Joan Costa i Casals

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Costa i Casals
Dades biogràfiques
Naixement 10 de maig de 1882
Mort 11 de setembre de 1942 (60 anys)
Activitat professional
Ocupació Compositor
Modifica dades a Wikidata

Joan Costa i Casals (10 de maig del 1882 - 11 de setembre del 1942) va ser un pianista i compositor de música lleugera [1] català, conegut especialment per ser autor de la composició El novio de la muerte, himne oficiós [n 1] de la Legió Espanyola. Signà peces amb els pseudònims [1] Requena i E.P.Requena.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià violí amb Mathieu Crickboom a l'acadèmia de música de la Societat Filharmònica de Barcelona, i el 1902 [2] rebé el segon premi de lectura a vista i un accèssit de violí als premis anuals de la institució. El 1904 es presentà a oposicions per una plaça de violinista a l'"Asociación Musical de Aficionados". El 1922 [3] intervingué en un concert al Conservatori de l'"Ateneu d'Igualada", compartint escenari amb les figures de Mercè Plantada, Gaspar Cassadó i la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Joan Lamote de Grignon amb el mestre Borguñó al piano. Cinc anys més tard [4] la seva firma aparegué en un document corporatiu dels autors barcelonins.

Costa excel·lí especialment com a compositor, i específicament en el camp de la música lleugera. Encara que de vegades signava amb el seu nom, normalment ho feia amb el pseudònim Requena o E.P.Requena. Feu gran nombre de cuplets, amb lletres de diversos autors, per bé que col·laborà especialment amb Enrique Nieto de Molina i Delfí Villán i Gil. Les cantants Mercè Serós [d 1] i Pilar Alonso, especialment, van portar moltes de les seves cançons als escenaris de varietats; altres, es van imprimir en rotlles per a pianola. Per la seva vinculació a aquest camp, propi dels teatres del Paral·lel barceloní, Costa va ser també autor [n 2] d'una obra teatral, La vestal.

Compongué cançons en català, la més destacada de les quals La mare; amb lletra de Manuel Sugrañes i Albert, molt posteriorment el cantant Dyango [d 2] la divulgà en concerts i enregistraments. De resultes de la popularitat aconseguida, corals i cantants diversos l'han incorporada al repertori, en versions deutores especialment de l'adaptació moderna d'en Dyango.

El novio de la muerte[modifica | modifica el codi]

En la producció en castellà d'en Joan Costa hi destaca especialment, pel ressò aconseguit, el cuplet El novio de la muerte, amb lletra de Fidel Prado Duque. Als primers dies de juliol del 1921, al madrileny estudi de Modesto Romero (futur compositor de La canción del legionario) es va fer una audició privada d'una cançó lleugera que en Costa havia compost, i la "cançonetista" Lola Montes decidí adoptar-la per a un espectacle de varietats que estava preparant. A mitjans de mes presentà la cançó al teatre "Vital Aza" de Málaga [5] amb gran èxit. Els dies 30 i 31 del mateix juliol la interpretà al teatre Kursaal de Melilla per a un públic format, en part, per militars commoguts pel recent desastre d'Annual, que aclamà entusiàsticament [n 3] la cançó. Posteriorment la van cantar altres figures de la cançó lleugera, com Salud Ruiz, Manolo Derkas i altres. En l'adopció com a música legionària se li va canviar el ritme, perquè fos una marxa [6] i posteriorment (1952), Emilio Ángel García Ruiz, director de la banda de música del Tercio, n'adaptà el ritme per tocar-la com a marxa de processó.[n 4]

En la versió de marxa ha estat enregistrada repetidament per bandes militars [d 3] i, normalment, en reculls antològics.

