Joan Martell Domènech

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Martell Domènech
Joan Martell.jpg
Biografia
Naixement 1808
Reus
Mort 1867 (58/59 anys)
Reus
Escut heràldic de Reus.svg  Regidor de l'Ajuntament de Reus 


Escut heràldic de Reus.svg  Alcalde de Reus 


Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg  Alcalde de Girona 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Modifica les dades a Wikidata

Joan Martell Domènech (Reus, 1808 – ?, 1867) va ser un polític i militar català.

El 1833 va deixar el negoci familiar (era fill de menestrals amb una adrogueria) i es va allistar per combatre contra els carlins, i es va fer amic de Joan Prim, al que va acompanyar en diverses batalles. Pel desembre d'aquell any formava part del primer batalló de la Milícia de Reus, sota les ordres de l'alcalde Josep Maria Montemayor que n'era el comandant. Van sortir cap a Alforja on s'havia detectat una columna carlina, però Montemayor es negà a atacar-los argumentant que tenia molt pocs homes. Això va aixecar les protestes dels milicians cosa que va provocar l'expulsió d'uns quants, entre ells, Martell i Joan Prim.[1] El 1841 va ser regidor a l'ajuntament de Reus, amb Francesc Subirà d'alcalde.[2] El 1842 fou alcalde de Girona càrrec que va ocupar solament un any, fins que va caure el govern progressista. Desterrat a França quan la caiguda d'Espartero, en acabar la brega de 1848 es refugià a Reus, i exercí de cap del partit Progressista fins a la revolució de 1854. El 1853, amb motiu de la mort d'un treballador anomenat Pellicer, va organitzar, juntament amb Antoni Estivill, un enterrament multitudinari que es va convertir en la primera manifestació obrera a Reus, i quan els assistents van arribar al cementiri es van trobar rodejats pels Mossos d'Esquadra, sense que hi haguessin, però, aldarulls. El 1854, en tornar els progressistes, va ser nomenat alcalde de Reus, on la seva administració es va distingir com a reformista i va ser valorada positivament per tots els testimonis, fins i tot els més oposats a ell ideològicament. S'enfrontà aquell mateix any a una greu epidèmia de còlera que provocà 387 morts. Martell va donar mostres d'una gran energia, creant un llatzeret a l'ermita de Misericòrdia i impulsant l'assistència mèdica i la material, amb diners i queviures en tota la ciutat.[1] Va ser també diputat a les Corts constituents de 1854.[3] Obra seva foren una bona reorganització de la milícia, l'agilització de l'administració municipal, un nou impuls al mercat i a les pescateries, i les obres de reforma urbana: l'alineació del carrer de Monterols on la meitat de les cases del carrer avançaven més que les altres, fent-les enderrocar, la comunicació del carrer de Cingles (avui de les Galanes) amb la Plaça del Teatre (avui de Catalunya), la prolongació del carrer del Vidre, la plantada d'arbres al Passeig dels Seminaris (avui Passeig de Mata), la pavimentació dels carrers de la Mar, de la Galera, Major, de Jesús i de les Galanes i la il·luminació per gas a la ciutat a càrrec de la societat Gas Reusense, entre altres beneficis.[4] El 1855 va rebre un homenatge de tota la ciutat pel seu encert en la política municipal, i se li va donar una medalla d'or i un àlbum amb la signatura de 1158 persones de diversos partits i classes socials.[5] Amb la caiguda d'Espartero el 1856, va ser empresonat i deportat a Canàries.[4] Va ser Diputat a Corts en diverses legislatures.[6] Va morir el 1867 sense poder veure el triomf de la revolució del seu amic Prim el 1868. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 117 i 123. 
  2. "Actes Municipals 1841-1846" 13-IV-1841, p. 70-71. Arxiu Històric de Reus
  3. «Índice histórico de Diputados». Congreso de los Diputados. [Consulta: 13-II-2015].
  4. 4,0 4,1 Anguera, Pere. "Entre la reforma i la revolució (1800-1875)" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntam,ent, 2003. Vol. III, pàg. 109. ISBN 8489688206
  5. Anguera, Pere. La burgesia reformista: Reus en els fets de l'any 1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1980, p. 23. ISBN 8430029400. 
  6. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 421. 
  7. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 68. ISBN 9788497916929. 

Bibliografia[modifica]

  • Anguera, Pere; Magí Sunyer. "Joan Martell, primer alcalde republicà de Reus". A: Uns goigs i un libel representable contra Joan martell, primer alcalde republicà de Reus. Reus: Agrupació Fotogràfica, 2003.


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Urgell
Alcalde de Girona
Escut de Girona

1842
Succeït per:
Tomàs Narcís Blanch
Precedit per:
Ramon Contreras
Alcalde de Girona
1842 - 1843
Succeït per:
Marquès de la Torre
Precedit per:
Josep Maria Pàmies Juncosa
Alcalde de Reus
Reus

18541856
Succeït per:
Francesc Subirà Parera