Joan Potau i Farré

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Joan Potau i Martínez».
Infotaula de personaJoan Potau i Farré Creu de Sant Jordi 1984
JOAU POTAU FARRÉ 1.jpg
Fitxa de la seva arribada a Mèxic
Dades biogràfiques
Naixement 1907
Sarral
Mort 1994
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació comerciant i magistrat
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Potau i Farré (Sarral, Conca de Barberà 1907 - ?1994) fou un magistrat i comerciant català.

Biografia[modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1931. Simpatitzant d'ERC, durant la guerra civil espanyola fou jutge de primera instància i d'instrucció de Lleida, i magistrat de l'Audiència de Lleida a Solsona.[1]

En acabar la guerra, es va exiliar a França fins al 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic, arribar a bord del vaixell Nyassa el 22 de maig de 1942, al port de Veracruz, com asilat polític.

Treballà com a gerent general d'un empresa importadora de vins, licors i conserves Manuel Benet, S. de R.L., i després com a director general d'un laboratori farmacèutic Hosbon S.A. Ha sigut un dels elements més actius de la Comunitat Catalana de Mèxic. Dedicat també al periodisme, dirigí la revista de l'Orfeó Català de Mèxic de 1962 a 1985 i col·laborà a l'Esquerra (1961) amb el suport del seu amic, l'editor Bartomeu Costa-Amic. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi a Mèxic de mans del President Jordi Pujol.

Referències[modifica]

  1. «Joan Potau i Farré». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.