnsic, 2002. 

Bibliografia[modifica]

  • Anglès, Higini «Una missa d’En Brudieu». Vida Cristiana, 7/49, 1921, pàg. 172–175.
  • Gómez Muntané, Maricarmen. Historia de la música en España e Hispanoamérica 2: De los Reyes Católicos a Felipe II. Madrid-México D. F.: Fondo de Cultura Económica de España, 2012. ISBN 978-84-375-0677-7. 
  • Gregori, Josep Maria «Joan Brudieu, notes a la seva biografia i a l'edició dels Madrigals (1585)». Revista Catalana de Musicologia, 2, 2004, pàg. 63-78.
  • Pedrell, Felip; Anglès, Higini. Els Madrigals i la Missa de difunts d'En Brudieu. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1921. 
  • Querol, Miquel «Els Madrigals de Joan Brudieu». Estudis Universitaris Catalans, 24 [Miscel·lània Aramon i Serra, 2], 1980, pàg. 467-472.
  • Querol, Miquel «Contribució d'Higini Anglès al coneixement de la polifonia profana espanyola». Recerca Musicològica [Barcelona], IX-X, 1989, pàg. 121-133. ISSN: 0211-6391.
  • Subirats y Bayego, María-Ángeles «Los textos de Ausiàs March en la polifonía catalana del Renacimiento». Nassarre: Revista Aragonesa de Musicología, 4/1-2 [Congreso internacional "La música española del renacimiento" (Zaragoza, 1986)], 1988, pàg. 249-264.
  • Veny-Mesquida, Joan R. «Les musicacions de textos d'Ausiàs March al segle XVI». A: Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009. Vol. 2: La literatura i les arts. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Leteratura Catalanes – Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 131-147. 

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 MARTORELL, Oriol; VALLS, Manuel. Síntesi històrica de la música catalana. 1985, Els llibres de la frontera, Ed. Hogar del Libro. Pàg. 34 ISBN 84-85709-42-X

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Brudieu