Joan Magrané Figuera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Magrané Figuera
©AFC2016.jpg
Biografia
Naixement 1988
Reus
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere Òpera
Estil Contemporani
Premis
*XXXI Premi de composició musical Reina Sofia (2013)

Lloc web http://www.joanmagrane.com
Souncloud: joan-magrane-figuera Musicbrainz: 6216be9d-4ffa-440d-bad8-09f1073f79a1
Modifica les dades a Wikidata

Joan Magrané Figuera (Reus, 1988) és un compositor català i guanyador, entre d'altres, del Premi Reina Sofia de Composició Musical (2013).[1] L'any 2016 ha estat lauréat de l'Académie de France residint a la Villa Medici a Roma[2] i durant l'any 2017 i 2018 és membre de l'Académie de France à Madrid residint a la Casa de Velázquez.[3]

Biografia[modifica]

Va iniciar la seva formació musical sota la tutela de Ramon Humet. Posteriorment va estudiar a l'Escola Superior de Música de Catalunya amb Agustí Charles, a la Kunst Universität de Graz amb Beat Furrer i al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París amb Stefano Gervasoni.[4] Mauricio Sotelo i Jesús Torres han influït en el seu desenvolupament artístic, i ha rebut classes magistrals dels compositors Pierre Boulez, Peter Eötvös, George Benjamin, Salvatore Sciarrino, Helmut Lachenmann, Brian Ferneyhough, José María Sánchez-Verdú, Hèctor Parra, Pedro Alcalde i Alberto Posadas.[5]

Les seves obres han estat interpretades arreu d'Europa per conjunts instrumentals i solistes com l'Ensemble Intercontemporain,[6] el Quatuor Diotima, el Quartet Gerhard,[7] la BBC Scottish Symphony Orchestra,[8] l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya,[9] l'Orquesta de la RTVE, els Neue Vocalsolisten,[10] el Trío Arbós,[10] el Barcelona 216, CrossingLines, Funktion i Adriàn Blanco[11] entre altres.[12] El seu catàleg inclou música de cambra, per a conjunt instrumental, per a orquestra simfònica i per a instruments solistes. El 2014 va estrenar Dido Reloaded al Teatre Lliure, una òpera de cambra escrita a vuit mans, juntament amb Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás i Octavi Rumbau.[13] També amb Raquel García-Tomás ha escrit l'òpera disPLACE, amb llibret d'Helena Tornero i estrenada a Viena el 2015.[14]

Algunes de les seves obres estan editades per les Éditions Durand.[15]

El 2019 va estrenar al Festival de Peralada l'òpera Diàlegs de Tirant e Carmesina, amb llibret del dramaturg Marc Rosich, a partir dels textos que ell mateix va elaborar per al muntatge que Calixto Bieito va presentar al Teatre Romea (2008) sobre el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Els cantants de l'estrena foren Isabella Gaudí, com a Carmesina, Josep-Ramon Olivé, com a Tirant i Anna Alàs i Jové com a Plaerdemavida i Viuda Reposada.[16]

Premis[modifica]

Magrané ha guanyat diversos premis internacionals:[5][17]

  • Premi Injuve, Madrid (2010)
  • Tercer premi de la Franz Josef Reinl - Stiftung Competition, Viena (2012)
  • Premi dal ministro della Gioventù, Udine (2012)
  • Berliner Opernpreis Neuköllner Oper (2013)
  • Premi Reina Sofia de Composició Musical (2013) per l'obra ...secreta desolación... L'obra va ser estrenada per l'Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola l'octubre de 2014 al Teatre Monumental de Madrid.

Obres[modifica]

  • Música d'ensemble (selecció):
    • Faula (2018)[18]
    • Marines i boscatges (2016)[19]
  • Música de cambra (selecció):
    • Era (2018), quartet de corda núm. 3[20]
    • Estris de llum (2017), quartet de saxòfons[21]
    • Un triptyque voilé (2014), trio de cordes[22]
    • Alguns cants òrfics (2013), quartet de corda núm. 2[23]
    • Madrigal (Musik mit Gesualdo) (2012), quartet de corda núm. 1[24]
  • Música per a un instrument sol (selecció):
    • Tombeau (2018), per a violoncel[25]
    • Fantasiestück (2018), per a piano[26]
    • Double (swans reflecting elephants) (2015/16), per a piano[27]
    • Uns fragments d'aparicions (2013/14), per a violí i electrònica[28]
    • Visiones (2011), per a piano[29]
  • Música per a orquestra (selecció):
    • ...secreta desolación... (2012)[30]
  • Òpera (selecció):
    • Diàlegs de Tirant e Carmesina (2018/2019)[31]
  • Música vocal (selecció)
    • Oració (2018), 8 veus[32]
    • Fragments d'Ausiàs March (2016), 5 veus i ensemble[33]
    • Swing (2015/16), per a 6 veus i 6 instruments[34]
    • Frammenti da Michelangelo (2013/15), per a baríton, cornetto i ensemble[35]

