Joan Manel Blanc i Bertrand
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Manuel Blanc Bertrand  1917 Barcelona |
| Mort | 17 octubre 1983 (65/66 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | tennista |
| Esport | tennis |
Joan Manel Blanc i Bertrand (Barcelona, 1917 - Barcelona, 17 d'octubre de 1983) fou un tennista català de la dècada de 1940.
Trajectòria[modifica]
Era membre del Reial Club de Tennis Barcelona.[1] Fou un tennista especialitzat en dobles.[2] Fou campió de Catalunya absolut l'any 1940 i campió de Catalunya de dobles (1934, 1935, 1942, 1949).[2] També fou dues vegades campió d'Espanya individual (1940, 1941) i dues el de dobles (1935, 1941).[2][3][4] Participà en una eliminatòria de Copa Davis el 1936, fent parella amb Enrique Maier, essent derrotats pels alemanys Gottfried von Cramm i Kai Lund.[5] Els seus millors anys van coincidir amb la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, fet que limità la seva trajectòria.[1]
Un cop retirat fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis l'any 1959.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Necrología». La Vanguardia, 18-10-1983. [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Juan Manuel Blanc». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ «Cuadro de Honor». RFET. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Juan Manuel Blanc Bertrand, excampeón de España de tenis». Diari El País. [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ «España en la Copa Davis». La Vanguardia, 28-04-1936. [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ «Con los partidos Gimeno-Davies y Knight-Santana dará comienzo esta tarde el interesantísimo encuentro España - Gran Bretaña, semifinales de la zona europea de la Copa Davis». La Vanguardia, 09-07-1959. [Consulta: 17 febrer 2016].