Joan Lluís Bozzo i Duran

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Lluís Bozzo)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Lluís Bozzo i Duran
Biografia
Naixement 1953 (64/65 anys)
Barcelona
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Actor, director de teatre i polític
Modifica les dades a Wikidata

Joan Lluís Bozzo i Duran (Gràcia, Barcelona, Barcelonès, 1953)[1] és un actor i director teatral català.

Carrera artística[modifica]

Teatre[modifica]

S'interessà de molt jove pel món del teatre fent petits papers d'"Els Pastorets" als Lluïsos de Gràcia, i als disset anys començà també a dirigir els seus propis espectacles. Va cursar estudis de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.

En una primera etapa participà en diverses formes experimentals i l'any 1971 fundà una comuna teatral amb la que va recórrer nombroses poblacions de Catalunya fent teatre de carrer. El 1973 s'incorporà al món professional amb la companyia de Pau Garsaball fent d'ajudant de direcció en l'obra "Berenàveu a les fosques" de Josep Maria Benet i Jornet i uns dos anys després obtingué un gran èxit de públic en dirigir "Les Troianes" d'Eurípides-Sartre amb un grup que ell mateix va formar a la Universitat.

A principis de 1978 s'integra a la companyia Dagoll Dagom en la qual hi participa en el doble vessant d'actor i director ("Antaviana", 1978, basada en contes de Pere Calders;[2] "Nit de Sant Joan", 1981, amb música de Jaume Sisa; "Glups!", 1983, basada en l'obra gràfica de l'humorista francès Lauzier), o exclusivament de director ("El Mikado", 1986, adaptació catalana d'una opereta anglesa de W.S. Gilbert i A. Sullivan; "Mar i Cel", 1988, adaptació lliure de Xavier Bru de Sala de l'obra homònima d'Àngel Guimerà, "Flor de Nit" (1992), "T'odio amor meu" (1995), "Pigmalió" (1997), "Els Pirates" (1997), "Cacao" (2000), "Poe" (2002), "La Perritxola" de Jacques Offenbach (2003) i, amb motiu del 30è aniversari de la companyia, de la tornada als escenaris de "Mar i Cel" (2004).

A més de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit també "La botiga dels horrors" (1986), de H. Ashman i A. Menken, "Sin palabras" (1987), de Pepe Rubianes i l'espectacle musical "Quarteto da cinque"(1987), "Estrips" (1989), "Maror" (1996) i "El retaule del flautista" (1997).

També ha posat en escena obres com l'òpera "Don Pasquale" de Donizetti al Teatre Grec de Barcelona, "L'any de Gràcia" d'Albert Sardà, basada en la novel·la de C. Fernández Cubas, "Rigoletto" de Verdi, i ha fet algunes propostes de petit format per a la soprano Isabel Soriano ("Odio la música", 1991).

Televisió[modifica]

A més del teatre, ha intervingut en les sèries televisives "Oh! Europa" (1993), "Oh! Espanya" (1996), "La memòria dels Cargols" (1999) i "Psico express" (2001), de les quals ha estat coprotagonista i ha participat en la confecció dels guions. A "La sagrada família" (2010-2011) també ha estat el guionista i ha participat com a actor.

Publicacions[modifica]

  • Cómica tribu: historias alrededor del teatro (2001).
  • Memòries trobades en una furgoneta (2015)[2]
  • Pepe i jo (Pòrtic, 2017)[3]

Altres[modifica]

Col·labora amb una columna d'opinió a algunes publicacions, com per exemple El Periódico i fa de comentarista a tertúlies de ràdio i televisió.

El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[4]

Referències[modifica]

  1. Joan Lluís Bozzo i Duran a Internet Movie Database (anglès)
  2. 2,0 2,1 «Joan Lluís Bozzo: «Wert és ultradreta, practica una política d'extermini»». Nació Digital, 01-06-2015. [Consulta: 24 desembre 2017].
  3. «Bozzo recupera Rubianes a 'Pepe i jo'». El Nacional, 09-11-2017. [Consulta: 24 desembre 2017].
  4. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017.