Joan Maró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Joan Maró
StJhonMaron.jpg
Icona del sant
Biografia
NaixementIonnes Maro, en àrab: يوحنا مارون (Youhana Maroun)
628 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sirmaniyah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort707 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Monestir de Ras Marun (Bkerke, Líban)
Lloc d'enterramentMonestir de Ras Marun 
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana i Església Maronita Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMonjos basilians
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat2 de març
IconografiaCom a bisbe

Joan Maró —en siríac ܣܘܪܝܝܐ; en àrab يوحنا مارون, Yūḥanā Mārūn, en llatí Joannes Maro— (Síria, primera meitat del s. VII - Kfarhy, Líban, 707) fou un monjo, primer patriarca maronita i fundador de l'Església Maronita. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Joan fou fill d'Agató, governador de Sarum i Anohamia, nét del príncep Alidipas, que governava Antioquia. Fou educat a Antioquia, al monestir de Sant Maró, vora l'Orontes i hi aprengué matemàtiques, ciències, filosofia i teologia. Es va fer monjo i ingressà al mateix monestir, afegint el nom de Maró al seu.

Anà a Constantinoble i hi estudià grec i patrística; en tornar a Sant Maró, escrigué obres eclesiàstiques, retòriques, litúrgiques... Notable predicador i professor, explicà el dogma catòlic del Concili de Calcedònia, compongué la pregària eucarística del seu nom i escrigué cartes i tractats contra les heretgies monofisita i monotelita.

Fou nomenat bisbe en 676 i assignat al Mont Líban amb la missió de predicar-hi i lluitar contra les heretgies. Va aconseguir que els actuals maronites continuessin units a l'Església, en un moment que els musulmans havien envaït el país i hi guanyaven adeptes. Va viatjar per la egió predicant, atenent necessitats i lluitant.

Els maronites constituïen el gruix de l'exèrcit maradita, que protegia l'Imperi Romà d'Orient contra l'expansió àrab. En 685 els maradites van fer servir la seva influència per fer que Joan Maró fos escollit patriarca d'Antioquia i de tot Orient en 685. Amb l'aprovació del papa Sergi I, esdevingué el primer patriarca maronita de la seu d'Antioquia, la més antiga de la cristiandat.

L'emperador bizantí Justinià II no s'hi mostrà d'acord, ja que temia un increment de la influència maradita i ell mateix havia proposat a un altre candidat, Joan el Patriarca. Envià, doncs, un exèrcit per lluitar contra els maradites i capturar Joan Maró. Els bizantins van conquerir Antioquia, destruïren el monestir de Sant Maró i hi mataren cinc-cents monjos. Joan Maró escapà al Líban.

L'exèrcit maradita, comandat per Ibrahim, nebot de Joan Maró, va derrotar-hi els bizantins. Joan fundà al Líban el monestir de Ras Marun ("cap de Maró") a Kfarhy, i hi traslladà la seu episcopal. Els maradites mateixos se separaren de l'església bizantina i es fundà, així, la identitat religiosa maronita, que es mantingué unida a l'Església catòlica.

Enllaços externs[modifica]