Joan Goula i Soley

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Goula i Soley
Reg5524.jpg
Biografia
Naixement 29 març 1843
Sant Feliu de Guíxols
Mort 16 juliol 1917 (74 anys)
Buenos Aires
Activitat
Ocupació Compositor i director d'orquestra

IMSLP: Category:Goula,_Juan
Modifica les dades a Wikidata

Joan Goula i Soley (Sant Feliu de Guíxols, 30 de març de 1843[1][2] - Buenos Aires, 16 de juliol de 1917[3]) fou un destacat compositor, director d'orquestra i professor de cant.[4]

Biografia[modifica]

Va formar-se musicalment a l'edat dels disset anys a la seva ciutat natal, però va traslladar-se també de molt jove a Barcelona on va iniciar-se sota les ordres del compositor Nicolau Manent.

Va iniciar la seva carrera com a director l'any 1866 a Palma on va exercir el càrrec de director d'orquestra del Teatre Principal d'aquesta ciutat. Va residir durant quatre anys a la capital Balear, on destacà el seu treball com a fundador i director de l'Orfeó Republicà Balear (1867), amb aquest va donar a conèixer l'obra de Josep Anselm Clavé i va consolidar el gust per la música coral.

L'any 1870 va presentar-se al Teatre Imperial de Moscou, lloc on triomfà i amb aquest èxit aconseguí la direcció de l'Òpera de Sant Petersburg durant diverses temporades. Així aconseguí una gran popularitat i prestigi dintre del sector.

Temps després, en concret el 1873, aconseguí dirigir els concerts de Badeny a l'Òpera d'Hamburg. Aquell mateix any tornà a Barcelona per tal de dirigir el Rèquiem de Verdi, i després tornà amb un nou contracte cap a Sant Petersburg, on va continuar per les principals capitals musicals europees (Berlín, Dresden, Frankfurt del Main, Stuttgart, Leipzig, Breslau, Hamburg, Karlsruhe i Munic) amb la seva carrera triomfal. Tot seguit va tornar a Barcelona i allà va prendre el càrrec de director per a la realització d'una temporada a la ciutat de Buenos Aires, junt a l'organització d'una companyia d'òpera espanyola a un teatre de la capital argentina. Aquest projecte va provocar la representació d'obres d'importants compositors i intèrprets espanyols a la ciutat de Buenos Aires, però el resultat no va ser favorable per al públic argentí i finalment el projecte va convertir-se en un fracàs econòmic.

L'última aparició de Goula com a director d'orquestra va ser en un concert coral al Casal Català de la ciutat de Buenos Aires.

El 1 de febrer de 1865[5] va contraure matrimoni amb la seva alumna de cant, la soprano catalana Dionisia Fité de Goula. El dia 7 de maig del 1908, just a la seva última etapa de vida, concretament amb l'edat de seixanta-cinc anys, el mestre Joan Goula va unir-se en matrimoni, per segona vegada, amb una dona de trenta-quatre anys, filla d'una de les famílies catalanes més influents a Buenos Aires, Elisabeth Grasot i Sant Martí.

Morí el 16 de juliol de 1917 a la ciutat de Buenos Aires, fruit d'una llarga malaltia i en l'absolut oblit. Dos anys després, concretament el dia 7 de setembre de 1919, se li va fer un emotiu homenatge a Sant Feliu, on es descobrí una làpida commemorativa a la façana de la casa on va néixer.

Obra[modifica]

Home de gran versatilitat creativa, que compren música escènica, ballets, teatres musicals, peces corals, obres religioses i una abundància de lieder. La seva òpera més destacada porta com a títol A la voreta del mar, estrenada a Barcelona el 1881.

L'any 1883 la seva ciutat natal (Sant Feliu de Guíxols) concretament el Centre Recreatiu d'aquesta ciutat, presidit per Jaume Xulch, li demanà que realitzés la direcció d'un concert benèfic a la seva ciutat natal, això es duria a terme durant el segon dia de la festa major.

El 1906 dirigí l'òpera Bruniselda, la qual fou representada en el teatre principal de Girona. Joan Goula destaca per ser l'iniciador de les primeres representacions d'obres wagnerianes a Barcelona. Junt a Massó va ajudar musicalment a Sara Llorens (1881-1954) que va treballar des de 1902 en la recollida de tota la manifestació del saber popular dins dels límits del poble de Pineda.

Quant a ballets destaquen el Triomf de Venus i Clío. En el camp del teatre musical destaca La redoma encantada. La gran cantata dedicada al tsar Alexandre II, la qual es va estrenar al teatre imperial de Sant Petersburg, amb la col·laboració de la cèlebre soprano Sr. Nilson al capdavant. Però la seva total dedicació a dirigir l'òpera de Sant Petersburg, no va impedir-li escriure les partitures de l'òpera del poeta català Dhas Calvet, "La campana de la Unió".

