Joan Pich i Pon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Pich i Pon
200 Panteó de Joan Pich i Pon.jpg
Panteó de Joan Pich i Pon al Cementiri de Montjuïc
Nom original Juan Pich y Pon
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
22 de juny de 1919 – 2 d'octubre de 1920
Districte Gandesa
 Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
gener de 1935 – octubre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 1 de març de 1878
Barcelona, Catalunya
Mort 21 de maig de 1937(1937-05-21) (als 59 anys)
París, França
Activitat professional
Ocupació Empresari i polític
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Radical
Modifica dades a Wikidata

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any). Es féu famós popularment per les seves relliscades verbals, que hom anomenà piquiponades.

Èxit econòmic i social[modifica | modifica el codi]

Nasqué en el si d'una família modesta i començà a treballar d'electricista. Progressivament anà enriquint-se i ascendint en l'escala social, gràcies a l'empresa d'electricitat que fundà. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina.

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

De filiació lerrouxista, Pich i Pon fou membre del Partit Republicà Radical des de la fundació. Esdevingué regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de 1905 i fou diputat provincial entre 1907 i 1911. Tornà a ser regidor (1912-1915) i el 1919 presidí la Cambra de la Propietat Urbana. El 1918 fou elegit senador per la província de Tarragona i el 1919 diputat a Corts per Gandesa. Fou comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb Francesc Cambó. Durant la República fou sots-secretari de Marina (1934), alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935) i governador general interí de Catalunya (1935). La implicació en l'escàndol de l'estraperlo li comportà un gran descrèdit polític que el va obligar a dimitir dels seus càrrecs. El 1936, en començar la Guerra Civil, s'exilià a París, on va morir al cap d'un any.

Piquiponades[modifica | modifica el codi]

En la seva trajectòria política, Pich i Pon no va destacar com a gran orador. Ans al contrari, fou proverbial l'ús inadequat que feia de moltes paraules, cosa que comportà que algunes de les seves frases es fessin famoses. Aquests lapsus o errades còmiques reberen el nom de "piquiponades" (també escrit "pich-i-ponades" o "piquiponianes"). Les piquiponades foren objecte d'un bon nombre d'obres, com ara La divertida incultura. Antologia de disbarats de Josep M. Albaigès, llibre editat el 1991.

Algunes piquiponades:

« El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac »
— Joan Pich i Pon[1]
« (Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano ! »
— Joan Pich i Pon[1]
« (Parlant del caviar) ... huevos de centurión ! »
— Joan Pich i Pon[1]
« (La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre ! »
— Joan Pich i Pon[1]
« (Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico »
— Joan Pich i Pon[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Joan Pich i Pon
Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Martínez i Herrero
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1935
Succeït per:
Francesc Jaumar i de Bofarull