Joan Ferrer Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Ferrer Costa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1960 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Calella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, escriptor, catedràtic, traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata

Joan Ferrer Costa (Calella, 1960) és un filòleg, professor, escriptor i traductor català.

Llicenciat en Teologia i en Geografia i Història, és doctor en Filologia Semítica.[1] Actualment, és professor titular del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona (UdG) i, des de 2017, president de l'Associació Bíblica de Catalunya.[2][3]

Es doctorà en filologia semítica (hebreu i arameu) l'any 1989 amb una tesi intitulada El targum d'Osees en tradició iemenita. Ha estat deixeble d'Enric Cortès (hebreu), Josep Ribera (arameu) i Frederic Raurell (Sagrada Escriptura). Catedràtic d'institut de batxillerat durant vint anys de llengua i literatura catalanes. Ha estat deixeble i col·laborador del lingüista Joan Coromines.[4]

Va redactar el volum X del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines i Vigneaux, i tingué cura de l'edició de l'Onomasticon Cataloniae. L'any 2003 esdevingué professor titular d'Estudis Hebreus i Arameus de la Universitat de Girona. És professor de Sagrada Escriptura de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.[5]

Ha escrit diversos llibres de filologia semítica (hebreu, arameu, siríac), d'ídix i de filologia catalana. Ha estat traductor de la Bíblia al català. El maig de 2013 publicà amb el poeta Narcís Comadira una versió i comentari del poema d'amor bíblic Càntic dels Càntics.[5] Va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 13 de juny de 2013 amb un discurs intitulat Les traduccions de l'Apocalipsi del Pare Guiu Camps, que va rebre la resposta de l'acadèmic Josep Massot i Muntaner.[6]

Obres[modifica]

  • El Targum d'Osees en tradició iemenita (Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades núm. 869), Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona 1991, 652 pp.
  • Traducció de l'hebreu dels llibres d'Isaïes, Osees, Amós, Nahum, Habacuc i Sofònies. Traducció del grec del llibre de l'Eclesiàstic. A Bíblia catalana. Traducció interconfessional, Barcelona: Associació Bíblica de CatalunyaEditorial Claret – Societats Bíbliques Unides 1993.
  • Manual de gramática siríaca. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999. Coautoria amb M. A. Nogueras.
  • Breve diccionario Siríaco. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999. Coautoria amb M. A. Nogueras.
  • Hebreu: llengua, literatura, gramàtica. Girona: Universitat de Girona, 2002.
  • Hebreu bíblic. Girona: Universitat de Girona, 2002.
  • Esbozo de historia de la lengua aramea. Córdoba: Universidad de Córdoba; Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004.
  • El yídish: historia y gramática de una lengua judía, Girona: Universitat de Girona i Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània, 2008.
  • El verb hebreu: conjugació i petit diccionari. Girona: Universitat de Girona i Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània, 2010.
  • La saviesa dels pares d'Israel. El tractat Abot de la Misnà (traducció). Barcelona: Fragmenta Editorial, Barcelona, 2010.
  • Càntic dels Càntics de Salomó (edició i traducció). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2013. Coautoria amb Narcís Comadira.
  • Contes cabalístics (edició i traducció). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2017. Coautoria amb Jordi Sidera.

Referències[modifica]

  1. «Dr. Joan Ferrer Costa». Universitat de Girona. [Consulta: 25 gener 2021].
  2. «Nous president i vicepresidenta de l'Associació Bíblica de Catalunya». Catalunya Religió, 06-02-2017.
  3. «Joan Ferrer, nuevo presidente de la Asociación Bíblica de Cataluña». ABC, 06-02-2017.
  4. «Joan Ferrer». Fragmenta Editorial. [Consulta: 29 juliol 2014].
  5. 5,0 5,1 «Joan Ferrer i Narcís Comadira tradueixen el Càntic dels Càntics». Catalunya Religió, 11-05-2013. [Consulta: 19 abril 2019].
  6. «Membres - Reial Acadèmia de Bones Lletres». Reial Acadèmia de Bones Lletres. [Consulta: 29 juliol 2014].