Joan Gibert Camins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Gibert Camins
Biografia
Naixement12 març 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1966 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, empresari, pedagog, pianista i clavicembalista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana i música antiga Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal i piano Modifica el valor a Wikidata

Joan Gibert Camins (Barcelona, 12 de març de 1890[1] - Barcelona, 9 d'agost de 1966)[2] fou un compositor i pianista català.

Biografia[modifica]

Va néixer al carrer Baix de Sant Pere de Barcelona, fill de Joan Gibert i Casals, natural de Torredembarra, i de Guadalup Camins i Hero, natural de Barcelona.[1]

El seu interès pels instruments i la música antiga, de la qual va ser sempre un profund coneixedor, el va portar a convertir-se en un magnífic clavicembalista sota la direcció de Wanda Landowska. Actuà en diferents ciutats europees i fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir de 1945, i de piano des de 1947.

Va escriure assajos i crítiques en la Revista Musical Catalana, La Publicitat i en publicacions franceses.

Fou un dels membres del Grup dels Vuit o CIC (Compositors Independents de Catalunya), integrat també per Robert Gerhard, Agustí Grau, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper, Ricard Lamote de Grignon i Frederic Mompou. El grup va tenir una vida efímera a causa de les enormes divergències estètiques dels seus membres, encara que van arribar a celebrar un únic concert monogràfic el 25 de juny de 1931 a Barcelona.[3]

Biografia[modifica]

Estudià amb Lluís Millet i Robert Goberna a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Als quinze anys, dóna el primer concert públic al cercle artístic de Barcelona. Paral·lelament als seus estudis musicals va cursar magisteri, sent posteriorment, professor de música en algunes escoles d'ensenyaments elementals. Amplià els seus estudis a París en els anys millors de la capital francesa: de 1920 a 1928.[4] El seu principal mentor fou Vincent d'Indy, fundador de la Schola Cantorum, i que tant va fer per la divulgació de la música de Catalunya des de la seva presidència de la Société Nationale de Musique en les seves visites a Barcelona. També fou deixeble d'Alfred Cortot, d'Isidor Philip i de Saint-Saëns. Des de París fou un col·laborador de la Revista Musical Catalana.

L'any 1928 retornà a Barcelona i participà de manera molt notable en l'activitat musical de la ciutat. Fa un gran nombre de concerts piano i clavecí, i acompanya un gran nombre d'intèrprets de prestigi (Lilly Ulanowsky, Conchita Badía, Concepción Callao, Mercè Plantada, o Alícia Halffter). També participa en l'orquestra dirigida per Pau Casals en el festival Chopin (1931), la de Juan Lamote de Grignon en el festival Bach (1932), amb el quartet Iberia i l'Associació Obrera de Concerts.

Gibert va concebre la idea de formar el grup de compositors independents de Catalunya (CIC), que es va presentar l'any 1931. Els altres membres foren Robert Gerhard, Agustí Grau, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper, Ricard Lamote de Grignon i Frederic Mompou. El CIC es va interessar de manera molt activa per la pedagogia musical fins a tal punt que l'any 1932, juntament amb els professors Ainaud, Cervera i E. Gibert Camins (germà de Joan) van realitzar un projecte d'un pla educatiu musical per les escoles de primària de Catalunya. Al mateix 1932, juntament amb el poeta Pons i Guitart, van realitzar a Barcelona una sèrie d'audicions titulades "La música a través del poeta" que van gaudir de una forta popularitat. A partir de l'any 1939 la seva activitat com a concertista es va reduir a esporàdiques aparicions en sales privades de Barcelona. A partir d'aquí va ser sobretot en l'àmbit de la pedagogia on es va consagrar. Va estar a càrrec de algunes corals juvenils i va esdevenir professor de piano i clavecí del conservatori municipal de Barcelona. Aquí va introduir la càtedra de música antiga amb les seves classes de clavecí, activitat de la qual va estar al càrrec fins a l'any 1965 i en què va tenir alumnes destacats.

Gibert Camins pot ser considerat com el que va reintroduir el clavecí a les sales de concert catalanes. També en destaquen nombroses conferències sobre història de la música, sobretot de música antiga.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]