Joan Gomis i Sanahuja

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Gomis i Sanahuja
Biografia
Naixement10 juny 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMontserrat Albet i Vila Modifica el valor a Wikidata
GermansLlorenç Gomis Sanahuja i Joaquim Gomis i Sanahuja Modifica el valor a Wikidata

Joan Gomis i Sanahuja (Barcelona, 10 de juny de 1927 — 30 de setembre de 2001) va ser un assagista, periodista i novel·lista català.

Juntament amb els seus germans Llorenç i Joaquim va fundar la revista El Ciervo i va dirigir l'Escola Superior de Ciències Socials de l'Institut Catòlic d’Estudis Socials. Va ser director i president de Justícia i Pau i va estar molt vinculat a la cooperació a través de diverses organitzacions no governamentals. En aquesta faceta cal destacar el seu impuls a la creació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual va ser vicepresident, de la Federació d'ONG per al Desenvolupament de la que va ser president.

Va publicar diversos assajos de caràcter religiós [1] i va rebre diversos premis com el Carles Cardó i el Premi Francesc Eiximenis de narrativa i el Premi Serra i Moret d'assaig i el memorial Joan XXIII per la seva labor pacifista. Va estar casat amb la musicòloga Montserrat Albet i Vila.

En honor seu es creà el Premi Memorial Joan Gomis per a la promoció del periodisme solidari.[2][3]

Obres[modifica]

Assaig[modifica]

  • El hombre y la igualdad (1961)
  • Examen de la democracia cristiana (1964)
  • Todo es temporal menos Dios (1965)
  • El mundo cambia de piel (1965)
  • Perfil de Camilo Torres (1968)
  • Professió de fe en temps de crisi (1970)
  • Catolicisme i societat capitalista: Mauriac, Greene, Böll (1973)
  • La resposta de Dostoievski (1974)
  • Tres poetes i Déu: Baudelaire, Unamuno i Riba (1979)
  • Cristianisme i conflicte social (1982)
  • Pensaments de Pascal (1972)
  • Calvino, una vida por la Reforma (1993)
  • Memòries cíviques (1994)
  • La Conferència Episcopal Catalana (1995)
  • Solidaritats viscudes (1999)
  • ONG, una nova manera de fer política (1999)

Narrativa[modifica]

  • Un jueu de Natzaret (1966)
  • León rugiente (1972)
  • Desitjada Sumatra (1973)
  • Òpera al Paradís (1993)

Referències[modifica]