Joan Casanelles i Ibars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Casanelles i Ibars
Nom original Joan Casanelles
 Diputat al Corts de la República
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
11 de març de 1936 – 2 de febrer de 1939
← -
- →
Circumscripció Girona
 Senador per Barcelona
Escudo del Senado de España.svg
1 de març de 1979 – 31 d'agost de 1982
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 de desembre de 1932 – 7 d'octubre de 1934
← -
- →
President Francesc Macià/Lluís Companys

10 de maig de 1984 – 14 de juliol de 1986
← -
President Jordi Pujol i Soley
Dades biogràfiques
Naixement 25 de juny de 1904
Barcelona
Mort 4 de juliol de 1986(1986-07-04) (als 82 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades personals
Partit polític ERC
PSC
Modifica dades a Wikidata

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva família era originària de Lleida. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera marxà a París per ampliar estudis a la Sorbonne, on va editar setmanari El Fuet i contactà amb exiliats catalans i espanyols (Francesc Macià, Jaume Miravitlles, Miguel de Unamuno). Quan el 1931 es proclamà la Segona República Espanyola va tornar i ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'ajuntament de Barcelona, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1934 va fundar i finançar el diari L'Opinió i formà part del grup d'escindit al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. del que en fou dirigent. Fou empresonat després dels fets del sis d'octubre.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat pel Front d'Esquerres.[1] Quan Joan Lluhí i Vallescà fou nomenat ministre de treball el nomenà sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a Calataiud quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menéndez, ex cap de la direcció general de l'estat. Ambdós foren duts a Saragossa i després a Pamplona, on foren condemnats a morts per les autoritats franquistes. Menéndez fou afusellat, però Casanellas, després de vuit mesos d'empresonament, fou bescambiat per Josep Maria Milà i Camps, primer comte de Montseny.

En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i després a Mèxic, on dirigí el Banc de la Propietat i una empresa industrial, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la República a l'exili fins que va retornar el 1976. Tornà a militar a ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per una coalició PSC-ERC.[2] El 1978 presidí la comissió de traspassos de serveis entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya. El 1982 deixà ERC i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat com a independent elegit dins les llistes del PSC-PSOE. Fou membre de l'Ateneu Barcelonès.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]