Joan Oró i Florensa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Oró)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Oró i Florensa Creu de Sant Jordi 1984
Joan Oró i Florensa.jpg
Joan Oró
Naixement 26 d'octubre de 1923
Lleida
Mort 2 de setembre de 2004 (als 80 anys)
Barcelona
Ciutadania Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Baylor College of Medicine
Camp científic Bioquímica
Institució NASA
Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 15 de setembre de 1981
← -

Guardons
Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi (1983)
Creu de Sant Jordi (1991)
Medalla d'Or de la Generalitat (2004)

Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) fou un bioquímic català, els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joan Oró rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya de mans del President Pasqual Maragall (2004)

Joan Oró va néixer a la Bordeta.[2] Fill d'una família de flequers de Lleida, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'univers. Oró es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L'any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L'any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals. També va fer importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna.

A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l'anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de química i bioquímica, va poder explicar els resultats d'anàlisi de mostres marcianes que s'havien interpretat prèviament com a resultat de l'acció d'éssers vius. Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l'any 1980, per a col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994. Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de les Borges Blanques, amb les restes de la seva esposa.

Orígens de la vida[modifica | modifica el codi]

Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, un component dels àcids nucleics, molècules transmissores de l'herència biològica, a partir de àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.[3] Aquest experiment, juntament amb el de la síntesi d'aminoàcids dut a terme el 1953 en l'experiment de Miller i Urey, van marcar el naixement d'una nova especialitat: la química prebiòtica, és a dir, la síntesis de compostos orgànics a partir dels inorgànics.

Origen cometari de les molècules prebiòtiques[modifica | modifica el codi]

També fou el primer científic a apuntar als cometes com a portadors de molècules orgàniques a la nostra biosfera primerenca. Aquesta conjectura, formulada el 1961, actualment és àmpliament acceptada. Els cometes són rics en carboni i aigua, de manera que porten molècules precursores basades en carboni com els aminoàcids.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Joan Oró és autor o coautor d'un gran nombre de publicacions científiques,

  • més de 30 capítols de llibres i monografies sobre l'origen de la vida, l'exploració de l'espai, etc.
  • uns 350 articles en revistes científiques

A més, al seu laboratori s'hi van dur a terme prop de cinquanta tesis doctorals.

Premis[modifica | modifica el codi]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Joan Oró va ser responsable de la creació de nombroses institucions i associacions:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Oró». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juny 2013].
  2. PAIROLÍ, Miquel. Joan Oró. Edicions La Campana (en català). Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 1996, p. 10. ISBN 9788489570092. 
  3. Oró J, Kimball AP. «Synthesis of purines under possible primitive earth conditions. I. Adenine from hydrogen cyanide». Archives of biochemistry and biophysics, 94, August 1961, pàg. 217–27. DOI: 10.1016/0003-9861(61)90033-9. PMID: 13731263.
  4. «VIII edició del Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica».
  5. Telescopi Joan Oró

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Oró i Florensa