Joan Lluís Bozzo i Duran

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Lluís Bozzo)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Lluís Bozzo i Duran
(Joan Lluís Bozzo) Èxit de Glups, recuperada per Sifanofa Teatre.jpg
Biografia
Naixement 1953 (65/66 anys)
Gràcia (Barcelonès)
Ideologia política Independentisme català
Formació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Actor i director de teatre

IMDB: nm0102558 Twitter: espremulla
Modifica les dades a Wikidata

Joan Lluís Bozzo i Duran (Gràcia, Barcelona, Barcelonès, 1953)[1] és un actor i director de teatre i televisió català.

Carrera artística[modifica]

Teatre[modifica]

S'interessà de molt jove pel món del teatre fent petits papers d'"Els Pastorets" als Lluïsos de Gràcia, i als disset anys començà també a dirigir els seus propis espectacles. Va cursar estudis de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.

En una primera etapa participà en diverses formes experimentals i l'any 1971 fundà una comuna teatral amb la que va recórrer nombroses poblacions de Catalunya fent teatre de carrer. El 1973 s'incorporà al món professional amb la companyia de Pau Garsaball fent d'ajudant de direcció en l'obra "Berenàveu a les fosques" de Josep Maria Benet i Jornet i uns dos anys després obtingué un gran èxit de públic en dirigir "Les Troianes" d'Eurípides-Sartre amb un grup que ell mateix va formar a la Universitat.

A principis de 1978 s'integra a la companyia Dagoll Dagom en la qual hi participa en el doble vessant d'actor i director ("Antaviana", 1978, basada en contes de Pere Calders;[2] "Nit de Sant Joan", 1981 i 2010, amb música de Jaume Sisa; "Glups!", 1983, basada en l'obra gràfica de l'humorista francès Lauzier), o exclusivament de director ("El Mikado", 1986 i 2005, adaptació catalana d'una opereta anglesa de W.S. Gilbert i A. Sullivan; "Mar i Cel", 1988, 2004 i 2014, adaptació lliure de Xavier Bru de Sala de l'obra homònima d'Àngel Guimerà, "Flor de Nit" (1992), "T'odio amor meu" (1995), "Pigmalió" (1997), "Els Pirates" (1997), "Cacao" (2000), "Poe" (2002), "La Perritxola" de Jacques Offenbach (2003), Boscos endins (2007), Aloma (2008), Cop de rock (2011), La família irreal (2012), Scaramouche (2016), El llibertí (2017) i Maremar (2018).

A més de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit també "La botiga dels horrors" (1986), de H. Ashman i A. Menken, "Sin palabras" (1987), de Pepe Rubianes i l'espectacle musical "Quarteto da cinque"(1987), "Estrips" (1989), "Maror" (1996) i "El retaule del flautista" (1997).

També ha posat en escena obres com l'òpera "Don Pasquale" de Donizetti al Teatre Grec de Barcelona, "L'any de Gràcia" d'Albert Sardà, basada en la novel·la de C. Fernández Cubas, "Rigoletto" de Verdi, i ha fet algunes propostes de petit format per a la soprano Isabel Soriano ("Odio la música", 1991).

Televisió[modifica]

A més del teatre, ha intervingut en les sèries televisives "Oh! Europa" (1993), "Oh! Espanya" (1996), "La memòria dels Cargols" (1999) i "Psico express" (2001), de les quals ha estat coprotagonista, director i coguionista . A "La sagrada família" (2010-2011) també n’ha estat el director, el guionista i hi ha participat com a actor.

Publicacions[modifica]

  • Cómica tribu: historias alrededor del teatro (2001).
  • Memòries trobades en una furgoneta (2015)[2]
  • Viatge al centre del musical (2016)
  • Pepe i jo (Pòrtic, 2017)[3]
  • L’ofici del comediant (2019)

Altres[modifica]

Col·labora amb columnes d’opinió i fa de comentarista a tertúlies de ràdio i televisió.

El 2017 i el 2019 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya.

Parella: Mariona Bosch i de la Cruz

Referències[modifica]

  1. Joan Lluís Bozzo i Duran a Internet Movie Database (anglès)
  2. 2,0 2,1 «Joan Lluís Bozzo: «Wert és ultradreta, practica una política d'extermini»». Nació Digital, 01-06-2015. [Consulta: 24 desembre 2017].
  3. «Bozzo recupera Rubianes a 'Pepe i jo'». El Nacional, 09-11-2017. [Consulta: 24 desembre 2017].