Vés al contingut

Joan Francés Tisnèr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaJoan Francés Tisnèr

Veu i Simbomba al festival de Sarrant (Gers Gascunya) (2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJean-François Tisner
1954 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Salias (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCantautor, productor, professor
Activitat1974-...
GènereMúsica tradicional Modifica el valor a Wikidata
Veutenor

InstrumentAcordió diatonic, sintetizator, bramatopin, tricaneta, peus, boclas
Grup de músicaVerd e Blu
Família
FillsJordan Tisnèr Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjoanfrancestisner.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: lonau.joanfrancestisner Discogs: 5436035 Modifica el valor a Wikidata

Joan Francés Tisnèr va néixer el 1954 a Salias, (França). És un escriptor, compositor occità, especialista de la música electroacústica, de cant i dansa occitans tradicionals i contemporanis de Gascunya. El seu treball és reconegut a Occitània, França, Catalunya, Aragó i Euskadi. Canta com a tenor i toca diversos instruments tradicionals i moderns. La dansa té un paper important en les seves creacions. A més de cançons força «dansables» va crear amb Yves Bernet coreografies com Quate e Choès (1998) per a dansaires, jugadors de bitlles i cantants.[1]

Com activista occitanista, és un dels cofunfadors i copresident de la Confederacion de las Calandretas, escoles immersives occitanes[2] i del 2005 al 2010 el primer president del Collègi Calandreta de Gasconha. Ensenya música occitana al Conservatori Nacional de Música de Tolosa i a la Universitat de Poitiers.[3]

Biografia

[modifica]

Joan Francés Tisnèr practica la musica tradicional des del 1974.[4] Va estudiar l'harmonia, la direcció coral i la música electroacústica al departament de música de la Facultat de les Lletres de Pau amb Guy Maneveau de 1976 per 1979.[5] De 1976 al 1987, va ser membre del grup de música occitana gascona Canicula.[6]

Del 1982 fins al 1989, va ser cantautor de Subèr Albèrt[7] (folk-rock-humor). De 1985 per 1987, músic del grup de dansa gascona Landeridà i després del va fundar el 1987 el grup Verd e Blu,[8][9] dedicat a la música tradicional gascona. Membre del grope vocal Manufacture Verbale de 1997 enllà.[10]

Els espectacles dels últims anys són: EBTè! Elèctro Bal Trad en 2018 (projècte en lo quau e convida a Arnau Obiols, percussionista, Jakes Aymonino e Francés Dumeaux (un disc per viéner en 2019), Tralhaires, sur les traces de Felix Arnaudin[11] en 2016, Amontanhada en 2013, Ny'Òc Trobadors també en 2013, Transports Tisnèr S.A. en 2012, Sorrom Borrom o lo saunei deu Gave el 2010 sobre extrèits de l'òbra epica del escrivà Sèrgi Javaloyès, Batahòri un bal el 2008 e l'atemptat coreografic per lo dansant solo Lionel Dubertrand, Rugbi el 2007. També autor, compositor i adobaire.[12]

Va treballar entre d'altres amb Alain Savouret,[13] Groupe de recherche musicale, els grups Perlinpinpin Folk,[14] Pagalhós,[15] Nadau, Jakes Aymonino i La manufacture verbale,[16] (Família) Artús, André Dion.

Al seu llibre Musique et chant en Occitanie el periodista i crític musical Frank Tenaille[17] el descriu com uns dels trenta artistes que des dels anys 1970 van contribuir al renaixement de la llengua i cultura occitanes.[18] El llibre Musiques Occitanes compren moltes referències a l'obra de Tisnès així com tres crítiques dels seus discs.[19]

Obra

[modifica]

Discografia

[modifica]

Va produir sis discs compactes com a solista, tres amb Manufactures Verbales i sis amb Verd e Blu així com una trentena de discs com a director artístic.[20] Com a director artístic va treballar entre d'altres amb Canicula, Eths Corbilhuèrs, Manufacture Verbale (cinc discs), la Compagnie Maître Guillaume i d'altres.[21] Per a la Generalitat de Catalunya el 1994 va produir el disc Anem lèu dançar, dedicat a les danses populars de la Val d'Aran.[22]

