Joan Clarke

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Clarke
Biografia
Naixement Joan Elisabeth Lowther Clarke
24 de juny de 1917
West Norwood, Londres, Regne Unit
Mort 4 de setembre de 1996(1996-09-04) (als 79 anys)
Headington, Oxford, Regne Unit
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament Chichester Cathedral Tradueix
Altres noms Joan Clarke Murray (1952-1996)
Grup ètnic Anglesos
Educació Newnham College
Es coneix per Criptoanàlisi a Bletchley Park
Activitat
Camp de treball Criptografia
Ocupació Criptoanalista
Ocupador Quarter General de Comunicacions del Govern Britànic (1940–)
Bletchley Park
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Joan Elisabeth Lowther Murray (West Norwood, Londres, 24 de juny de 1917 – Headington, Oxford, 4 de setembre de 1996), membre de l'Orde de l'Imperi Britànic, va ser una criptoanalista i numismàtica anglesa que va treballar a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que les seves aspiracions no eren les de guanyar molt de protagonisme, el seu paper en el projecte Enigma, en el qual es van desxifrar les comunicacions secretes de l'Alemanya nazi, li van proporcionar un gran nombre de premis i mencions, com ara el seu nomenament com a membre de l'Orde de l'Imperi Britànic (MBE), l'any 1946.[1][2]

Primers anys[modifica]

Joan Clarke era la filla menor de William Kemp Lowther Clarke i Dorothy Elisabeth Clarke. Tenia tres germans i una germana.[3] Clarke va assistir a l'escola de secundària Dulwich High School for Girls al sud de Londres i va obtenir una beca el 1936 per assistir al Newnham College de Cambridge. Allà va obtenir el double first degree en matemàtiques, rebent el títol de Wrangler.[4][5] Tanmateix, la seva petició per cursar un grau complet va ser denegada, ja que a Cambridge només es concedien graus complets als homes fins a l'any 1948.

Les habilitats matemàtiques de Joan van ser descobertes per primera vegada per Gordon Welchman, en una classe de Geometria de pre-grau a Cambridge. Welchman va ser un dels quatre primers matemàtics contractats l'any 1939 per supervisar les operacions de descodificació a Bletchley Park. Després de descobrir les habilitats matemàtiques de la Joan Clarke, la va reclutar per unir-se a ell a Bletchley Park i formar part del 'Codi del govern i de la Cypher School' (GCCS).

El GCCS es va posar en marxa el 1939 amb només un propòsit: descobrir el codi alemany d'Enigma. El codi d'Enigma era una màquina inventada pels alemanys amb l'objectiu d'encriptar els seus missatges. Els nazis creien fermament que la seva màquina era irrompible. El 17 juny de 1940 va ser reclutada per treballar a Bletchley Park. Al principi, va ser assignada a un grup format només per dones anomenades "The Girls", que principalment feien treballs rutinaris de tipus clerical, ja que en aquella època, la criptologia no era un treball de dones. Segons Clarke, només coneixia una criptòloga que treballava a Bletchley Park a part d'ella.

Carrera[modifica]

Desxifrant el codi a Bletchley Park[modifica]

El juny de 1940, Clarke va ser reclutada pel seu antic supervisor acadèmic, Gordon Welchman, al Codi del govern i Cypher School (GC&CS).[6] Va treballar a Bletchley Park a la secció coneguda com a Hut 8, i ràpidament es va convertir en l'única dona practicant del Banburismus, un procés criptoanalític desenvolupat per Alan Turing, que va reduir la necessitat de bombes -els dispositius electromecànics utilitzats pels criptòlegs britànics Welchman i Turing per desxifrar els missatges xifrats alemanys durant la Segona Guerra Mundial-.[7] Tot i que Clarke gaudia de la mateixa posició que els seus companys masculins, li pagaven molt menys que als homes. De fet, per poder cobrar del GC&CS va haver de ser classificada com a lingüista, ja que no existia la figura laboral femenina de criptoanalista. Posteriorment, la mateixa Clarke va recordar que quan va omplir els formularis per a aquest suposat treball va posar: "grau: lingüista, idiomes: cap".

