Joan Lluís Moraleda i Perxachs

Joan Lluís Moraleda i Perxachs
	;
Biografia
Naixement	26 abril 1943 (80 anys); Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental)
Dades personals
Formació	Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, compositor
Gènere	Sardana

Joan Lluís Moraleda i Perxachs (Santa Maria de Palautordera, 26 d'abril del 1943) és un compositor català, centrat especialment en la música per a cobla. També és director d'orquestra i intèrpret d'oboè. Del 2000 fins al 2016, va ser director de la Cobla Jovenívola de Sabadell.

El compositor[modifica]

Joan Lluís Moraleda va començar la seva carrera com a compositor de música lleugera, i com a arranjador per a altri, com La Trinca (el disc Ca barret!, 1973), Guillermina Motta (Guillermina Motta, 1979) i José Antonio Labordeta (Cantar y callar, 1974).

El 1986 el gran públic sardanista descobrí aquest compositor quan guanyà el premi Banyoles-Ceret pel poema Tirant lo Blanc, que en aquell moment causà un cert impacte en el món de la música per a cobla. Tanmateix, no era un nou vingut en aquest camp: Auca tràgica i mort del Plem era del 73, Suite segarrenca i On vas tu, rossinyol? del 78. En els anys a venir encetà una àmplia producció per a cobla, que li valgué nombrosos premis de composició. Així, el Premi Joaquim Serra el 1973, el Ciutat de Barcelona el 1977, el Memorial Francesc Basil del 1998 per la sardana Un nou alè de vida i l'Agustí Borgunyó del 2005. Va rebre el Premi SGAE de Sardanes 2007^[1] amb la sardana Un tardorenc i assolellat diumenge.

A banda, Moraleda també ha compost peces de concert per a altres formacions diferents de la cobla, com orquestra de cambra, grup de gralles, banda... o per instruments solts, com piano, piano i tenora.

Els seus germans Albert ^{[nota 1]} i Jordi, i una neboda, Inés Moraleda^{[nota 2]} també es dediquen a la música.

Obres[modifica]

Cançons lleugeres amb lletra d'Eduardo Bartrina de Caso (1977): Alguna vez, Para él, Si yo me voy, Sin saberlo
Rumbes amb lletra de J.M.Balaguer (1992): Así es María, Niña, Cante gitano al alba

Adeste, fideles. Arranjament per a cor i orquestra d'aquesta nadala (1998)
Apunta, Manolo, apunta: cha-cha.cha (1963), amb lletra de Daniel Clavero
Com de la nit al dia (1989), cançó publicitària amb lletra de J.L.Gimeno
Corrandes i passapeus (1991), per a tres gralles i timbal
Divertiment per a corda (1992), per a orquestra de corda
Divertimento para cuatro jóvenes músicos (1979), per a flauta, guitarra, piano i violoncel
Estudi per a piano
Himne oficial dels IV Jocs Petits Estats: Andorra '91 (1991), lletra de Maria del Carme Grau i Francesc Perarnau
Marcha fresca!! (1981), rock amb lletra de M.Monfort i R.Boladeras
El noi d'Holanda (1974), lletra de Jaume Picas, dedicada a Johan Cruyff
El profeta (1987), orquestració de poemes de Gibran Khalil Gibran
Romança (2000). Composta per a banda, l'autor l'ha adaptada posteriorment per a tenora i cobla, i per a tenora i piano.
Queda más vida (1976), cançó amb lletra de Daniel Carbonell Casanovas. La van gravar Sergio y Estíbaliz
Ta-ta-boom-boom (1974), banda sonora per a la pel·lícula de Marçal Moliné.^{[nota 3]}
Una veu per al món: Himne del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), lletra de J.V.Foix

Música per a cobla[modifica]

