Joan Maurici de Nassau-Siegen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Maurici de Nassau-Siegen

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Moritz Fürst von Nassau-Siegen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1604 Modifica el valor a Wikidata
Dillenburg Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1679 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Bedburg-Hau Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBurial vault of Nassau-Siegen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea (1614–1615) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Recife (1637–1644) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFürst Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Nassau Modifica el valor a Wikidata
ParesJean VII de Nassau-Siegen Modifica el valor a Wikidata  i Marguerite de Schleswig-Holstein-Sønderborg Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie Juliane of Nassau-Siegen (en) Tradueix, Henri II de Nassau-Siegen, Georges Frédéric de Nassau-Siegen, Amàlia de Nassau-Siegen, Wilhelm Otto von Nassau-Siegen (en) Tradueix, Louisa Christine of Nassau-Siegen (en) Tradueix, Sophie Margaret of Nassau-Siegen (en) Tradueix, Bernhard of Nassau-Siegen (en) Tradueix, Christian of Nassau-Siegen (en) Tradueix, Catherine of Nassau-Siegen (en) Tradueix, John Ernest van Nassau-Siegen (en) Tradueix i Elizabeth Juliana of Nassau-Siegen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsGuillem I d'Orange-Nassau (besoncle)
Elisabet Carlota de Wittelsbach (cosí segon)
Lluïsa Enriqueta de Nassau (cosí segon)
John Ernest van Nassau-Siegen (en) Tradueix (germà consanguini)
Jean VIII de Nassau-Siegen (germà consanguini)
Elisabet de Nassau-Siegen (germana consanguínia)
Adolf of Nassau-Siegen (en) Tradueix (germà consanguini)
Juliana de Nassau-Dillenburg (germana consanguínia)
Anne Marie of Nassau-Siegen (en) Tradueix (germana consanguínia)
John Albert of Nassau-Siegen (en) Tradueix (germà consanguini)
Guillem de Nassau-Siegen (germà consanguini)
Anna Johanna of Nassau-Siegen (en) Tradueix (germana consanguínia)
Frederick Louis of Nassau-Siegen (en) Tradueix (germà consanguini)
Magdalena of Nassau-Siegen (en) Tradueix (germana consanguínia)
John Frederick of Nassau-Siegen (en) Tradueix (germà consanguini) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Armes imposades sobre la creu del l'Orde de Sant Joan de la Batllia de Brandenburg i encerclades per l'Orde danesa de l'elefant.

Find a Grave: 120385704 Modifica el valor a Wikidata

Joan Maurici de Nassau-Siegen[a] (Dillenburg, Hessen, Sacre Imperi Romanogermànic; 17 de juny de 1604 - Bedburg-Hau, Rin del Nord-Westfàlia; 20 de desembre de 1679), va ser un militar i polític de la Casa de Nassau que va servir a les Set Províncies Unides dels Països Baixos. Anomenat "el Brasiler" per la seva fructífera etapa com a governador del Brasil neerlandès, va ser comte i, des de 1664, príncep (fürst) de Nassau-Siegen. Va servir com a Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de la Batllia de Brandenburg des de 1652.[1]

L'antiga residència de Joan Maurici a La Haia és ara un museu d'art anomenat Mauritshuis, que significa "Casa Maurici".[2]

Biografia[modifica]

Primers anys a Europa[modifica]

Va néixer a Dillenburg, i el seu pare era Joan VII de Nassau-Siegen. El seu avi Joan VI de Nassau-Dillenburg era el germà petit del stadhouder Guillem el Silenciós.[3]

Es va unir a l'exèrcit l'any 1621, de molt jove. Es va distingir en les campanyes del seu cosí, el stadhouder Frederic Enric d'Orange-Nassau.[3] Va participar del setge de Breda, de 1625,[4] i l'any següent esdevingué capità. El 1629, va participar en la captura de Den Bosch. El 1636, va conquerir una fortalesa a Schenkenschans. Entre mig, va iniciar la construcció d'una residència a La Haia.[5]

Governador neerlandès al Brasil[modifica]

Expansió territorial[modifica]

La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals (WIC), l'any 1636, va nomenar-lo governador de les possessions de les Set Províncies al Brasil, per recomanació de Frederic Enric. Va desembarcar a Recife -principal bastió dels nord-europeus- el gener de 1637.[3] Immediatament després de la seva arribada, va iniciar una campanya contra les forces hispano-portugueses, a les que va derrotar en repetides ocasions.[4] Creient-se prou fort, va enviar part de les seves forces per atacar les possessions portugueses a la costa atlàntica d'Àfrica[6] i va continuar ampliant el territori al Brasil, gràcies a l'ajuda dels nadius que s'oposaven al domini espanyol.[4] El 1638 ordenar l'atac a Salvador, una operació en la que va perdre molts oficials tot i que finalment van aconseguir l'objectiu de saquejar la ciutat.

