Joan Fontcuberta i Gel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Joan Fontcuberta i Villà.
Infotaula de personaJoan Fontcuberta i Gel
Biografia
Naixement19 maig 1938 Modifica el valor a Wikidata
Argentona (el Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona . humanitats Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTraductor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Fontcuberta i Gel (Argentona, 19 de maig de 1938 - Barcelona,[1] 10 de febrer de 2018) fou un traductor i professor universitari català, catedràtic de traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[2]

Recorregut professional[modifica]

Llicenciat en filosofia i lletres, en la branca de filologia anglogermànica, fou catedràtic de traducció i d'interpretació de la UAB, on va ensenyar diverses llengües, entre les quals català per a estrangers, una especialitat sobre la qual escriví la tesi doctoral Vers una metodologia del català segona llengua (1982), traduïda a l'alemany i a l'anglès.[3]

Les seves primeres traduccions van ser a l'espanyol, però ben aviat va passar a traduir cap al català, principalment gràcies a la creació d'Edicions 62, editorial per la qual va traduir més d'una desena de títols.

Entre les seves traduccions més destacades de l'alemany hi ha La mort a Venècia (Der Tod in Venedig) de Thomas Mann, La metamorfosi (Die Verwandlung) de Franz Kafka i Cap de turc (Ganz unten) de Günter Wallraff; cal ressaltar les quatre traduccions fetes de Günter Grass al català, comprenent-hi El timbal de llauna (Die Blechtrommel). En el cas de l'anglès, destaquen Huckleberry Finn (The Adventures of Huckleberry Finn) de Mark Twain, El món perdut (The Lost World) d'Arthur Conan Doyle i El tercer home (The Third Man) de Graham Greene. També va traduir literatura infantil i juvenil.

Reconeixements i llegat[modifica]

L'any 1991 va rebre el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes per la traducció de La mort de Virgili (Der Tod des Vergil) de Hermann Broch i l'any 2010 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per la traducció de La impaciència del cor (Ungeduld des Herzens) de l'austríac Stefan Zweig.[4]

A finals del 2018 el ple municipal de l'Ajuntament d'Argentona va aprovar per unanimitat la proposta de donar el seu nom a la biblioteca municipal. L'acte de nomenament tingué lloc el 12 de gener del 2019. L'alcalde, Eudald Calvo, hi manifestà la previsió de traslladar el nou nom de la biblioteca a l'equipament projectat a la zona de Can Doro per acollir la biblioteca, l'arxiu i la ràdio municipals.[5] L'11 de gener de 2019 es va inaugurar l'exposició «Joan Fontcuberta, tots els colors del camaleó. Art i ètica de la traducció», a la Casa Gòtica d'Argentona,[6] la qual es va exhibir posteriorment a la biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.[7] Amb motiu d'aquesta inauguració es va celebrar la taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció»[8] a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la mateixa universitat.

Obra[modifica]

  • 1998: Cent anys de traducció al català (1891-1990) (amb Francesc Parcerisas i Montserrat Bacardí)
  • 2008: Tots els colors del camaleó (Un assaig sobre la traducció).

Traduccions[modifica]

De l'alemany al català[modifica]

De l'anglès al català[modifica]

De l'alemany al castellà[modifica]

  • 1964: Las internacionales de Günter Nolau
  • 1968: De la estirpe de Odín de Thomas Mann
  • 1973: El compromiso en literatura y arte de Bertolt Brecht
  • 1982: Mario y el mago y otros relatos de Thomas Mann
  • 2001: El Mundo de ayer: memorias de un europeo de Stefan Zweig
  • 2002: Los ojos del hermano eterno: leyenda de Stefan Zweig
  • 2003: Amok de Stefan Zweig
  • 2004: Tres maestros: Balzac, Dickens, Dostoievski de Stefan Zweig
  • 2006: La impaciencia del corazón de Stefan Zweig
  • 2007: El candelabro enterrado: una leyenda de Stefan Zweig
  • 2007: El descubrimiento del espíritu: estudios sobre la génesis del pensamiento europeo en los griegos de Bruno Snell
  • 2007: Las dos amigas y el envenenamiento d'Alfred Döblin
  • 2008: Montaigne de Stefan Zweig
  • 2010: El magnetizador: un acontecimiento familiar d'E.T.A Hoffmann
  • 2011: Conversaciones sobre música de Wilhelm Furtwängler
  • 2013: Pero, ¿qué será de este muchacho? de Heinrich Böll
  • 2014: Confusión de sentimientos de Stefan Zweig
  • 2014: Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938) de Joseph Roth i Stefan Zweig
  • 2015: Una historia crepuscular de Stefan Zweig
  • 2017: La curación por el espíritu (Mesmer, Baker-Eddy, Freud) de Stefan Zweig
  • 2018: Correspondencia (1912-1942) de Friderike i Stefan Zweig
  • 2018: Américo Vespucio. Relato de un error histórico de Stefan Zweig
  • 2018: En el arca a las ocho d'Ulrich Hulb

De l'anglès al castellà[modifica]

Referències[modifica]

  1. «AUTORES. Joan Fontcuberta». Editorial Acantilado. [Consulta: 30 agost 2018].
  2. «Mor Joan Fontcuberta Gel, traductor de Zweig i Kafka al català». El País, 12-02-2018 [Consulta: 12 febrer 2018].
  3. «Mor Joan Fontcuberta i Gel, traductor al català de Zweig, Kafka i Mann». ara.cat, 12-02-2018 [Consulta: 12 febrer 2018].
  4. «AUTORS. Joan Fontcuberta». Quaderns Crema. [Consulta: 12 febrer 2018].
  5. «Acte de nomenament de la biblioteca municipal Joan Fontcuberta i Gel». Ajuntament d'Argentona, 12-01-2019. [Consulta: 13 gener 2019].
  6. http://argentona.cat, Ajuntament d'Argentona-. «Inauguració exposició "Joan Fontcuberta: tots els colors del camaleó"». [Consulta: 28 març 2020].
  7. «Joan Fontcuberta, tots els colors del camaleó · Exposicions de les Biblioteques de la UAB». [Consulta: 28 març 2020].
  8. Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «Taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció»». [Consulta: 28 març 2020].

Enllaços externs[modifica]