Antic ball de l'àliga de Barcelona, glossa. Instrumentada també per a cobla de Tres Quartans
Auca tràgica i mort del Plem (1973), obra lliure per a cobla
Una boa està paint un elefant (2002), obra lliure per a cobla i percussió
Comiat (1988)
Concert per a tres cobles (1988)
D'aquí, d'allà, Dalí (2004), obra lliure per a cobla i guitarra
De matèria orgànica (2005), suite
El drac, el cavaller i la donzella (1998), poema per a tres cobles i percussió
Eduard Toldrà, mestre de mestres (1996)
Estany (1990), poema per a cor i cobla
Fem realitat un somni, obra lliure per a cor i cobla, sobre temes de Manuel Saderra i Puigferrer
Galop olímpic (1992), pas-doble per a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona
La goja de Banyoles (2002), obra lliure per a dues cobles i percussió
Impressions vilanovines (1996), per a piano i cobla
En Joan de Serrallonga (1990), poema simfònic per a tres cobles
Joguina (1988), fantasia concertant per a tible, tenora, fiscorn i cobla
La Lloll, masurca
Més enllà del camí, dedicada a Rafael Ferrer
Nocturn a Ribes-roges (1996), obra lliure per a cobla i piano
Ofrena a Manuel Saderra i Puigferrer (1988), glossa
Ofrena a Mossèn Cinto (2002)
L'ou còsmic (1998), obra lliure per a dues cobles, dedicada a Dalí
La Patum (1996), obra lliure per a dues cobles
Poema d'amor occità
Quintet de cobla (2001)
Rapsòdia per a piano i cobla (2004), coescrita amb José Henríquez
Retaule mallorquí (1992), suite
La rosa dels vents (2002), obra lliure
Santjoanesca (1990), per a dues cobles
Sirventesos berguedans, per a cor i cobla
Suite dels Reis de Mallorca (2006), per a tenora i orgue
Suite segarrenca (1978)
Tirant lo Blanc: poema cavalleresc per a cobla (1986), petita simfonia en quatre temps. N'hi ha adaptació per a banda^[2]
Un tres de deu amb folre i manilles (1999), obra lliure
Trincameró, suite per a tres tenores i cobla
Carnaval del Vallespir (Ball de l'os) (2009) : ballet argumental per a cobla en un acte i quatre quadres. Idea i guió de Sebastià Vilanou. Coreografia de David Martínez. Estrenat per l'Esbart Sant Martí de Barcelona a l'Auditori.
Les Goges del Montgrí (2013) : ballet fantàstic argumental per a cobla i percussions en un acte i tres quadres amb coreografia de Sebastià Vilanou, a petició del Grup Montgrí Dansa, de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí
Bolero de Sebastià (2013) : ballet per a cobla i percussions creat pel coreògraf Sebastià Vilanou. Estrenat pel Grup Montgrí Dansa, de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí
El Comte Arnau (2014): ballet argumental per a cobla i percussions en un acte amb coreografia de Sebastià Vilanou, a petició del Grup Montgrí Dansa, de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí
Aires Mallorquins (2015) : ballet per a cobla i percussions amb coreografia de Sebastià Vilanou, a petició del Grup Montgrí Dansa, de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí
A la Festa (2017) : ballet per a cobla i percussions amb coreografia de Sebastià Vilanou. Estrenat pel Grup Montgrí Dansa, de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí
La Bella Lola (2017) : ballet per a cobla i timbales amb coreografia de Sebastià Vilanou. Estrenat pel Grup Montgrí Dansa, de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí

Sardanes (selecció)[modifica]

A l'amic Fèlix (1994), per a 2 cobles
A la clau de fa (1993), per a dos contrabaixos
A trenc d'alba (1998), Premi Joaquim Serra
Adéu, amic Ricard (2005)
Als tres amics absents (1988), en record dels compositors Narcís Paulís, Rafael Ferrer i Josep M. Ruera, per a dues cobles i timbales
Benvinguts (1992). Composta per a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, lletra de Lluís Serrahima i Villavecchia, amb les veus de Montserrat Caballé i Josep Carreras.
Les campanes de Breda (1995). Popularitzada per l'anunci televisiu de la Loto Ràpid
Charlie Rivel, clown (2003), premi SGAE
L'era dels monjos (2006)
Fajol (1998), a Narcís Ferrer i Josefina Salgueda de la Flor de Fajol
Homenatge a Manuel de Falla (1996) premi SGAE
Ofrena a Josep Maria Ruera (2000)
On vas tu, rossinyol? (1978)
Pedra gentil (1996), lletra de Maria del Carme Perxachs i Pinós
Per tu, Josep Maria (1990), dedicada a Josep Maria Bernat i Colomina, per a 2 cobles
Les Rambles Barcelonines (1974), tríptic, guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. Comprèn La Rambla de les flors, premi de la crítica Sardana de l'Any 1977, La Rambla dels Caputxins i La Rambla de Santa Mònica
Recordant l'Agapit (1991), dedicada al compositor Agapit Torrent (?), per a 2 cobles
Les Roquetes a l'Orfeó Català (1991)
Terrassa, Ciutat pubilla 1998
Ventdelplà (2006)

