Joan Fuxà i Gelabert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Fuxà i Gelabert
Biografia
Naixement1819 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1890 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Organista església de Santa Maria de Maó
1832 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, organista, religiós Modifica el valor a Wikidata

Joan Fuxà i Gelabert (Maó, Menorca, 1819 - 1890) va ser un organista i compositor deixeble de B. Andreu. El 1832, després de ser ordenat sacerdot, substituí al seu mestre com a organista de l'església de Santa Maria de Maó. Va gaudir d'aquest benefici quasi 44 anys fins que, el 1876, va patir una paràlisi que el va obligar a renunciar. Durant el llarg període que va exercir d'organista, va demostrar una sòlida formació musical i un gust exquisit. Era un hàbil improvisador i les seves audicions van gaudir de tanta fama i èxit que quan anunciava que tocaria a l'església, es formaven aglomeracions de persones al voltant de la parròquia per escoltar les audicions del Mestre. La seva feina com a professor de piano va ser també molt important. Va exercir aquesta professió des de jove dedicant molt de temps a les classes. Tal vegada, això va provocar que no tingués temps per dedicar-se a la composició, encara que va demostrar les seves innates condicions i la seva tècnica musical.[1] Obtingué prestigi com a improvisador i fou un bon pedagog. Malgrat la seva obra es manté inèdita, se sap que va compondre: Lamentacions de l’Ofici de Setmana Santa, Motets al Santíssim Sagrament, uns Goigs a Sant Sebastià, un Tantum Ergo, uns Laments per al novenari de les ànimes del Purgatori.[2][3] Aquestes composicions són a 4 veus amb acompanyament d'orgue i les partitures originals es guarden a l'arxiu parroquial de Santa Maria.

A part d'aquestes composicions sacres, va escriure una Redova per piano que va arribar a tenir molt d'èxit , així com algunes Simfonies per a orquestra.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Mercadal Bagur, Deseado. «Los músicos menorquines». Revista de Menorca, [en línia], 1963, Vol. 49, p. 57-66,177, https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/346858 [Consulta: 22-11-2021].
  2. Carbonell i Castell, Xavier «Joan Fuxà i Gelabert». Gran enciclopèdia de la música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 5 gener 2021].
  3. «.xml Joan Fuxà i Gelabert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 gener 2021].

Bibliografia[modifica]

  • El órgano monumental de Santa María de Mahón, F. Hernández Sanz (1910).
  • Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear IX.
  • Mercadal Bagur, Deseado. «Los músicos menorquines». Revista de Menorca, [en línia], 1963, Vol. 49, p. 57-66,177, https://raco.cat/index.php/RdM/article/view/346858 [Consulta: 22-11-2021].