Joan Ollé i Freixas

De Viquipèdia
Infotaula de personaJoan Ollé i Freixas
Joan Ollé i Freixas.jpg
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 1955 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 2022 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1775545 Modifica el valor a Wikidata

Joan Ollé i Freixas (Barcelona, 4 de setembre de 1955 - Barcelona, 30 d'agost de 2022)[1] fou un actor i director de teatre català, fundador de l'Espai Canuda. Era professor de l'Institut del Teatre fins al 2021, i director del Sitges Teatre Internacional del 1992 al 2001. Ha estat membre de l'equip de direcció artística del Teatre Lliure el 2003 i el 2004. A la televisió, presentà amb Joan Barril el programa L'illa del tresor,[2] al Canal 33. Col·laborà al programa de ràdio El Cafè de la República amb la contraeditorial L'Encíclica de Joan Ollé.[3]

Vida i obra[modifica]

Joan Ollé es va iniciar com a director d'escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974) i Nocturn per acordió (1975), espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll-Dagom. Els anys 1977 i 1978 va dirigir dos èxits seguits que van consolidar la seva carrera: No hablaré en clase, de Josep Parramon i el mateix Joan Ollé i Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Maria Benet i Jornet i Terenci Moix.

Entre els muntatges que va dirigir als anys vuitanta destaquen Els Pledejaires, de Jean Racine (1983); Baal de Bertolt Brecht al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de José Sanchis Sinisterra amb el Teatro Fronterizo i Teatropolitán (1986); Antígona, de Salvador Espriu al Festival de Teatro Clásico de Mérida (1987) i Un any sense estiu, de Catherine Anne, a la Gàbia Teatre (1988).

Als noranta va dirigir, entre d'altres Rossiniana, amb música de Gioacchino Rossini, de Franco Di Francescantonio i Joan Ollé, una producció del Teatre Grec i del Gran Teatre del Liceu (1990); L'hora dels adéus, de Narcís Comadira, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1995); De poble en poble, de Peter Handke, Festival Grec-96 (Premi Ciutat de Barcelona 1996); Accident, de Lluïsa Cunillé, Mercat de les Flors (Premi de les Lletres Catalanes 1997) i Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, Festival Grec de Barcelona, Festival de Otoño de Madrid (1998).

La primera dècada del segle XXI dirigeix Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac (2002), Sala Fabià Puigserver, i Fedra de Jean Racine, una producció de Festival Temporada Alta-2002, Festival Grec de Barcelona i Les Estivales de Perpinyà. El 2003 va estrenar L'hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke, al Mercat de les Flors, una producció del Festival Grec de Barcelona i Cròniques (Catalonia Splendens), un espectacle inspirat en la Crònica de Ramon Muntaner (València, 1335) al XVII Festival Castell de Peralada, amb direcció musical de Jordi Savall. El 2004 va estrenar Sis personatges en busca d'autor de Luigi Pirandello, i L'oncle Vània, d'Anton Txékhov, a la Sala Fabià Puigserver, i La plaça del diamant al Festival Castell de Peralada, un espectacle basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda que arribà a les 150 representacions.

El 2006 estrenà L'illa del tresor (cabaret de paraules), una versió teatral del programa que feia des del 1996 en col·laboració amb l'escriptor Joan Barril per a TVC (Premi Nacional de Televisió 2005) i La verdad de las mentiras, una lectura amb Mario Vargas Llosa i Aitana Sánchez-Gijón a partir del llibre homònim de l'autor peruà. A la Sala Fabià Puigserver ha estrenat també El malentès, d'Albert Camus. I al Festival de Teatro Clásico de Mérida, Odiseo y Penélope, de M. Vargas Llosa. L'abril del 2007 presentà una versió teatral de la novel·la Soldados de Salamina, de Javier Cercas.[1]

Les darreres obres que ha dirigit són Coral romput, El ángel exterminador, Yvonne, princesa de Borgonya, les tres l'any 2008 i El Cafè el 2009.[4] Joan Ollé ha estat el director dels actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya en diverses ocasions des de l'any 2009.[5]

El 21 de febrer del 2021, el diari Ara va publicar un reportatge on alumnes de l'Institut del Teatre acusaven una dotzena de professors, entre ells Joan Ollé, de presumptes delictes d'assetjament sexual i abús de poder;[6] sense que l'article aportés evidències ni existissin, prèvia ni posteriorment a l'article, denúncies per part de ningú. La Comissió de Prevenció d'Assetjaments Sexuals de l'Institut del Teatre va decidir portar els expedients que havia recollit a la Fiscalia, ja que es tractava de testimonis de feia molts anys, fet que impossibilitava iniciar el protocol. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar no iniciar accions legals i arxivar tots els fets perquè no eren constitutius de delictes, perquè no comportaven la intervenció del dret penal ja que molts dels fets descrits als expedients havien prescrit.[7] Es va publicar aquesta resolució als diaris i mitjans de comunicació, per obligació legal a restituir l'honor dels afectats.

Morí el 30 d'agost de 2022 al seu domicili de Barcelona,[8][9] als 66 anys d'edat,[10] per causa d'un infart.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Joan Ollé i Freixas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Dades a TV3». Arxivat de l'original el 2011-08-24. [Consulta: 10 setembre 2012].
  3. Dades a catradio.cat[Enllaç no actiu]
  4. Obres dirigides i interpretades a teatrenacional.com
  5. «El conseller Homs i el vicepresident segon del Parlament presenten els actes d'una Diada "amb voluntat integradora, en què tothom es pot veure reflectit"». Generalitat de Catalunya, 04-09-2013. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2014. [Consulta: 4 setembre 2013].
  6. Llimós, Albert; Juanico Llumà, Núria. «Assetjament sexual i abús de poder a alumnes de l’Institut del Teatre». Diari Ara, 20-02-2021. [Consulta: 30 agost 2022].
  7. Llimós, Albert; Juanico Llumà, Núria. «La Fiscalia arxiva les investigacions per abusos i assetjament contra 13 docents de l'Institut del Teatre». Diari Ara, 31-03-2022. [Consulta: 1r juliol 2022].
  8. «Mor el director i actor Joan Ollé als 66 anys». NacióDigital.cat, 30-08-2022. [Consulta: 31 agost 2022].
  9. «Mor el director teatral Joan Ollé, als 66 anys». CCMA.cat, 30-08-2022. [Consulta: 30 agost 2022].
  10. «Mor el director i actor teatral Joan Ollé als 66 anys». Regió7.cat, 30-08-2022. [Consulta: 31 agost 2022].
  11. «Mor el director i actor barceloní Joan Ollé als 66 anys». TotBarcelona.cat, 30-08-2022. [Consulta: 31 agost 2022].