Bibliografia[modifica]

Certamen musical de composició de sardanes de Banyoles, Girona Barcelona: Tenora, 1991^{[nota 4]}
El petit pianista 1 Barcelona: Clivis, 1984
Piano, piano... Barcelona: Dinsic-Boileau, 1996-1998. 2 volums (5 edicions el primer volum, 3 el segon)

Notes[modifica]

↑ Albert Moraleda i Perxachs, compositor, arranjador i enginyer de so. Autor, entre altres composicions, de la Missa críptica de la Sagrada Família i la música per les pel·lícules Morbus i Serenata a la claror de la lluna. També té un estudi de gravació-productora discogràfica (Estudi Albert Moraleda) Arxivat 2007-05-30 a Wayback Machine.
↑ Inés Moraleda i Barberà (Barcelona, 3 de setembre del 1972 -), cantant mezzo-soprano, dobladora i autora de la sardana De noia a dona que el 1992 guanyà el concurs de Sardana Cantada de Catalunya Ràdio
↑ Marçal Moliné i Golovart, creatiu i teòric publicitari i fundador de l'agència MMLB. La seva pel·lícula Ta-ta-boom-boom va ser premi al millor curtmetratge al VII Festival Internacional de Cine Fantástico y de Terror de Sitges, el 1974
↑ Comprèn les peces Bonjour chérie, premi Ciutat de Banyoles; Pendent de viure-ho, premi Cassià Casademont; Canço del lladre, basada en la cançó popular, Premi Rossend Palmada; Salut mestre Manuel, premi Josep Saderra; Els primers cents anys (1988), en el centenari de La Principal de la Bisbal

Referències[modifica]

↑ «Premis SGAE de sardanes». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 29 desembre 2013].
↑ Música de compositors catalans: [Banda de] La Lira Ampostina Barcelona: Tram, 1999

Enllaços externs[modifica]

[2] Albert Moraleda i Perxachs, compositor, arranjador i enginyer de so. Autor, entre altres composicions, de la Missa críptica de la Sagrada Família i la música per les pel·lícules Morbus i Serenata a la claror de la lluna. També té un estudi de gravació-productora discogràfica (Estudi Albert Moraleda) Arxivat 2007-05-30 a Wayback Machine.

[3] Inés Moraleda i Barberà (Barcelona, 3 de setembre del 1972 -), cantant mezzo-soprano, dobladora i autora de la sardana De noia a dona que el 1992 guanyà el concurs de Sardana Cantada de Catalunya Ràdio

[4] Marçal Moliné i Golovart, creatiu i teòric publicitari i fundador de l'agència MMLB. La seva pel·lícula Ta-ta-boom-boom va ser premi al millor curtmetratge al VII Festival Internacional de Cine Fantástico y de Terror de Sitges, el 1974

[6] Comprèn les peces Bonjour chérie, premi Ciutat de Banyoles; Pendent de viure-ho, premi Cassià Casademont; Canço del lladre, basada en la cançó popular, Premi Rossend Palmada; Salut mestre Manuel, premi Josep Saderra; Els primers cents anys (1988), en el centenari de La Principal de la Bisbal

[1] «Premis SGAE de sardanes». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 29 desembre 2013].

[5] Música de compositors catalans: [Banda de] La Lira Ampostina Barcelona: Tram, 1999

[1]

[nota 1]

[nota 2]

[nota 3]

[2]

[nota 4]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)