Joan Maria Esteban Marquillas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Maria Esteban Marquillas
Dades biogràfiques
Naixement 1945
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat d'Oxford
Es coneix per Especialista en conflictes laborals
Activitat professional
Camp de treball Economia
Ocupació Economista
Organització CSIC
IESE
Comissió Europea
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Maria Esteban Marquillas (Barcelona, 1945) és un economista, professor universitari i investigador barceloní, reconegut pels seus treballs sobre els conflictes socials.[1][2]

Biografia[modifica]

Format en Ciències Econòmiques en la Universitat de Barcelona (1967), es va doctorar en Economia en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1973) i a Oxford (1988). Va començar treballant en el servei d'estudis del desaparegut Banco Urquijo per incorporar-se com a professor assistent a la Universitat de Barcelona (1967-1969), després en l'Autònoma —professor assistent (1970-1977); professor associat (1977-1983) i professor universitari (1983-1992)— i professor associat en la Universitat Pompeu Fabra (2000-2005). Des de 1992 és investigador en l'Institut d'Anàlisi Econòmica del Centre de Recerques Sociològiques (CSIC) amb seu a la UAB.[3]

Membre del departament de Teoria Econòmica i Econometria de la Universitat Autònoma de Barcelona, va formar part del grup anomenat els minnesotos —molts d'ells alumnes de Luis Ángel Rojo Duque postgraduats als Estats Units, varis en Minnesota (d'aquí el nom) o en universitats anglosaxones: Salvador Barberà Sandez, Xavier Calsamiglia i Blancafort, Isabel Fradera Garriga, Alfred Pastor Bodmer i Joaquim Silvestre; en Catalunya el grup també era integrat per Lluís Barbé, Pasqual Maragall, Joan Martínez Alier, Narcís Serra i Josep Maria Vegara—. A tots ells els unia la seva formació de postgrau en universitats de prestigi europees i/o nord-americans, els seus coneixements dels estudis més recents en l'àmbit econòmic de les escoles internacionals, estar convençuts de la necessitat de reestructurar les universitats espanyoles per obrir-se a la formació exterior i acollir, al temps, a professorat de prestigi d'altres universitats, tenir una mirada més àmplia de les matèries econòmiques i el foment de l'abstracció, amb especial atenció als estudis matemàtics.[4]

Joan Esteban ha centrat els seus treballs i publicacions en la conflictivitat i la polarització social vista tant a l'origen com en els seus efectes econòmics, les desigualtats interregionals i socials a Europa, la viabilitat social dels diners, les diferències grupales de renda i, al costat de l'hindú Debraj Ray, professor de la Universitat de Nova York, ha dissenyat un model teòric nou que tracta de demostrar «que les guerres responen a un càlcul», tenen «pautes predictibles» i que «si no hi ha expectativa de beneficis, no hi ha conflicte».[1][2]

Ha estat vicedegà de la IESE Business School al campus de Barcelona (1980-1982), així com director de l'Institut d'Anàlisi Econòmica-CSIC (1989-1991 /2001-2006), membre del grup d'experts en economia i ciències socials de la Comissió Europea (1992-1993), representant espanyol en l'Alt Consell (1989-1996) i membre del Consell de Recerca (1990-1996) de l'European University Institute.[2]

President de l'Associació Espanyola d'Economia, de la Society for the Study of Economic Inequality (ECINEQ) i membro del Consell de la International Economic Association, al llarg de la seva trajectòria ha estat reconegut i guardonat amb el Premi d'Economia de Catalunya (1996) atorgat per la Societat Catalana d'Economia (Institut d'Estudis Catalans))[2] i el Premi Rei Jaume I d'Economia de la Generalitat Valenciana (2007).[5]

Publicacions[modifica]

  • Esteban, J.. Instituto de Estudios Fiscales. Desigualdad y polarización en la distribución interregional de la renta, 1995. OCLC 630428333. 
  • «Olson vs. Coase coalitional worth in conflict» (en anglès). Falta indicar la publicació. Universitat Pompeu Fabra [Barcelona], 2002. OCLC: 807899208.
  • —. Instituto de Análisis Económico, CSIC. Crecimiento y convergencia regional en España y Europa, 1994. ISBN 846008972X. 
  • «Polarization: concepts, measurement, estimation» (en anglès). Econometrica, 72, 6, 2004, pàg. 1737–1772.
  • «Inequality, public allocation and development: conflictual and allocative losses» (en anglès). Falta indicar la publicació. Instituto de Estudios Económicos de Galicia [La Coruña], 2001.
  • — «Polarització econòmica a la conca mediterrània» (en catalán). Els Opuscles del CREI. Universidad Pompeu Fabra feha=2002. B-34684-2002.
  • «Extensions of a measure of polarization, with an application to the income distribution of five OECD countries» (en anglès). The Journal of Economic Inequality, 5, 1, 2007, pàg. 1-19.
  • —; Sákovics, J. Instituto Juan March. Why do lions get the lion's share?: a hobbesian theoty of agreements (en anglès), 2002. OCLC 493649627. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lluís Amiguet «Joan Esteban, investigador del CSIC; sec. gral. de la International Economic Association: "Las guerras son muy racionales"». La Vanguardia, 28-12-2012 [Consulta: 8 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Joan M. Esteban Marquillas» (en anglès). Presidencia de la Generalidad Valenciana, 2007. [Consulta: 8 octubre 2015].
  3. «Joan Esteban». CSIC. [Consulta: 8 octubre 2015].
  4. Xavier Vidal-Folch «Los 'minnesotos' de Bellaterra». El País, 03-02-1985 [Consulta: 8 octubre 2015].
  5. «El Premio de Economía agradece el "estímulo tremendo" para su trabajo sobre comprensión de conflictos sociales». Falta indicar la publicació. Europa Press, 19-06-2007 [Consulta: 8 octubre 2015].


Premis i fites
Precedit per:
Luis Ángel Rojo Duque
Premi Rei Jaume I d'Economia
2007
Succeït per:
Salvador Barberà Sandez