Joan II de Xipre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan II de Xipre
Portret van Janus II van Cyprus Iohannes Del Gratia Cipri etc Rex (titel op object), RP-P-OB-5821.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1418 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Nicòsia Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1458 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Nicòsia (Xipre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Xipre (1432–1458) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Poitiers-Lusignan (en) Tradueix i Ramnúlfids Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmadea Paleòleg de Montferrat (–1440)
Helena Paleòleg (1442–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarietta de Patras (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlota de Xipre
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Helena Paleòleg)
Cleopha of Cyprus (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Helena Paleòleg)
Jaume II de Xipre
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Marietta de Patras (en) Tradueix)
Jaume II de Xipre
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Marietta de Patras (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesJanus de Xipre Modifica el valor a Wikidata  i Carlota de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna de Lusignan Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of the House of Lusignan (Kings of Armenia, Cyprus and Jerusalem).svg Modifica el valor a Wikidata

Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.[1]

Biografia[modifica]

Fill del rei Janus de Xipre i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El 3 de juliol del 1440 es va casar amb Amadea Paleòleg de Montferrat (1418 - 1440), filla del marquès Joan Jaume de Montferrat, sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a Nicòsia el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòleg (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, dèspota de Morea i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims emperadors, Joan VIII i Constantí XI. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:

A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim, Carlota, el va succeir en el tron. Durant el seu govern, Còricos, únic reducte xipriota a Anatòlia es va perdre contra els karamànides el 1448.

Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de Nicòsia sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït del seu títol després d'assassinar el reial camarlenc. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el 1458, semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.

Ell era l'últim descendent home legítim directe de Ramon d'Antioquia o Poitiers, un fill de Guillem IX d'Aquitània.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Xipre
  1. John Morby, Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.
  2. Jirí Louda y Michael MacLagan, Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa, 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.