Joan Guillamet i Tuèbols

De Viquipèdia
Infotaula de personaJoan Guillamet i Tuèbols
Biografia
Naixement22 octubre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 2014 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata

Joan Guillamet i Tuèbols (Figueres, 22 d'octubre de 1922 - Barcelona, 16 d'octubre del 2014), fou professor, periodista i escriptor català. Fou catedràtic de llengua i literatura dels instituts Ramon Muntaner de Figueres, Ausiàs March i Emperador Carles de Barcelona, i Rafael de Casanova de Sant Boi de Llobregat, i com a periodista va ser corresponsal a Figueres d'El Correo Catalán i El Noticiero Universal amb el pseudònim Hug de Roda. Va escriure a Tele Exprés, Avui, La Vanguardia i Tele Estel, i va fer col·laboracions a Presència, Serra d'Or, El Punt i Revista de Girona, entre d'altres.

El 1954 va ser un dels fundadors i membre del consell de redacció de la revista Canigó.[1] Va rebre el premi Antoni Puig de Conill per la prosa Amor que devora,[2] als Jocs Florals de l'Empordà (Figueres, 1961) i també va ser guardonat amb el Premi Catalonia de les Festes de Maig de les Lletres Catalanes en el 1971, per Coses i gent de l'Empordà.[3] La seva obra periodística i literària el va fer mereixedor del Consell Comarcal de l'Alt Empordà en el 2005 per la seva dedicació al periodisme i també fill predilecte de Figueres en el 2008.[3][4]

Obra[modifica]

  • Guillamet i Tuèbols, Joan. Tots hem fet l'estraperlo. Dima Ediciones, 1968, p. 147. 
  • Guillamet i Tuèbols, Joan. Els gitanos. Aproximació a un racisme. Editorial Pòrtic, 1970, p. 167. 
  • Guillamet i Tuèbols, Joan. Coses i gent de l'Empordà. Editorial Selecta, 1972, p. 280. ISBN 9788426124913. 
  • Guillamet i Tuèbols, Joan. Bruixeria a Catalunya. La paraula Viva, 1976. ISBN 9788473900119. 
  • Guillamet i Tuèbols, Joan. Vent de tramuntana, gent de tramuntana. Editorial Joventut, 1992, p. 270. ISBN 9788426126733. 
  • Guillamet i Tuèbols, Joan. Creadors, Barcelona enllà. Editorial Columna, 1993, p. 136. ISBN 9788486612320. 
  • Guillamet i Tuèbols, Joan. La plana, el vent, la gent. Joventut, 1997, p. 225. ISBN 9788426130259. 
  • Guillamet i Tuèbols, Joan. Llegendes del poema Canigó de Jacint Verdaguer (per a infants). Brau Edicions, 1997, p. 91. ISBN 9788488589293. 

Referències[modifica]

  1. «Mor el periodista Joan Guillamet, fundador de la revista 'Canigó'». Diari ARA, 16-10-2014. [Consulta: 2 agost 2015].
  2. «“Vaig publicar el primer article periodístic a dotze anys”». El Punt Avui, 13-03-2011. [Consulta: 2 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 «Guillamet Tuèbols, Joan». Institut de les Lletres Catalanes.
  4. «Figueres designa Joan Guillamet fill predilecte». Diari de Girona, 03-07-2008.

Enllaços externs[modifica]