L'any 1941, diferents vaixells de pesca d'arrossegament van ser capturats, juntament amb diversos equips i codis de xifratge, pels nazis. Les llopades havien enfonsat 282.000 tones dels enviaments que corresponien al mes de març del juny de 1941. Tanmateix, al novembre del mateix any, Clarke i el seu equip van aconseguir reduir aquest nombre a 62.000 tones.[8] Hugh Alexander, cap del Hut 8 durant l'any 1943, va descriure a Joan Clarke com "una de les millors banburistes de la secció".[9] Curiosament, el mateix Alexandre va ser considerat com el millor dels banburistes. Ell i I. J. Good creien que el procés era un joc intel·lectual més que un treball. Era "no prou fàcil com per a ser trivial, però no tan difícil com per provocar una crisi nerviosa".

Clarke es va convertir en la cap adjunta del Hut 8 l'any 1944,[9][10] tot i que no va poder progressar més pel seu gènere, i va ser pagada menys que els homes.[3]

Clarke i Turing es van fer molt bons amics a Bletchley Park, fins al punt que Turing va organitzar els seus torns perquè coincidissin amb els d'ella, i també van passar gran part del seu temps lliure junts. A principis de 1941, Turing va proposar-li casar-se amb ell, i posteriorment li va presentar a la seva família. Tot i que Turing li va reconèixer la seva homosexualitat de manera privada i ella ho va entendre, ell va decidir no continuar amb el seu matrimoni i es va separar de Clarke a mitjans de 1941. Clarke més tard va admetre que havia sospitat de l'homosexualitat de Turing durant algun temps, i no va ser cap sorpresa per ella.[11][12]

Clarke i Turing van ser íntims amícs fins a la mort d'aquest últim l'any 1954. Compartien moltes aficions i tenien personalitats similars.[1]

Després de la guerra[modifica]

Després de la guerra, Clarke va treballar per a la Seu de comunicacions governamentals (GCHQ) on es va trobar amb el tinent coronel John Kenneth Ronald Murray, un oficial de l'exèrcit jubilat que havia servit a l'Índia. Es van casar el 26 de juliol de 1952 a la catedral de Chichester. Poc després del seu matrimoni, John Murray es va retirar de la GCHQ per mala salut i la seva parella es va traslladar a Crail, Escòcia.[5] Van tornar a treballar a la GCHQ el 1962, on Clarke va romandre fins a 1977, quan es va retirar als 60 anys.[3][13]

Després de la mort del seu marit l'any 1986, Clarke es va traslladar a Headington, Oxfordshire, on va continuar investigant en el terreny de la numismàtica. Durant els anys vuitanta, va assistir a Sir Harry Hinsley amb l'apèndix del volum 3, part 2 de la Intel·ligència Britànica de la Segona Guerra Mundial.[4] També va ajudar diferents historiadors que estudiaven el codi de guerra que es va portar a terme a Bletchley Park. A causa del secretisme entre els criptoanalistes, la totalitat dels seus èxits es manté desconeguda.[3]

Interès per la numismàtica[modifica]

Després de conèixer el seu marit, que havia publicat treballs sobre les monedes escoceses dels segles XVI i XVII, Clarke va desenvolupar un interès per la història numismàtica.[8] Va establir la seqüència de les sèries complexes d'unicorns d'or i de grans monedes de sègol que s'havien emprat a Escòcia durant els regnats de Jaume III i Jaume IV. El 1986, la seva investigació va ser reconeguda per la British Numismatic Society quan va ser guardonada amb la Medalla d'Or de Sanford Saltus. El número 405 de la Circular Numismàtica va descriure el seu paper sobre la matèria com "magistral".[4][14]

Vida personal[modifica]

Se sap ben poc sobre els interessos personals de Joan Clarke o del seu passat. Segons un investigador dedicat a mirar la vida de les dones codebreakers durant la Segona Guerra Mundial, Kerry Howard, Joan Clarke era una persona molt privada. Un dels seus veïns va dir que mai va parlar del seu bagatge personal, i va ser bastant incòmode en situacions socials. La gent va tenir dificultats per conèixer a Joan Clarke per aquesta raó, fet pel qual hi ha tan poca informació sobre la seva vida personal. El que se sap és que al llarg de la seva vida, Clarke va tenir una sèrie d'aficions que es van convertir en passions, com el treball botànic, els escacs i el teixit.[1] El 1952, Clarke es va casar amb el seu company de Bletchley Park, el tinent coronel J (Jock) KR Murray, un oficial de l'exèrcit jubilat. No van tenir mai fills. Van restar casats fins a la mort de Jock l'any 1986.[8]