Obres[modifica | modifica el codi]

Selecció, que comprèn tant peces signades "Costa" com signades per "Requena"

  • Abandonada, couplet (1916)
  • Canta tenora (1925), sardana amb lletra de Manel Noel [n 5]
  • Carita de emperaora (~1927), cançó amb lletra d'A. Méndez, enregistrada [d 4]
  • El 14 d'abril, cançó patriòtica (1931), amb lletra de Josep Maria Millan
  • De la vega valenciana (1918), amb lletra de J. Fernandez Caireles
  • El fill de ningú (1925), cançó
  • Luces de Viena, amb música de R. Adam i J.Costa
  • La luz de tus ojos, cuplet (~1922), amb lletra de Juan Misterio, enregistrada [d 5]
  • Mi Luis, cuplet (~1917), amb lletra de Rafael Calleja Gómez
  • Mossèn Cinto Verdaguer, sardana-himne (1926), amb lletra de Manel Noel
  • Muñecos, cuplé (1925), amb lletra de José María Millán Álvarez [7]
  • El novio de la muerte (~1921), cuplet amb lletra de F.Prado, enregistrada
  • Periodista del amor, cuplet (~1927), amb música de R. Adam i J.Costa
  • Rico mate, tango argentino, enregistrat [d 6]
  • La Riteta ha tornat de París (1925), amb lletra de Manel Noel
  • La rumba del amor, amb lletra de Juan Misterio
  • Tin, tilín, fox (1925), cançó amb lletra d'Antonio Graciani, enregistrada [d 7]
  • La tonadilla, cuplet (~1927), amb lletra de Joan Picot i Bernabé
  • La Venta del Mochuelo (1926), amb lletra d'A.Méndez, enregistrada per Mercè Serós
  • Virgencita cordobesa (~1927), cançó amb lletra d'A. Méndez, enregistrada [d 4]


  • Cançons amb lletra d'A.Lopera Barca: Arrepentimiento (1927);[d 8] Boabdil (1927); Genio y figura (1927); Guay (1928 [d 1]); Vaya sal (1927 [d 7])
  • Cançons amb lletra d'Enrique Nieto: La berlinesa, fox-trot (música d'Eveli Burrull i Brusosa i J. Costa); Bibelot, fox-trot (1925), lletra de Soller i música de J.Esteve i J. Costa; La campana, cuplet aldeano (1915);[8] El Chiripá, auténtico pericón (~1917), música de R. Adam i J. Costa; Cuando el río suena (~1922), música d'Eveli Burrull i J. Costa; Diego Montes, cuplet (1921);[d 9] El fakir, fox-trot (1925); ¡Fue un sueño!, historieta (~1921); La gloria de tu cara (~1919); Hispana tirana (música de R. Adam i J. Costa);[9] Juan Manuel, historieta (~1919 [d 9]); El matrimonio, cuplé; Mi riojana (~1927); La Mistinguett, fox-trot (~1919), amb lletra d'E. Nieto i M. Sugrañes (Castañar), música de R. Adam i J. Costa [d 5]; Mocita serrana (~1927 [d 8]); La mozuca, cuplet aldeano (~1920); La niña de la bola, fox-trot (~1920); S.M. el fox-trot (~1914); La Trinidad (1922 [n 6]); La tuna estudiantil (~1921), música d'E. Burrull i J. Costa; La vestal (1921), sarsuela en un acte;[n 2] Violett, fox-trot (~1923), música de P. Godes i J. Costa
  • Cançons amb lletra de Fidel Prado: El amo del cortijo (~1920); La cruz de guerra, pasodoble jota (1921);[7] El novio de la muerte (1921[d 3]); El reto (1924)
  • Cançons amb lletra de Manuel Sugrañes: Filomena (1923, cuplet en català); Lolinett, fox-trot (~1920); La mare, enregistrada diverses vegades (1923);[d 2] La modernista, fox-trot (~1919), amb lletra de Castañar i música d'E. Clarà i J. Costa; Pericón del amor (1928 [d 1]); Ric-Ric, souper revue; Soy de Hungría; El trono de Faraón: couplet del Thutum-Jhamen
  • Cançons amb lletra de Delfí Villán: Bandera de amor, fox-trot (1926); Bombonera del amor, fox-trot [d 1]; Canastilla de flores (1929); Lejos de allí (1927 [d 1]); Mi sombrero cordobés; Muy nerviosa, cuplé (~1930); Pericón ranchero (1926); El Pico de la Paca, pasodoble-marcha; El sombrero cordobés (1925); Tierra de pinares, canción segoviana (~1922); La última moda (1927)