Quan l'any 1640, Portugal va recuperar la seva independència de Castella, Nassau-Siegen va accelerar els plans d'expansió.[4] Va enviar una expedició contra les possessions espanyoles al riu de la Plata i el 1643 va organitzar una expedició militar per intentar controlar el sud de Xile.[7][8]

La vida als assentaments[modifica]

Amb aquesta sèrie d'expedicions reeixides, va estendre gradualment les possessions de la WIC, des de Sergipe al sud fins a Maranhão al nord.[3] Amb l'ajuda del famós arquitecte, Pieter Post, de Haarlem, va transformar Recife construint una nova ciutat plena d'edificis públics, ponts, canals i jardins a l'estil holandès d'aleshores.[5] Més tard rebatejaria la ciutat, anomenant-la Mauritsstad ("Ciutat Maurici"). Va poder pagar els elevats costos de construcció amb el botí de les seves expedicions i amb els ingressos de les seves propietats a Alemanya.[9]

Les seves polítiques van fer que l'economia de la colònia florís. El seu lideratge al Brasil va inspirar dues èpiques llatines de 1647: Rerum per octennium in Brasilia et alibi nuper gestarum sub praefectura, de Caspar Barlaeus i Mauritias de Franciscus Plante.[10][11] Els pintors Albert Eckhout, Frans Post i Abraham Willaerts van ser membres del seguici de Joan Maurici.

També va establir consells representatius a la colònia per al govern local i va desenvolupar la infraestructura de transport de Recife.[5] Nassau-Siegen era calvinista, però això no li va impedir ser respectuós amb la religió dels locals, i també va permetre l'arribada d'una numerosa població jueva, que va convertir Recife en la "capital jueva" a les Amèriques.[12] Els seus grans plans i les seves luxoses despeses van alarmar els directors de la Companyia de les Índies Occidentals. El governador, negant-se a conservar el càrrec a menys que li donessin llibertat, va tornar a Europa el juliol de 1644.[3]

Nassau-Siegen va participar personalment en la continuïtat de l'esclavitud al Brasil, i es va beneficiar del tràfic d'africans al Brasil.[13] El 1643, Nassau va rebre una missió diplomàtica del Manikongo per enfortir les relacions econòmiques entre el Regne del Congo i el Brasil neerlandès mitjançant la venda d'esclaus.[14]

Retorn a Europa[modifica]

Poc després de tornar a Europa, Joan Maurici va ser nomenat per Frederic Enric comandant de la cavalleria de l'exèrcit de les Províncies Unides, i va participar en les campanyes de 1645 i 1646. Quan la Guerra dels Vuitanta Anys va acabar amb la pau de Münster de gener de 1648, va acceptar de Frederic Guillem de Brandenburg (qui s'acabava de casar amb la neboda de Juan Maurici, Lluïsa Enriqueta) el càrrec de governador del ducat de Clèveris, el comtat de Mark i el de Ravensberg, i més tard també de Minden. El seu èxit a Renània va ser tan gran com ho havia estat al Brasil, i va demostrar que era un governant molt capaç.[3][5]

A finals de 1652, Joan Maurici va ser nomenat cap de l'orde de Sant Joan i esdevingué príncep imperial del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1664, va tornar a Holanda quan va esclatar la guerra contra Anglaterra, recolzada pel bisbe de Münster, on va ser nomenat comandant en cap de l'exercit neerlandès. Va repel·lir la invasió i el bisbe, Christoph Bernhard von Galen, es va veure obligat a signar la pau. La seva carrera militar encara no havia acabat, ja que el 1668 va ser nomenat primer mariscal de camp i, el 1673, va rebre ordres de Guillem III de comandar les forces a Frísia i Groningen, i de defensar la frontera oriental de les províncies, amenaçada novament per Von Galen. Això ho va fer amb èxit i les tropes de Münster es van veure obligades a retirar-se. L'any següent, Joan Maurici va comandar tropes contra els francesos durant la batalla de Seneffe, en el marc de la Guerra Francoholandesa.[3][5]

El 1675, la seva salut el va obligar a abandonar el servei militar actiu i va passar els seus últims anys a l'estimada Clèveris, on va morir el desembre de 1679.[3]

Llegat[modifica]

Imatge de 1870 del pont ara anomenat Maurício de Nassau, a Recife.

