Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg
John Casimir of the Kleeburg Palatinate c 1645 crop.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 20 de maig de 1589
Zweibrücken
Mort 18 de juny de 1652 (63 anys)
Stegeborg Castle
Dades familiars
Dinastia Dinastia Wittelsbach
Cònjuge Caterina Vasa
Fills
Pares John I, Count Palatine of ZweibrückenMagdalene of Jülich-Cleves-Berg
Germans
Modifica dades a Wikidata

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652. Era un noble alemany, el tercer fill del comte palatí Joan I de Wittelsbach (1550-1604) i de Magdalena de Cleves (1553-1633), néta de l'emperador Ferran I.

Comte palatí de Zweibrücken-Neukastel des de 1611 fins a 1617, i del Palatinat de Zweibrücken-Kleeburg des de 1617 fins al 1652, va ser el fundador de la línia sueca de la Casa del Palatinat-Zweibrücken.

El 1613 se li va encarregar en nom dels nobles protestants negociar una aliança amb el rei Gustau Adolf II de Suècia. Allà conegué la seva futura esposa. Durant la Guerra dels Trenta Anys va deixar la seva residència de Birlenbach a Weissenburg Unterelsaß, per establir-se al palau de Stegeborg que li havia estat concedit com a feu pel rei Gustau.

Després de la mort del rei suec a la batalla de Lützen el 1632, va ocupar-se de la regència el canceller Axel Oxenstierna, donada la minoria d'edat de la reina Cristina. Joan Casimir va constituir a Stegeborg un cercle d'opositors al regent. El 1644, quan Cristina fou declarada major d'edat va buscar el suport de Joan Casimir i dels seus dos fills, Carles Gustau i Joan Gustau Adolf, amb els quals s'havia criat, per tal l'alliberar-se del paternalisme d'Oxenstierna. El 1647, la reina va nomenar Carles Gustau com a general suprem de les tropes sueques a Alemanya, amb la intenció de casar-s'hi després. I dos anys després, el parlament suec el nomenà hereu de la corona, que era l'objectiu perseguit per Joan Casimir. Amb tot, la reina Cristina, el 1650, va canviar de parer i renuncià a casar-s'hi, però el 6 de juny de 1654 va abdicar a favor seu, de manera que el fill de Joan Casimir va ser coronat rei amb el nom de Carles X de Suècia.

Matrimoni i fills[modifica]

El 21 de juny de 1615 es va casar a Estocolm amb la princesa Caterina Vasa (1584 - 1638), filla del rei Carles IX de Suècia i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589). El matrimoni va tenir nou fills:

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Marlis Zeus: Ein Pfälzer in Stockholm: Johann Casimir von Pfalz-Zweibrücken, Schwager und Vertrauter Gustavs II. Adolf im Dreißigjährigen Krieg, 2. Auflage, Helmesverlag Karlsruhe, 2004, ISBN 3-9808133-7-1
  • Michael Busch: Absolutismus und Heeresreform: Schwedens Militär am Ende des 17. Jahrhunderts; Europa in der Geschichte, Band 4; Winkler, Bochum, 2000. Ktn. ISBN 978-3-930083-58-9, Ln. ISBN 978-3-930083-62-6 (S. 61-62)
  • Ludwig Holzfurtner, Die Wittelsbacher: Staat und Dynastie in acht Jahrhunderten, W. Kohlhammer, Stuttgart 2005, ISBN 3-17-018191-2
  • Lothar K. Kinzinger: Schweden und Pfalz-Zweibrücken - Probleme einer gegenseitigen Integration. Das Fürstentum Pfalz-Zweibrücken unter schwedischer Fremdherrschaft (1681 - 1719); 1988

Enllaços externs[modifica]