Joan Ollé i Freixas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Ollé)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Ollé i Freixas
Joan Ollé i Freixas.jpg
Joan Ollé, el dia 11 de setembre de 2012, en els actes del Parc de la Ciutadella que ell va dirigir
Dades biogràfiques
Naixement 1955 (61/62 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Director de teatre
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Ollé i Freixas (Barcelona, 1955) és un actor i director de teatre. Professor del l'Institut del Teatre, director del Sitges Teatre Internacional del 1992 al 2001. Ha estat membre de l'equip de direcció artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. A la televisió, presentà amb Joan Barril el programa L'illa del tresor,[1] al Canal 33. Col·labora al programa de ràdio El Cafè de la República amb la contraeditorial L'Encíclica de Joan Ollé.[2]

Es va iniciar com a director d'escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll-Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Maria Benet i Jornet i Terenci Moix.

Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta destaquen Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de José Sanchis Sinisterra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988).

Als noranta va dirigir, entre d'altres Rossiniana, amb música de Gioacchino Rossini, de Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L'hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998).

La primera dècada del segle XX dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac (2002), Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L'hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques (Catalonia Splendens), un espectacle inspirat en la Crònica de Ramon Muntaner (València, 1335) al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d'autor de Luigi Pirandello, i L'oncle Vània, d'Anton Txékhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que arribà a les 150 representacions.

El 2006 estrenà L'illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que feia des del 1996 en col·laboració amb l'escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón a partir del llibre homònim de l'autor peruà. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d'Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. L'abril del 2007 presentà una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas.[3]

Les darreres obres que ha dirigit són Coral romput, El ángel exterminador, Yvonne, princesa de Borgonya, les tres l'any 2008 i El Cafè el 2009.[4] Joan Ollé ha estat el director dels actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya des de l'any 2009.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]