Discografia[modifica]

  • 2019:
    • Tres poesies de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Legacy, Seedmusic), Anna Alàs i Alexander Fleischer.[36]
    • Si en lo mal temps la serena be canta (Cueurs Desolez, Ibs Classical), Carlos Mena i Iñaki Alberdi.[37]
    • Oració (Epistulae ad Sagittarium, Ficta), Ensemble O Vos Omnes, Xavier Pastrana.[38]
    • Caça nocturna (Offertorium, Seedmusic), Barcelona Clarinet Players.[39]
  • 2018:
    • Via (Truth, Ibs Classical), Ángel Soria.[40]
    • Via (Made in Barcelona, La mà de Guido), Joan-Martí Frasquier.
  • 2013:
    • Visiones (Visiones, Verso), Mario Prisuelos.

Referències[modifica]

  1. «Joan Magrané guanya el Premi Reina Sofía de Composició Musical». Revista Musical Catalana, 18-03-2014.
  2. «Villa Medici, 2016». [Consulta: 7 juny 2016].
  3. «Joan MAGRANÉ FIGUERA - Presentación - Creación artística | Casa de Velázquez» (en es). [Consulta: 5 desembre 2017].
  4. «Joan Magrané Figuera gana el Premio Reina Sofía de Composición Musical» (en castellà). Docenotas, 02-03-2014.
  5. 5,0 5,1 «El graduat Joan Magrané guanya el Premi Reina Sofia de Composició Musical». [Consulta: 21 juny 2015].
  6. «Estrena de "Fragments d'Ausiàs March"». [Consulta: 7 juny 2016].
  7. «El Quartet Gerhard s'acomiada de l'auditori de l'Ateneu amb l'estrena absoluta d'una obra de Joan Magrané». [Consulta: 21 juny 2015].
  8. «la BBC Scottish Symphony Orchestra interpreta "...secreta desolación..."». [Consulta: 29 març 2016].
  9. «l'OBC interpreta "...secreta desolación..."». [Consulta: 29 març 2016].
  10. 10,0 10,1 «Estrena de "Swing"». [Consulta: 7 juny 2016].
  11. «Adriàn Blanco estrena dos dels "Encantaments"». [Consulta: 160329].
  12. Prieto, Ruth «Joan Magrané». El compositor habla.
  13. «Dido Reloaded / Go, Aeneas, Go! (Òpera líquida de cambra)». [Consulta: 21 juny 2015].
  14. Prieto, Ruth. «entrevista sobre disPLACE a El compositor habla». [Consulta: 29 març 2016].
  15. «Durand-Salabert, Joan Magrané».
  16. Radigales, Jaume. «Tirant lo Blanc sota el cel de Peralada». Diari Ara. [Consulta: 21 juliol 2019].
  17. «Joan Magrané, premi Reina Sofia». [Consulta: 21 juny 2015].
  18. «Faula (2017)» (en en). [Consulta: 29 juliol 2019].
  19. «"Marines i boscatges", vídeo». [Consulta: 5 desembre 2017].
  20. «QUATUOR DIOTIMA» (en es). [Consulta: 29 juliol 2019].
  21. «Kebyart Ensemble» (en ca). Palau de la Música Catalana.
  22. «Un triptyque voilé, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  23. «Alguns cants òrfics, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  24. «Madrigal (Musik mit Gesualdo), àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  25. «Tombeau (2018)» (en en). [Consulta: 29 juliol 2019].
  26. «Fantasiestück (2018)» (en en). [Consulta: 29 juliol 2019].
  27. «Double, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  28. «Uns fragments d'aparicions, àudio». [Consulta: 17 juny 2016].
  29. «Visiones, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  30. «Secreta desolación, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  31. «Diàlegs de Tirant e Carmesina» (en ca). [Consulta: 29 juliol 2019].
  32. «ORACIÓ - Cor (SATB)» (en es-es). [Consulta: 29 juliol 2019].
  33. «"Fragments d'Ausiàs March", àudio». [Consulta: 5 desembre 2017].
  34. «"Swing", àudio». [Consulta: 5 desembre 2017].
  35. «Frammenti da Michelangelo, àudio». [Consulta: 7 juny 2016].
  36. «SEED | Anna Alàs i Jové: Legacy» (en ca). [Consulta: 14 octubre 2019].
  37. «Cueurs Désolez» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2019].
  38. «EPISTULÆ AD SAGITTARIUM - Schütz - Magrané - ENSEMBLE O VOS OMNES» (en es-es). [Consulta: 14 octubre 2019].
  39. «SEED | Barcelona Clarinet Players: Offertorium» (en ca). [Consulta: 14 octubre 2019].
  40. «Truths» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2019].

Enllaços externs[modifica]