La residència que va construir a La Haia s'anomena ara Mauritshuis, i acull el Gabinet Reial de Pintures, una important pinacoteca d'art holandès.[2] A la Biblioteca Nacional de París hi ha una bona col·lecció d'estampes en colors d'animals i plantes brasilers, encarregades per Nassau-Siegen i acompanyades d'una breu explicació escrita per ell mateix.[4]

L'autor brasiler Paulo Setúbal va escriure una novel·la històrica sobre Joan Maurici i Nova Holanda, titulada O Príncipe de Nassau.[15] Un dels principals ponts de Recife, encarregat pel propi governador, va ser rebatejat el 1917 com Pont Maurício de Nassau.[16]

Dos vaixells de la Marina Reial dels Països Baixos han rebut el seu nom.

Notes[modifica]

  1. En neerlandès, Johan Maurits van Nassau-Siegen; en alemany, Johann Moritz von Nassau-Siegen; en portuguès, João Maurício de Nassau-Siegen.

Referències[modifica]

  1. Bouman, Pieter Jan. Johan Maurits van Nassau, de Braziliaan (en neerlandès). A. Oosthoek, 1947. 
  2. 2,0 2,1 «Reapertura del Museo Mauritshuis de La Haya» (en castellà). ViajeroS. [Consulta: 6 novembre 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «John Maurice of Nassau» (Viquitexts) (en anglès britànic). Encyclopædia Britannica, 1911. [Consulta: 6 novembre 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «NASSAU-SIEGEN, John Maurice» (Viquitexts) (en anglès americà). Appletons' Cyclopædia of American Biography, 1900. [Consulta: 6 novembre 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Dobbin, Elizabeth. «Maurício de Nassau» (en portuguès brasiler). Pesquisa Escolar Online. Fundació Joaquim Nabuco. [Consulta: 6 novembre 2023].
  6. Ellis, Alfred Burdon. History of the Gold Coast of West Africa (en anglès). Chapman and Hall, ld., 1893, p. 42. 
  7. Kock, Robbert. «Dutch in chile: Hendrick Brower's expedition to Valdivia» (en anglès). Colonial Voyage. Arxivat de l'original el 2016-02-29. [Consulta: 6 novembre 2023].
  8. Lane, Kris E. Pillaging the Empire: Piracy in The Americas, 1500-1750 (en anglès). Londres: M.E. Sharpe, 1998, p. 88-92 (Col·lecció Latin American Realities). ISBN 978-0-7656-3083-4. 
  9. Wielenga, Maurits C. J. «Johan Maurits (III)» (en neerlandès). Reformatorisch Dagblad, 21-02-2003, pàg. 18.
  10. Barlaeus, Caspar. Casparis Barlaei, rerum per octennium in Brasilia et alibi nuper gestarum, sub Praefectura illustrissimi comitis J. Mauritii, Nassoviae, &c. comitis, nunc Vesaliæ gubernatoris & equitatus fœderatorum Belgii ordd. sub Auriaco doctoris, historia (en llatí). Ex Typographeio Ioannis Blaeu, 1647. 
  11. Eekhout, Reneke Adriaan. The Mauritius: A Neo-Latin Epic by Franciscus Plante (en anglès), 1979. 
  12. Haag, Carlos «El paraíso religioso holandés» (en castellà). Revista Pesquisa. FAPESP, núm. 179, gener 2011 [Consulta: 6 novembre 2023].
  13. Monteiro, Carolina; Odegard, Erik Journal of Early American History, 10, 1, 11-09-2020, pàg. 3–32. DOI: 10.1163/18770703-01001004. ISSN: 1877-0223 [Consulta: free].
  14. Ferreira, Frederico Antonio «Jogo dos Reis: Política internacional do reino do Congo no Atlântico entre os Séculos XVI e XVII» (en portuguès). Revista Mosaico - Revista de História, 7, 2, 2014, pàg. 157–164. DOI: 10.18224/mos.v7i2.4144. ISSN: 1983-7801.
  15. Setúbal, Paulo. O Príncipe de Nassau: romance histórico (en portuguès brasiler). Companhia Editora Nacional, 1983. 
  16. «8 - Ponte Maurício de Nassau» (en portuguès brasiler). O Bairro do Recife Antigo. Prefeitura do Recife. [Consulta: 31 maig 2022].

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Maurici de Nassau-Siegen