Joan Montserrat i Archs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Montserrat i Archs
Biografia
Naixement1r novembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1895 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Activitat
OcupacióCientífic, escriptor, poeta, metge, traductor i filòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Joan Montserrat i Archs (Barcelona, 1 de novembre de 1844 - Barcelona, 26 d'octubre de 1895), fou un metge, científic, escriptor, traductor i felibre català.

Biografia[modifica]

Estudis[modifica]

Estudià arquitectura i ciències, i va aprendre el llatí, el grec, l'àrab, l'hebreu, l'anglès, el francès i l'alemany.

Es llicencià en medicina, a Barcelona, l'any 1873. Durant els seus estudis treballava a la farmàcia Ferrer, de la Plaça del Pi, de Barcelona.

Activitat professional i científica[modifica]

Fou col·laborador de Marian Aguiló en l'àmbit de la filologia, de Joan Vilanova en la seva obra "Creaciòn. Historia Natural", i d'Antoni Ciprià Costa pel que fa a la flora de Catalunya.

Obtingué la plaça de metge municipal, per oposició.

Fou responsable del butlletí metereològic de "La Renaixensa".

El 1884, durant la cinquena pandèmia de còlera es desplaçà a Marsella, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, per a estudiar el còlera, on va emportar-s'hi a Jaume Ferran, amb qui l'unia una estreta amistat, qui arran d'aquesta expedició va crear una vacuna contra dita malaltia.[1] El 1885, per encàrrec també del municipi, feu un estudi de les aigües potables de Barcelona.

Fou un defensor de l'ús del microscopi per a la investigació histològica i botànica.

Col·laborà a la publicació Archivos de Cirugía, gràcies a la seva amistat amb el metge Josep de Letamendi.

Activitat literària i humanística[modifica]

Fou membre del Consisori dels Jocs Florals i cofundador de la societat La Jove Catalunya. En la polèmica lingüística sorgida en el si dels Jocs Florals el 1875,[2] s'alineà amb les tesis de Marian Aguiló.

En el Primer Congrés Catalanista, fou partidari de les tesis d'Àngel Guimerà i s'enfrontà amb Valentí Almirall.

Fou col·laborador de les publicacions "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", el "Calendari Català" i "Lo Gay Saber".

Fou Vicecanceller general del Felibritge, essent nomenat "Felibre Majorau".

Càrrecs acadèmics[modifica]

Secretari de la Societat Botànica Barcelonesa (1872).

President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1888-1990)[3]

Obres[modifica]

Una versió seva, en català, de les "Odes Messèniques", de Tirteu, fou premiada a Montpeller, el 1878.

Col·laborà, amb poesies seves, a l'almanac del "Calendari Català" (anys 1868, 1869, 1871 i 1879), a "Lo Gay Saber" (1868), "Archivos de Cirugía", "Los Niños" i "Memorias de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".

Traduí al català el poema eròtic "Los Petons de Joan Segon" de l'holandès Joan de Nicolau.

Traducció de la Ilíada[modifica]

Montserrat i Archs traduí al català la Ilíada, en prosa, si bé només n'ha pervingut part del Cant XVIII.

Referències[modifica]

  1. Joncour, Marie-Claude «Las cuatro epidemias de cólera ibservadas en Barcelona durante el siglo XIX, y las consecuencias que tuvieron en las relaciones portuarias Barcelona-Marsella». Anales de medicina y cirugía, vol.LV, n.242, octubre-desembre 1975, p.302.
  2. Vegeu "La polèmica dels plurals en -es en els Jocs Florals de 1875". Publicacions de l'IEC.
  3. Vegeu relació de Presidents de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts a la seva pàgina web

Bibliografia[modifica]

  • "Montserrat i Archs, Joan", a Josep M. Calbet i Daniel Montañà, "Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906)", pàg. 114. Cossetània Edicions, 2001 ISBN 8495684055. Disponible parcialment en línia a Google books.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Joan Montserrat i Archs a Viquitexts, la biblioteca lliure.