Joan Josep Amengual i Reus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Josep Amengual i Reus
Nom original (es) Joan Josep Amengual
Biografia
Naixement 1796
Manacor
Mort 1876 (79/80 anys)
Binissalem
Activitat
Ocupació Autor, polític i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Joan Josep Amengual i Reus (Mancor, 1793 - Binissalem, 1876), va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí.

Col·legial de la Sapiència i Doctor en dret per la Universitat Literària de Mallorca el 1817 i batle de Binissalem el 1822. Durant el Trienni Constitucional (1820-1823), dirigí a Palma el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca (1820-1821), des del qual difongué la ideologia liberal entre les capes populars de la població mallorquina, i on publicà una traducció inacabada de la majoria d’articles de la Constitució de Cadis de 1812, únic cas en l’àrea cultural catalana. Cal tenir en compte que aquesta fou la primera publicació de caràcter liberal escrita en la nostra llengua i que, per tant, Joan Josep Amengual fou el primer pensador liberal a Mallorca que publicà en català. Sobre els motius que van dur a l’autor a escriure en català, Massot i Muntaner indica que al 'Prospecte nou' de l’esmentat setmanari l’autor remarcava: “L'únic fi de ser útil a los meus conciutadans és lo qui em mou en aquesta empresa; empresa gran sens dificultat, entès lo poc cultivada que està la llengua mallorquina, i la ninguna fixació de la sua ortografia. El meu intent no serà fixar aquesta, i enriquir aquella, i sols fer comprendre a los qui no entenen el castellà les avantatges que mos du la Constitució” .  A més dels fragments de la Constitució i altres articles de caràcter divulgatiu, al setmanari, l’autor hi publicava converses i poemes,  servint-se de la llengua viva del moment, la que la gent parlava i tothom entenia. Tal com assenyala Valentí Valenciano, “Es tracta d’un llenguatge planer i directe, que fuig dels cultismes i de les frases envitricollades, i que aprofita les frases fetes, les dites i el llenguatge del camp per arribar al màxim de gent. De la mateixa manera, les figures retòriques que empra, gairebé sempre, estan ubicades o contextualitzades en la societat rural mallorquina del seu temps”,[1] la qual cosa ens porta a pensar que la finalitat última de l’autor era la de fer-se entendre per un públic molt ampli que, altrament, no l’hauria pogut llegir. Després de dirigir el Setmanari , Amengual dirigí Es Prat i Sa Bufera i, probablement, Es Deixondidor. Va ser contrari al projecte de castellanització de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) , i durant la Dècada Absolutista li fou obert un expedient que li impedí exercir d'advocat.

Obra filològica

Com a filòleg, és autor d’una Gramática de la lengua mallorquina (1835), ampliada en una segona edició el 1872, i  del Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín. La gramàtica d’Armengual té el valor de ser la primera publicada a Mallorca i ens aporta informació important sobre el parlar de l’illa durant el segle XIX. Pel que fa al Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín, les fonts del qual són les obres del lexicògraf espanyol M. Núñez de Taboada i el Diccionario de la RAE, encara avui en dia, és considerat, juntament amb el diccionari  d’Alcover i Moll, una obra de consulta imprescindible per recobrar el lèxic genuí i la riquesa i expressivitats tradicionals del mallorquí. Amb tot, cal tenir present que, tant en el Nuevo diccionario com en la gramàtica apareixen força irregularitats, així com unes grafies curioses i disgregadores. Essent com era Amengual partidari del “català que es parla”, les seves obres satisfeien les necessitats comunicatives de gran part dels usuaris, tot i que, al mateix temps, consagraven la fragmentació dialectal de la llengua.

Obra literària

Com a poeta s'inspirà en Felix Maria de Samaniego, a qui també traduí. Utilitzà un estil de llengua rica i de caràcter dialectal. Escriví algunes faules i poemes, com Caçada de sa cova de Coanegra, que el 1850 incorporà a Pd'història local i d'agricultura.[2]

Obres[modifica]

  • Gramática de la lengua mallorquina Palma: Imprenta Real regentada por D. Juan Guasp y Pascual, 1835.
  • Nuevo Diccionario mallorquín-castellano-latín Palma: Imprenta de Felipe Guasp,

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Valenciano, Valentí. [http://dx.doi.org/10.4272/978-84-9745-326-4.ch3 La poesia de Joan Josep Amengual i Reus al Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca (1820-1821)] (en català), 2005, p. 1-34. 
  2. «Amengual Reus, Joan Josep». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 150. ISBN 84-8661702-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Corbera, Jaume Joan Josep Amengual i la llengua de Mallorca Dins:Miscel·lània homenatge al Doctor Joan Josep Amengual i Reus. Mancor, 1993.* Ferrer, Antoni Lluc: A la recerca d'un escriptor: el cas de Joan Josep Amengual Dins:
  • Massot i Muntaner, Josep: Els mallorquins i la llengua autòctona Curial: Barcelona, 1972.
  • Saragossà, Abelard La concepció gramatical general d'Amengual (1835) Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Vol. 3.