Mort[modifica]

El 4 de setembre de 1996, Murray va morir a casa seva a Headington.[3]

Adaptació a la pantalla gran[modifica]

Clarke va ser retratada per Keira Knightley a la pel·lícula The Imitation Game (2014), acompanyada de Benedict Cumberbatch com a Alan Turing.[15][16] La neboda supervivent de Turing, Inagh Payne, va descriure a Clarke com "més aviat simple" i va pensar que Knightley havia estat inadequadament escollida com Clarke.[17] El biògraf Andrew Hodges també va criticar la pel·lícula, afirmant que el guió "va atorgar-li molta més importància a la relació amorosa entre la Joan i l'Alan de la que realment existia".[16]

No obstant això, a un article del periodista de la BBC, Joe Miller, va afirmar que la "història havia sigut immortalitzada". Pel que fa a la pel·lícula, el director Morten Tyldum va defensar el paper de Clarke argumentant que la pel·lícula demostra com el personatge va aconseguir dominar el seu camp de treball, tot i formar part d'una època en què "la intel·ligència no era realment apreciada en les dones".[1]

Reconeixements[modifica]

Va ser premiada entre 1939 i 1940 amb el premi Philippa Fawcett i la beca Helen Gladstone. També a ser nomenada Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic (MBE) el 1947.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Miller, Joe «The woman who cracked Enigma cyphers» (en en-gb). BBC News, 10-11-2014.
  2. «"No. 37412". The London Gazette (Supplement). 28 December 1945. p. 290.». [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Lord, Lynsey Ann. «Joan Elisabeth Lowther Clarke Murray» (en anglès). Honours project. University of St Andrews, 2008. [Consulta: 5 novembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Murray (née Clarke), Joan Elisabeth Lowther (1917–1996), cryptanalyst and numismatist» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. DOI: 10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-e-71791;jsessionid=ac26dd3e84fd953ee9941a46a25f38c4.
  5. 5,0 5,1 «Lord Stewartby (1997). "Obituary Mrs J.E.L. Murray" (PDF). British Numismatic Society. British Numismatic Society. Retrieved 15 November 2014.». [Consulta: 12 desembre 2017].
  6. Anderson, L. V. «How Accurate Is The Imitation Game?» (en en-us). Slate, 03-12-2014. ISSN: 1091-2339.
  7. Welchman, Gordon (2005) [1997], The Hut Six story: Breaking the Enigma codes, Cleobury Mortimer, England: M&M Baldwin, pp. 138–145, ISBN 9780947712341. New edition updated with an addendum consisting of a 1986 paper written by Welchman that corrects his misapprehensions in the 1982 edition.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Clarke_Joan biography». [Consulta: 12 desembre 2017].
  9. 9,0 9,1 «Burman, Annie (1901). Gendering Decryption—Decrypting Gender: The Gender Discourse of Labour at Bletchley Park, 1939–1945 [65 pp. (PDF) (M.A.). Mikael Byström, Thesis Supervisor, Torkel Jansson, Seminar leader, [Seminar date, 4 June 2013]. Uppsala, SWE: Uppsala universitet.]». [Consulta: 12 desembre 2017].
  10. «Women Codebreakers» (en en-us). Bletchley Park Research, 03-10-2013.
  11. «The Man Who Knew Too Much | W. W. Norton & Company». [Consulta: 12 desembre 2017].
  12. «An Alan Turing expert watches the “The Imitation Game” trailer» (en en-us). The Aperiodical, 24-07-2014.
  13. «Stewart, Ian (1986). "Obituary: Lieutenant-Colonel J.K.R. Murray" (PDF). British Numismatic Journal. British Numismatic Society. 56: 201–203. Retrieved 5 November 2013.». [Consulta: 12 desembre 2017].
  14. «Home» (en en), 03-08-2007. [Consulta: 12 desembre 2017].
  15. Miller, Joe «The woman who cracked Enigma cyphers» (en en-gb). BBC News, 10-11-2014.
  16. 16,0 16,1 «Alan Turing’s biographer criticises upcoming biopic for downplaying gay identity» (en en-us). PinkNews.
  17. «Benedict Cumberbatch and Keira Knightley's Imitation Game romance labelled inaccurate» (en en). Radio Times.

Enllaços externs[modifica]