Joan Manel Martí i Llufriu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Manel Martí i Llufriu
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Ciutadella (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Balearic Islands.svg  Diputat i portaveu de Més per Menorca al Parlament de les Illes Balears
2011 – 2019
Coat of Arms of Minorca.svg  Conseller de Cultura, Educació
i Joventut del Consell Insular de Menorca
2003 – 2007
Coat of Arms of Ciutadella (Minorca).svg  Regidor d'Educació a
l'Ajuntament de Ciutadella
1999 – 2003
Dades personals
NacionalitatDe Menorca (Països Catalans)
Activitat
OcupacióProfessor de Matemàtiques
PartitPartit Socialista de Menorca
Més per Menorca Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnelmarti.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nel.martillufriu Twitter: nel_marti Modifica els identificadors a Wikidata

Joan Manel Martí i Llufriu, també conegut com a Nel Martí, (Ciutadella, 1967) és un professor, escriptor i polític menorquí.

Llicenciat en Ciències Biològiques i professor de matemàtiques a l’Institut d'Ensenyament Secundari M. Àngels Cardona de Ciutadella.[1] Ha publicat varis llibres i escriu habitualment en la premsa menorquina i balear. Escriu principalment assaig i reflexió política.

Es defineix com agnòstic i laicista. Políticament es defineix com a menorquinista d'esquerres, ecologista i sobiranista. És activista LGTBI.[2][3]

Va ser secretari general del Partit Socialista de Menorca entre 1997 i 1999, i coordinador general de Més per Menorca entre 2017 i 2019.[4] De l’any 1999 al 2003 va ser regidor d’Educació a l’Ajuntament de Ciutadella (on va impulsar el Projecte Educatiu de Ciutat), i del 2003 al 2007 va exercir les responsabilitats de director insular, primer, i de conseller després, de Cultura, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca. També ha estat diputat del Parlament de les Illes Balears entre els anys 2011 i 2019.[5]

Obres publicades[modifica]

  • Maria Àngels Cardona i Florit: la flora i el paisatge de Menorca (IME, 1999)
  • Francesc Hernàndez Sanz i el Camí de Cavalls (Revista de Menorca, 2000)
  • L'art d'educar (Editorial el Far, 2002)
  • Fills il·lustres de Ciutadella de Menorca (coautor, 2003)
  • Països Catalans, en plural (coautor, Editorial Moll, 2005)
  • Les raons del sentit no són les raons de Déu (Documenta Balear, 2009), un assaig sobre el fet religiós analitzat des de l’agnosticisme i el laïcisme.
  • La nació dels menorquins (Documenta Balear, 2010, una reflexió sobre la realitat nacional menorquina.
  • Temps d’educar (Documenta Balears, 2019), recull de treballs sobre el temps i l’educació.[6][7][8]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]