Solo
  • EBTè! (2019)
  • Tralhaires, sur les pas de Félix Arnaudin (2018), disc e filme, paisatges sonòrs, cants, contes, ...
  • Transports Tisnèr S.A. (2012), un disc inspirat dels diferents mitjans de transport, amb humor i sons naturals recapts per l'artista, amb cançons per dansar i una reflexió sobre la pèrdua d'identitat.[23]
  • Sorrom Borrom (2011), sobre un extret del poema èpic Sorrom Borrom o Le rêve du Gave, de Sèrgi Javaloyès (2010)
  • 12 recèptas (2004) de J. A. Lespatlut
  • Camelicà (1995)
amb Verd e Blu
  • Jocs de dança (2010)
  • Baladas e danças (2005)
  • Musicas per dansar dus (2001)
  • Ompra o só? (1996)
  • Musicas per dansar (1993)
  • Música de Gasconha (1991)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dutertre, Jean-François «Entre deux mondes» (pdf). CIMT Ressources, 2000, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 19 desembre 2016].
  2. ↑ M.T.S. «Blaye-les-Mines. La « Calendreta» a fêté ses 30 ans» (en francès). La Dépêche, 27-05-2010.
  3. ↑ «Joan Francés Tisnèr - Tralhaires» (en francès). Le Chantier, Centre de création des nouvelles musiques traditionnelles & musiques du monde à Correns, s.d. [Consulta: 18 desembre 2016].
  4. ↑ «Gran prèmi de la joena creacion occitana del 1988 en las valladas occitanas d'Itàlia» (en français). la manufacture verbale, 2015. Arxivat de l'original el 2016-12-29. [Consulta: 28 desembre 2016].
  5. ↑ Guy Maneveau que l'íntegra dens el departament de música qui gavida a la Universitat de Pau i del País del Ador. En els cors de Guy Maneveau e Marie-Françoise Lacaze per exemple Christian Zanési i Bertrand_Dubedout.
  6. ↑ Pédestre, Olivier «Tisnèr, lo trucatelèr musicau» (en occità). La Républiques des Pyrénées, 10-02-2011 [Consulta: 18 desembre 2016].
  7. ↑ «Suber Albèrt - groupe» (en français). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 28 desembre 2016].
  8. ↑ «Verd e Blu sus La Fabrica» (en français). Cirdoc, 10-08-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
  9. ↑ «Verd e Blu - groupe» (en français). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 28 desembre 2016].
  10. ↑ «Manufactures Verbales pour Quate e Choès» (en occitan). Viure al país F3 Sud, 1998. Arxivat de l'original el 2016-12-29. [Consulta: 28 desembre 2016].
  11. ↑ Jean-Louis Fossat, universitari, espectator de Tralhaires, lo 5/11/2016 a Onessa e Laharí. l'associacion organizatora qu'ei Aiga Viva.
  12. ↑ «Joan Francés Tisnèr - auteur» (en français). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 28 desembre 2016].
  13. ↑ Alain Savouret compositor de l'experimentacion e de l'"auralitat" (de l'aurelha), vadut au Mans en 1942
  14. ↑  Perlinpinpin fòlc son el grup emblematic de la musica occitana.
  15. ↑ Los Pagalhós son un grup de cantaires biarnés de las navèras generacions de musica occitana.
  16. ↑ «la manufacture verbale groupe vocal occitan professionnel en Gascogne». la manufacture verbale groupe vocal occitan professionnel en Gascogne. Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 28 desembre 2016].
  17. ↑ «Franck (sic) Tenaille» (en francès). Babelio, s.d. [Consulta: 16 desembre 2016].
  18. ↑ Charles-Dominique, Luc «Frank Tenaille: Musiques et chants en Occitanie. Création et tradition en Pays d'Oc» (en francès). Cahiers d'ethnomusicologie. Anciennement Cahiers de musiques traditionnelles, 23, 31-12-2010, pàg. 296–298. ISSN: 1662-372X.
  19. ↑ Saisset & Martel, 2016, p. 21, 25, 102-103, 174-175, 188, 233, 237.
  20. ↑ Gael «J. Francés Tisnèr chanteur occitan» (en francès). AquitaineOnLine, 07-03-2010.
  21. ↑ Per a una llista completa vegeu: «Discographie/disocografia» (en occità, francès). J.T. Tisner, 05-02-2011. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 19 desembre 2016].
  22. ↑ Llibreria de la Generalitat de Catalunya. Anem lèu dançar (CD) (Llibre-CD). Barcelona: Tram, p. 14 (Col·lecció Música popular i tradicional catalana). ISBN 9788439331780 [Consulta: 19 desembre 2016]. 
  23. ↑ «Clownerie, musique et litterature assorties d'un voyage en Quercy Blanc» (en francès). Viure al País. France 3 Régions, 18-02-2013. [Consulta: 16 desembre 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Saisset, Jordan; Martel, Camille. Musiques Occitanes. Marseille: Le Mot et le Reste, septembre 2016, p.  240. ISBN 978-2-36054225-3.  Crítiques de tres dels seus discs que hi figuren: Biarnés Cap e Tot de Suber Albert, Jòcs de dança de Verd e Blu i Transports Tisnèr S.A.
  • Tenaille, Frank. Musiques et chants en Occitanie. Création et tradition en Pays d'Oc (en francès). Correns/París: Le Chantier, éditions du Layeur, 2008, p. 296. ISBN 9782915118506. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Francés_Tisnèr&oldid=34210650»