Joan Pujol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Joan Pujol (desambiguació)».
Infotaula de personaJoan Pujol
Dades biogràfiques
Naixement segle XVI
Mataró
Mort dècada del 1600
Activitat professional
Ocupació Sacerdot i poeta
Modifica dades a Wikidata

Joan Pujol, poeta, nasqué probablement a Mataró en data indeterminada i morí després del 1603. Fou prevere de Mataró. Va elegir la carrera eclesiàstica. Joan Pujol utilitzava la seva poesia per a enviar un missatge moral als seus lectors. Tota la poesia de Joan Pujol mostra una gran influència d'Ausiàs March, que tot sigui dit, no era una influència més, sinó la referència màxima.[1]

La seva obra poètica en català (1574) comprèn un poema èpic a la victòria de Lepant, escrit bàsicament en decasíl·labs de cobles encreuades, i el poema Visió en somni.

Popularment, el poema èpic de Pujol es coneix amb el nom de La Batalla de Lepant.[2] En aquest poema, s'explica la moral que amaga el poeta: "Clamar no es deu si cerca mal i el troba". El relat de Pujol comença un any abans que s'inicii la batalla. En aquest any abans, s'expliquen els antecedents de la batalla i de com es prepararen naus, soldats, armament i d'altres. L'edició de l'obra de Pujol inclou dos poemes laudatoris de l'humanista del Rosselló Francesc Comte.[3]

Visió en somni és un poema narratiu amb estructura de gènere medieval. La narració és en primera persona, s'ambienta en un món meravellós visitat en somnis. El poema està compost per dues cobles de deu versos decasíl·labs cada una, són cobles encreuades de quatre rimes i dos versos apariats al final. En el poema, l'autor critica la gent que es pensa que sap molt sobre Ausiàs March quan, en realitat, no en saben res (segons Pujol). A la segona cobla, vol lloar una persona, el cient, una persona que, d'acord amb el que expressa Pujol, sí que té prou coneixements sobre March i la seva obra. El cient resulta ser Lluís Joan Vileta, filòsof i canonge barceloní, amb molta influència sobre Pujol. Així doncs, el poema esdevé un panegíric de Vileta.

La figura de Joan Pujol ha estat objecte de diversos estudis. El primer intel·lectual modern que el redescobrí[4] fou el rossellonès Josep Tastu, que introduí l'obra del mataroní en els estudis del bibliògraf Fèlix Torres i Amat de Palou.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Pujol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. El nom complet és: La singular y admirable victòria que per la gràcia de nostre senyor Déu obtingué el sereníssim senyor don Juan d'Àustria de la potentíssima armada turquesca
  3. Eulàlia Miralles. Studia Humanitatis
  4. Vellvehí i Altimira, Jaume «Joan Pujol i la seva obra: estat de la qüestió». Sessió d'Estudis Mataronins, núm. 7, 1990, pàg. 73-83.
Vegeu texts en català sobre Joan Pujol a Viquitexts, la biblioteca lliure.