Joan Petit i Aguilar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el lingüista. Vegeu-ne altres significats a «Joan Petit».
Infotaula de personaJoan Petit i Aguilar
Biografia
Naixement 24 desembre 1752
Sant Feliu de Codines
Mort 15 novembre 1829 (76 anys)
Sant Feliu de Codines
Activitat
Ocupació Gramàtic i lingüista
Modifica les dades a Wikidata

Joan Petit i Aguilar (Sant Feliu de Codines, 1752 - 1829) fou un gramàtic català, metge de poble. Fou una persona amb moltes inquietuds culturals i polítiques. Escriví una passió en català, també una Gramàtica catalana i una Dicciologia catalana, conservades manuscrites, i un Diccionario poético catalán, que no s'ha conservat; és també autor de l'obra teatral Redempció del llinatge humà o Representació de la gran tragèdia de la passió i mort de Jesucrist, també inèdita. Joan Petit Aguilar fou el segon autor català que va escriure un tractat gramatical de la llengua catalana. El primer en fer-ho fou Josep Ullastre el 1743 però li queda lluny cronològicament i és possible que Joan Petit Aguilar no en fos coneixedor. El tercer fou Antoni Febrer i Cardona, el 1804.

No fou habitual que al llarg de la història s'escrivissin gramàtiques catalanes, per això, la de Joan Petit Aguilar pren especial importància. La realitat que vivia la llengua catalana en aquella època fou el motiu pel qual es va sentir amb la necessitat d'escriure una gramàtica catalana. El català era una llengua viva, utilitzada en activitats i comunicacions de la vida diària, en documents varis. Un altre dels motius pel qual sorgeix la necessitat d'escriure la gramàtica és que el S.XVIII es considerava convenient ensenyar els infants la gramàtica de la pròpia llengua.

Petit, va voler ensenyar la gramàtica als seus fills i, de fet, el S.XVIII era habitual que els pares es cuidessin de la primera educació dels seus fills. La gramàtica que va elaborar s'ha d'entendre destinada a l'escola del S.XVIII i no tant enfocada al món intel·lectual i acadèmic; però queda palès que per ell no fou una qüestió inerta i ho demostra el fet que, passats uns anys, la va revisar amb la finalitat de lliurar-la a la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

No es pot deslligar la gramàtica de Petit de l'escola catalana de l'època, atès que respon a quelcom natural, a les necessitats del moment. En aquest sentit, cal destacar que presenta referències clares a l'ensenyament dels més petits i confirma que els mestres ensenyaven a escriure català. El seu treball té semblances amb el treball de Baldiri Reixach (1703-1781), Instruccions per a les ensenyances dels minyons (1749). La gramàtica que va confeccionar és exhaustiva, és una obra que pretén ensenyar la llengua, i no tant a descriure la llengua.

Ja en el pròleg i, dirigint-se als seus fills, deixa veure com n'era per ell d'important la gramàtica de la seva llengua, el català; agafant d'exemple el que, en aquell moment, es deia de la gramàtica castellana: << Môlts dubtaran que sia necessària la Gramàtica per la pròpia Llengua., aparexènd-los que basta lo ús. Nò hu pensaban així els Grègs ni el Romans; pux, nò obstant de que pera èlls èran tan comunes la Llengua Grèga, y Llatina com per nosaltres la Castellana, tenían Gramáticas, y Escolas, pera estudiar-las. Coneixían la utilidad, y necesidad del ús; però coneixían també que convenía perfeccionar-lo ab lo Art. Lo matèx debem nosaltres pensar de nostra Llengua, en la qual trobem que observar cade die coses noves per medi de la Gramática...>>.

Considera que la llengua castellana i catalana són filles bessones de la llengua llatina, nascudes alhora dins del mateix regne. Per tant, la seva obra es va emmirallar a la gramàtica castellana, que ell admirava.

El lingüista i lexicògraf Jordi Ginebra i Serrabou li dedicà la tesi doctoral el 1991 i n'estudià i edità la "Gramàtica Catalana predispositiva per a la més fácil inteligencia de la española y llatina (1796-1829)". La tesi de Jordi Ginebra fou dirigida per Joan Solà i Cortassa .

La bilioteca municipal de Sant Feliu de Codines porta el nom de Joan Petit Aguilar, fill de la població.

Treballs[modifica]

  • Gramática catalana, predispositiva para la más fácil inteligencia de la española y latina... (1a part:1796, 2a part:1823)
  • Dicciología catalana.
  • Diccionari poètic català (diccionari de la rima)
  • Redempció del llinatge humà o representació de la gran tragèdia de la passió i mort de Jesucrist..., obra teatral inèdita.