Joan Miquel de Vives i Feliu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Miquel de Vives i Feliu
Bataille de Cardedeu.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1809 Modifica el valor a Wikidata
Ciudad Rodrigo (Província de Salamanca) Modifica el valor a Wikidata
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
18 desembre 1799 – 1808
← Domingo TraggiaTeodoro Reding →
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg Capità general de Mallorca
18 desembre 1799 – 1808
← Juan Joaquín de Oquendo y GilJosé de Vargas Ponce →
Governador militar de Cartagena
16 setembre 1796 – 14 setembre 1799
← José Basco y Vargas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Rang militarCapità General Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBatalla del Voló, batalla de Llinars, batalla de Molins de Rei i Guerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata

Joan Miquel de Vives i Feliu (Girona, segle XVIII Ciudad Rodrigo, 24 d'abril de 1809) era un militar català.

En esclatar la Guerra Gran el 1793 era mariscal de camp. El Capità General de Catalunya, José de Urrutia y de las Casas, li confià el 1795 el comandament dels 20.000 miquelets catalans als que s'havien unit els voluntaris valencians liderats per Pere Caro Sureda, el marquès de la Romana. Al davant d'aquestes tropes, assolí d'expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya i assetjà Montlluís, fins que va cessar la guerra arran de la pau de Basilea.

El 1799 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec que exercí amb prudència i moderació, incorporant Menorca en virtut del Tractat d'Amiens.[1] Ostentà el càrrec fins al 1808, quan amb la coronació de Josep I Bonaparte després de l'abdicació de Carles IV d'Espanya, es declarà contrari a Napoleó. Fou nomenat capità general de Catalunya[2] per la Junta Superior de Govern del Principat i va intentar endebades aixecar el setge de Roses, que havia començat Laurent Gouvion Saint-Cyr, enviant un exèrcit comandat per Mariano Álvarez de Castro[3] També dirigí el bloqueig de Barcelona, que fracassà davant l'escomesa de l'exèrcit de socors comandat per Saint-Cyr, a la batalla de Llinars.

Posteriorment va ser nomenat capità general de Castella la Vella el desembre del 1808, càrrec en el qual morí.

Publicacions[modifica]

El 1795 publicà l'opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya.

sabeu que me la pela?

Referències[modifica]

  1. de Mariana, Juan. Historia general de España, vol.6 (en castellà), 1853. 
  2. Capitans generals a Catalunya (1800-2003)
  3. (castellà) Ingenieros del Rey, Cuarto sitio de Rosas.

Enllaços externs[modifica]