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 DC doble Mercedes Serós, la reina de la canción moderna española 1924-1932 [recopilatori]. Barcelona: Blue Moon, 2000. 
  2. 2,0 2,1 DC Dyango. Quan l'amor és tan gran. Sabadell: PICAP, 1998. 
  3. 3,0 3,1 DC Banda del tercio "Duque de Alba". Todo Legión. Sevilla: Efen Record, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Reproducció: García, Pilar (veu); Gelabert, Concordi (direcció de l'orquestra). Disc de 78 r.p.m., sense títol. Barcelona: Compañía del Gramófono, ~1927. 
  5. 5,0 5,1 Reproducció: Serós, Mercè, i Orquestra. Disc de 78 r.p.m., sense títol. Madrid: Fadas, ~1915. 
  6. Banda Odeón. Disc de 78 r.p.m., sense títol. Barcelona: Odeón, s.d.. 
  7. 7,0 7,1 Reproducció: Serós, Mercè (veu); Gelabert, Concordi (director), i Orquestra. Disc de 78 r.p.m., sense títol. Barcelona: Compañía del Gramófono, 1927. 
  8. 8,0 8,1 Reproducció: Garcia, Pilar, i Orquestra. Disc de 78 r.p.m., sense títol. Barcelona: Compañía del Gramófono, 1927. 
  9. 9,0 9,1 Alonso, Pilar (veu). Disc de 78 r.p.m., sense títol. Barcelona: Gramófono-Odeon, ~1921. 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. L'himne oficial de la legió espanyola és La Canción del legionario, del 1920/1922, amb música de Modesto Romero i lletra de Emilio Guillém Pedemonti, però El novio de la muerte té una identificació equiparable o superior.
  2. 2,0 2,1 «Ressenya de l'estrena de "La vestal"». Papitu, núm. 635, 18-05-1921, pàg. 309.
  3. L'èxit en l'estrena a Melilla del novio de la muerte es palesa a l'escrit a l'ABC d'Antonio Maciá Serrano "Del cuplé al himno, pasando por la Legión" i a la carta de resposta de "Lola Montes" precisant-ne detalls ( González Fernández, Mercedes «Una simpática aclaración [a l'article d'Antonio Mació Serrano "Del cuplé al himno, pasando por la Legión" publicat el 19.9.1976]». ABC, 06-10-1976, pàg. 20.)
  4. Video amb la història del Novio de la muerte, recreacions i diverses interpretacions de la peça [Consulta: 1 abril del 2014].  Versió cuplet Vídeo amb la interpretació de Lola Montes [Consulta: 1 abril del 2014]. 
  5. Canta tenora és dedicada al Foment de la Sardana de Barcelona («Notícia, a "La Vanguardia" del 13 de maig de 1925».)
  6. «La Trinidad [partitura]». La Unión ilustrada, 12-04-1922, pàg. 11.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Informació sobre Joan Costa al catàleg d'autoritats de la Biblioteca Nacional d'Espanya» (en espanyol). [Consulta: 1 gener del 2014].
  2. «Los premios de "La Filarmónica"». La Vanguardia, 20-07-1902, pàg. 2.
  3. «Música y Teatros». La Vanguardia, 08-04-1922, pàg. 21.
  4. «Enmiendas al proyecto de nuevos Estatutos de la Sociedad de Autores Españoles Acordadas en reunión celebrada por autores barceloneses del pequeño derecho». Heraldo de Madrid, 08-12-1927, pàg. 5.
  5. Antonio, Roche «"El novio de la muerte" se estrenó en Málaga». Sur.es, 11-02-2013 [Consulta: 1 gener del 2014].
  6. Fernández de Latorre, Ricardo «La historia de "El novio de la muerte" y de otras músicas legionarias». Ejército. Revista de las Armas y Servicios, Año XLII, núm. 507, Abril 1982, pàg. 50-51.
  7. 7,0 7,1 Apareix a la banda sonora de la pel·lícula Aquellos tiempos del cuplé (1958), dirigida per Mateo Cano i José Luis Merino
  8. «"La campana", cantada per Raquel Meller».
  9. «"Hispana tirana", cantada per Amalia Molina».