Joan Carles Panyó i Figaró

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Carles Panyó i Figaró
Dades biogràfiques
Naixement 1755
Mataró
Mort 1840 (84/85 anys)
Activitat professional
Ocupació Pintor i pedagog
Modifica dades a Wikidata
Sant Sopar, Obra conservada als Museus d'Olot. MCGO-4263

Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) fou un pintor, decorador i director d'escoles.[1]

És considerat un dels millors exponents del neoclassicisme català. Fou un autor prolífic però amb una obra poc coneguda.[2]

Era un deixeble dels germans Francesc i Manuel Tramulles i Roig. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Treballà de daurador a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona.

El 1783 el bisbe Tomàs de Lorenzana va encarregar-lo amb la creació de l'Escola de Dibuix d'Olot,[3] i el 1790 amb la de Girona, la futura Escola Municipal de Belles Arts.[4] A Barcelona i a Reus, pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia. El 1802 es reincorporà a l'Escola de Dibuix d'Olot, on col·laborà amb l'escultor Ramon Amadeu.

Col·leccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ramon Grabolosa i Puigredon, Joan-Carles Panyó i Figaró: primer director de les Escoles de Dibuix d'Olot i de Girona, Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 1976, 169 pàgines,, ISBN 8440021143
  2. «Joan Carles Panyó i Figaró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fèlix Xuncià & Assumpció Parés, «L'església dels Dolors», Pedres de Girona, Consulta el 9 de juny de 2012
  4. Salomo Marques, De l'Escola de Dibuix a l'Escola Municipal de Belles Arts: 200 anys de projectes i realitats, Girona, Ajuntament de Girona, 1990, 223 pàgines, ISBN 978-8486837105