Joan Maluquer i Viladot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Maluquer i Viladot
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
13 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890
Circumscripció Terrassa[1]

11 de març de 1893 – 16 de març de 1899
Circumscripció Solsona

14 de maig de 1907 – 14 d'abril de 1910
← -
- →
Circumscripció Santa Cruz de Tenerife
 President de la Diputació de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg
1930 – 14 d'abril de 1931
càrrec dissolt →
 Governador general de Catalunya
Escudo de la Segunda República Española (bandera).svg
16 de desembre de 1935 – 18 de desembre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 3 de setembre de 1856
Barcelona
Mort 12 de juliol de 1940(1940-07-12) (als 83 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Jurista
Altres dades personals
Partit polític Partit Liberal
Fills
Pare Salvador Maluquer i Aytés
Modifica dades a Wikidata

Joan Maluquer i Viladot (Barcelona, 3 de setembre de 185612 de juliol de 1940) fou un polític i jurista català, fill del jurista i alcalde de Barcelona Salvador Maluquer i Aytés.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona el 1875. Implicat de jove en el moviment catalanista, va col·laborar a "La Renaixença" i fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880). Políticament, inicialment fou influït per Germán Gamazo y Calvo, i milità al Partit Conservador, atret per Antoni Maura i Montaner. Amb aquest partit fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona i diputat pel districte de Terrassa-Sabadell a les eleccions generals espanyoles de 1886 i pel de Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1893, 1896 i 1898. Des del seu escó defensà l'especificitat i vigència del dret civil català. Posteriorment fundà la Federació Monàrquica Autonomista i fou senador per la província de Lleida el 1903-1905 i diputat per Tenerife a les eleccions generals espanyoles de 1907.

Després ocupà diversos càrrecs com a jurista, com el de fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i Secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. El 1930, poc abans de la proclamació de la República, fou nomenat president de la Diputació de Barcelona, des d'on lliurà el poder a Francesc Macià quan aquest proclamà la República Catalana el 14 d'abril de 1931. Després ingressà a la Lliga Catalana i fou president de la comissió encarregada de redactar l'Apèndix del dret català al Codi civil espanyol, com també de la Comissió Jurídica Assessora des que en fou nomenat per decret el 24 d'octubre de 1932 fins a la seva dissolució l'any 1936.

Durant la Segona República deixà la política i fou membre del consell d'administració de l'empresa Fomento de Obras y Construcciones. En esclatar la guerra civil espanyola es va aixoplugar a Ocata, i el 1937 marxà a Marsella i després a París amb un salconduit signat per Josep Tarradellas. El 1938 anà a Sant Sebastià, on va topar amb Severiano Martínez Anido pel seu anticatalanisme. Aleshores s'establí amb la seva família a Pamplona fins al 1939, quan va tornar a Barcelona, on va morir un any més tard. És pare de Joan Maluquer i Nicolau i avi d'Ignasi Maluquer de Motes i Joaquim Maluquer i Sostres.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents personals, correspondència com a president de la Diputació Provincial de Barcelona (1930-1931), Premsa de l'època i retalls de premsa.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Teatre català: estudi històrico-crític (1878)
  • Aborígens catalans (1880),
  • Derecho civil especial de Barcelona y su término (1889)
  • Recuerdos de una excursión a Dinamarca y Suecia (1907)
  • Recuerdos de un viaje a Canarias (1908),
  • El dominio del espacio en sus relaciones con el derecho (1911)
  • La physionomie et la valeur sociale du droit catalan (1923)
  • Records d'un viatge al Senegal (1928),
  • Les meves noces d'or amb el molt il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (1929)
  • Per a construir la Regió Catalana (1929)
  • Una mica d'història (La catalanitat de la darrera diputació provincial de Barcelona) (1934)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Maria Milà i Camps
President de la Diputació de Barcelona
Província de Barcelona

19301931
Succeït per:
càrrec abolit
Precedit per:
Ignasi Villalonga i Villalba
Governador general de Catalunya
Escudo de la Segunda República Española (bandera).svg

1935
Succeït per:
Fèlix Escalas i Chamení