Joan Nogués i Pon

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Nogués i Pon
Dades biogràfiques
Naixement 19 desembre 1875
Barcelona
Mort 27 febrer 1930 (54 anys)
Activitat professional
Ocupació Empresari i compositor
Modifica dades a Wikidata

Joan Nogués i Pon (Barcelona, 19 de desembre, 1875 - Barcelona, 27 de febrer de 1930) fou un guitarrista, crític musical i pedagog musical català.

Des d'infant mostrà grans aptituds per la música, singularment per la guitarra, i als onze anys d'edat començà els seus estudis d'aquest instrument sota la direcció de Miquel Mas Bargalló, del qual arribà ser un dels deixebles preferits. Tenia tan sols dinou anys quan guanyà per oposició la plaça de guitarra de l'Escola de Cecs de Barcelona, i després pels seus mèrits i laboriositat, arribà a desenvolupar el càrrec de director de la referida escola, càrrec que va haver d'abandonar en convertir-se aquell centre a un caràcter mèdico-docent.

També es dedicà a l'estudi de la mandolina espanyola, l'ensenyança de la qual li fou concedida per l'Ajuntament el 1904. Després cursà la carrera de magisteri, revalidant-se el 1912, i el 1916 de l'especialitat pedagògica Montessori. En veure's un xic lliure dels seus deures docents, retornà a la seva tasca de concertista, iniciada brillantment anys enrere, i amb èxit notable es presentà primerament en la Sala Mozart (Barcelona), recorrent seguidament en una sèrie de memorables audicions, diverses ciutats de Catalunya, Andalusia, el nord d'Espanya, Madrid (1925). Cal destacar, especialment, el concert que donà al Palau de la Música Catalana, patrocinat per l'Associació Amics de la Música.

Entre els seus nombroses deixebles cal consignar en Baldomero Zapater (1886-1961), el qual va assolir ressonants èxits a Alemanya; Gonzalo González; Concepció Sánchez Ferrer, etc. Fou un esperit d'ampla cultura i desenvolupà durant diversos anys amb gran encert la crítica musical a El Día Gráfico, de Barcelona.

Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i va ser-hi professor de guitarra entre 1923 (quan hi substituí el seu mestre Miquel Mas) i el 1930.[1]

Compongué una 30 d'obres per a guitarra, algunes de les quals transcrigué per a petita orquestra. Se'n poden destacar

  • una Masurca;
  • un Estudi;
  • la serenata Andalusia;
  • els Preludios;
  • i el Minuetto.

El seu oncle, Joan Pon Angelet, també era guitarrista.[2]

Referències[modifica]