Joan Martí i Alanis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Martí i Alanis
Bishop Alanis.jpg
Bisbe d'Urgell
1970 – 2003
61è Copríncep d'Andorra
1971 – 2003
Administrador del Bisbat de Solsona
1975 – 1977
Dades biogràfiques
Naixement 29 de novembre de 1928
El Milà (Catalunya)
Mort 11 d'octubre de 2009 (als 80 anys)
Barcelona (Catalunya)
Nacionalitat Espanyola
Ocupació sacerdot

Joan Martí i Alanis (El Milà, Alt Camp, 29 de novembre de 1928 - Barcelona, 11 d'octubre de 2009) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des del 1970 fins al 2003, quan renuncià al càrrec per edat. Des del 2001 exercia el títol d'arquebisbe ad personam.

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Fill de Ramon Martí i París i d'Emília Alanís i Cuarte. Cursà els estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona (1939-1951). Després de ser ordenat sacerdot el 17 de juny de 1951, va estudiar la llicenciatura en Humanitats Clàssiques a Salamanca (1951-1954).

Tasques docents[modifica | modifica el codi]

El cardenal Benjamín de Arriba y Castro el va destinar al Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, del qual fou nomenat director l'any 1957. Aquell mateix any va obtenir el diploma de llengua francesa a la Sorbona, i el 1959 el de llengua anglesa a l'Oversea Language School de Londres.

El 1966 fundà el Col·legi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou nomenat director i es va encarregar d'acabar les obres i d'organitzar l'ensenyament. Va ser nomenat director tècnic dels estudis de batxillerat del Seminari, vicari episcopal d'Ensenyament i Doctrina de la Fe (1969-1971) i vice-president dels Patronats de les Escoles de Suburbis de Tarragona i Reus.

Bisbe d'Urgell[modifica | modifica el codi]

El 25 de novembre de 1970 va ser nomenat bisbe d'Urgell. Va arribar a la Seu d'Urgell el dia 30 de gener de 1971 i va ser consagrat a la catedral l'endemà de mans de Mn. Luigi Dadaglio, nunci de la Santa Seu a Espanya. El mes de març del mateix any va prendre possessió del coprincipat d'Andorra. Des de l'any 1975 al 1977 va ser administrador apostòlic del Bisbat de Solsona.

Al llarg d'aquests anys de canvis profunds, es va dedicar a reordenar el bisbat d'acord amb els nous temps. El seu pontificat s'emmarcà plenament dins el procés de transformació econòmica i social que pateix el món rural –majoritari a la diòcesi– i que afecta la vivència religiosa, les celebracions i els serveis eclesials.

La seva activitat pastoral es va caracteritzar per la capacitat organitzadora i per l'impuls donat a la corresponsabilitat eclesial. Des de primera hora, va crear o revifar els diferents òrgans auxiliars de la pastoral assenyalats pels decrets del Concili Vaticà II i pel Codi de Dret Canònic de 1983. Van ser constants les visites pastorals, tant regulars com ocasionals, que va fer a les parròquies de la diòcesi.

La seva producció escrita ha estat abundosa. Entre els seus escrits destaca un sobre els problemes del món rural, un altre sobre Europa i un sobre l'Església Local.

Des de primera hora introduí l'ús del català en els escrits administratius i en les publicacions oficials del Bisbat. Ha estat membre de la Presidència d'Honor del II Congrés Internacional de Llengua Catalana (Mallorca 1986) i Acadèmic Honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona 1990). Va participar a Andorra i en diferents llocs del país en actes destinats al ressorgiment, dignificació i promoció de la llengua catalana.

El 1972 creà la revista diocesana "Església d'Urgell". En 1977, amb la col·laboració d'un grup d'estudiosos, creà la Societat Cultural Urgel·litana, que a través del seu òrgan, l'anuari "Urgelia", fomenta l'estudi i la divulgació del patrimoni cultural de la diòcesi. A partir del 1992 promou els treballs per a crear una emissora de ràdio diocesana, que culminarà amb el naixement de "Ràdio Principat".

Per honorar la memòria dels preveres assassinats en la persecució religiosa de 1936, afavorí la publicació del Martirologi Diocesà (1975); en va fer recollir les despulles a la catedral (1988), i finalment, d'una bona part d'ells, va obrir el procés canònic de canonització (1993).

Com a copríncep d'Andorra, càrrec inherent a la seu urgellesa, tothora va vetllar pel manteniment i la promoció de la sobirania del Principat, i per la protecció dels drets humans. Va afavorir la modernització de les institucions, tasca que va culminar el 1993 amb una nova constitució que proclama Andorra «Estat independent, de dret, democràtic i social».

La Conferència Episcopal Espanyola li va confiar càrrecs de confiança tot nomenant-lo membre del Comitè Executiu durant sis anys, president de la Comissió Episcopal de Migracions i de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de l'Església Espanyola. L'any 1989 va ser nomenat també membre del Pontifici Consell de Comunicacions Socials.

Va ser membre de la Comissió Episcopal de Missions i Cooperació entre les Esglésies, de la Conferència Episcopal Espanyola (1999-2002) i bisbe responsable de Missions de la Conferència Episcopal Tarraconense.

L'any 1989 el Govern espanyol el va distingir amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

Va col·laborar periòdicament en alguns mitjans com el Diari d'Andorra, l'Avui i La Vanguardia.

El 25 de juny del 2001, va rebre de la Santa Seu el nomenament d'arquebisbe ad personam, en reconeixement al seu encert com a copríncep d'Andorra i a la seva trajectòria personal i eclesial. Aquest nomenament fou conferit oficialment el 29 de juliol, en una celebració presidida per mons. Manuel Monteiro de Castro, nunci apostòlic a Espanya i Andorra.

El 12 de maig de 2003 la Santa Seu va acceptar la seva renúncia per edat i passà a ser arquebisbe-bisbe emèrit d'Urgell. El seu comiat es va celebrar el primer de juny del 2003, a la catedral de la Seu d'Urgell.

Va morir el diumenge 11 d'octubre del 2009 a Barcelona, a l'hospital de Nostra Senyora de l'Esperança.

Títols
Precedit per:
Ramon Iglesias Navarri
Bisbe d'Urgell 1970-2003 Succeït per:
Joan Enric Vives i Sicília
Precedit per:
-
Arquebisbe d'Urgell
(ad personam)
2001-2009
Precedit per:
Ramon Malla Call
Copríncep d'Andorra 1971-2003