Però anys després el tsar Alexandre II va patir una greu malaltia, junt a les revoltes amb la frontera de Persia, varen provocar el decaïment del país. Amb l'arribada del nou successor es va perdre l'autonomia de tots els centres culturals. O sigui que com la situació no podia ser pitjor, Joan Goula i Soley va acceptar la proposta que li varen fer de ser el director del Teatre Reial de Madrid entre les temporades 1881 i 1884. Durant aquest quatre anys a la capital d'Espanya, va dirigir, tant peces de la seva pròpia producció com musicals, obres religioses entre altres. Com per exemple:

  1. La Bella Fanciulla di Perth.
  2. Los Amantes de Teruel.
  3. Aïda.
  4. Carmen

Cal fer esment que durant la seva estada a Madrid, també va fer de professor de cant d'artistes com Avelina Carrera.

De les seves peces corals hem d'esmentar a: El cantor del poble o Gloria a l'art, escrites per a les formacions corals claverianes. També la seva companyia, concretament en la temporada del 1910 al teatre Colón de Buenos Aires va estrenar l'obra de Tomàs Bretón titulada La maja del rumbo (realitzada sobre un llibret de Carlos Fernández –Shauu) junt a Bretón i Pedrell.

Altres[modifica]

.[6] Madrid, 31-III-1910 “El bon Goula ha aconseguit organitzar una temporada d'òpera espanyola a Buenos Aires i allà anirem alguns. Tinc algun recel, perquè, ni la nostra obra és de primeríssima, ni el bizantinisme que avui reina en la música consisteix a fer-nos grans il·lusions. Tan sols pot salvar-nos una gran modèstia i si allà s'aconsegueix crear un ambient simpàtic”. Biblioteca de Catalunya, Ms.3943,f73.

Joan Goula i Soley va rebre a mans de l'emperadriu de Rússia, com a commemoració per tots els seus serveis a favor de la música universal, el present d'un anell de brillants de valor incalculable.

L'any 1919 la ciutat natal d'aquest mestre decidí canviar-li el nom al carrer on va néixer Joan Goula i Soley, antigament anomenat carrer de la Pilota, pel nom d'aquest músic.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Font i Moreso, Eusebi «Don Juan Goula». La Academia : revista de cultura hispano portuguesa, latino-Americana, 30-04-1878, pàg. 251 [Consulta: 10 juliol 2018].
  2. «St. Feliu de Guíxols, Baptismes 1839-1843, fol. 306». [Consulta: 12 agost 2019].
  3. Monner Sans, Ricardo «Crónica argentina». Mercurio, 30-08-1917, pàg. 271 [Consulta: 10 juliol 2018].
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 783 (ISBN 84-239-4526-X)
  5. «Family Search. Registre Civil de Barcelona, Matrimonis 1865, núm. 122». [Consulta: 12 agost 2019].
  6. Carta de Tomàs Bretón a Salvador Raurich

Bibliografia[modifica]

  • MATAS,RICART.J; Diccionario biográfico de la Música. Editorial Iberia S.A. 1986, Pàg. 414, ISBN 84-7082-140-7
  • RODICIO CASARES,Emilio. Diccionario de la música española e hispanoamericana. Edición Museológica. (Instituto complutense de Ciencias Musicales). Sociedad General de Autores y editores, 1999. pp 800–801. ISBN 84-8048-308-3
  • CASARES RODICIO, Emilio, TORRENTE Álvaro; La ópera en España e Hiberoamérica. Volumen II. Col·lección música Hispana. Textos.Estudios ICCMU. Pp 200,205,328,347.. ISBN 84-89457-18-2
  • AYATS Jaume,RAMIÓ Concepció, GALBIS Vicent,CANYELLES Eugeni, CRESPÍ Francesc, MOLL M.Antònia i MOLL Xavier; História de la música catalana, valenciana y balear. Volum VI. Pag 28. Música popular y tradicional.Edicions 62.S.A.Barcelona 2001. ISBN 84-297-4830-X
  • Diccionari de teatre a les illes Balears. Volum II, Editor: Lleonard Muntaner. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • BUSSOT i LIÑÓN, Gerard; El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix).Ancora, Setmanari de la costa Brava. SFG. 1992.
  • GOULA i SOLEY,Joan; A la voreta del mar: primera òpera catalana en un acte i en vers. Barcelona. Biblioteca de "L'Atlántida", 1897
  • BUSSOT i LIÑON, Gerard (Sant Feliu de Guíxols,1957); Carrers, cases i arquitectes de Sant Feliu de Guíxols (des dels inicis fins al 1931). Pag 144. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Diputació de Girona