Joan Casanelles i Ibars
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juny 1904  Barcelona |
| Mort | 14 juliol 1986 (82 anys) Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 14 juliol 1986 (renúncia) – Rafael Madueño i Sedano → Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 1r març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 11 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 desembre 1932 – 7 octubre 1934 | |
 Tinent d'alcalde Barcelona | |
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Membre de | |
Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.
Biografia[modifica]
El seu pare Jaume Casanelles i Feixes (+ 1928)[1] era natural de Lleida, la seva mare Teresa Ibarz i Marco. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera marxà a París per ampliar estudis a la Sorbonne, on va editar setmanari El Fuet i contactà amb exiliats catalans i espanyols (Francesc Macià, Jaume Miravitlles, Miguel de Unamuno). Quan el 1931 es proclamà la Segona República Espanyola va tornar i ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'ajuntament de Barcelona, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1934 va fundar i finançar el diari L'Opinió i formà part del grup d'escindit al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. del que en fou dirigent. Fou empresonat després dels fets del sis d'octubre.
A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat pel Front d'Esquerres.[2] Quan Joan Lluhí i Vallescà fou nomenat ministre de treball el nomenà sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a Calataiud quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menéndez, ex cap de la direcció general de l'estat. Ambdós foren duts a Saragossa i després a Pamplona, on foren condemnats a morts per les autoritats franquistes. Menéndez fou afusellat, però Casanellas, després de vuit mesos d'empresonament, fou bescambiat per Josep Maria Milà i Camps, primer comte de Montseny.
En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i després a Mèxic, on dirigí el Banc de la Propietat i una empresa industrial, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la República a l'exili fins que va retornar el 1976. Tornà a militar a ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per una coalició PSC-ERC.[3] El 1978 presidí la comissió de traspassos de serveis entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya. El 1982 deixà ERC i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat com a independent elegit dins les llistes del PSC-PSOE. Fou membre de l'Ateneu Barcelonès.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «esquela de D. Jaime Casanelles Feixes». La Vanguardia, 10-03-1928, pàg. 1.
- ↑ Fitxer històric de Diputat
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la II Legislatura p. 53
Enllaços externs[modifica]
.svg){kind=small}
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
- Diputats al Parlament de Catalunya per ERC
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PSC
- Senadors catalans al Senat espanyol
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Regidors a l'Ajuntament de Barcelona per ERC
- Estudiants de dret de la UB
- Exiliats del franquisme a Mèxic
- Polítics de la Generalitat republicana a l'exili
- Morts a Barcelona
- Enterrats al Cementiri de Montjuïc
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona