Joan Roura-Parella
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1897 ![]() |
Mort | 26 febrer 1983 ![]() Connecticut (EUA) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pedagog, filòsof, catedràtic ![]() |
Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Wesleyana ![]() |
Premis
|
Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897- Middletown, Connecticut (Estats Units), 1983), fou professor agregat de pedagogia a la Universitat de Barcelona als anys republicans i membre destacat de l'Escola de Barcelona a l'exili. Va estudiar a Barcelona, Madrid i Berlín, on seguí cursos de Spranger, Köhler i W. Jaeger. Les seves obres, molt properes a les de Joaquim Xirau i especialment al mètode de Dilthey, tenen, com les del seu mestre, un ampli registre pedagògic.
Perfil biogràfic[modifica]
Joan Roura-Parella era fill d'una família menestral, arrelada secularment a les terres de l'Alta Garrotxa.[1] Va néixer el 29 de juny de 1897 a quarts de deu del matí al carrer de França, 20 de Tortellà. i morí a Connecticut (EUA) el 26 de desembre de 1993. Era fill d'en Josep Roura Vergés (1858-1941), natural de Tortellà i ferrer de professió, a qui "Se´l recorda com un excel·lent ferrer de tall i com un home autodidacte d'una bona cultura; va dipositar totes les seves inquietuds intel·lectuals en el seu fill Joan, i veritablement aquest no el va defraudar".[2] La seva mare Margarita Parella Güell (1866-1925), nascuda a Tortellà, tenia poc més de 30 anys quan va néixer el seu fill Joan. Els seus avis paterns —Josep Rura Blanch, que també era ferrer de tall, i Isabel Vergés— procedien de Sadernes, mentre que els avis materns —Pere Parella i margarita Güell— eren naturals de Tortellà La família Roura provenia de Sant Grau d'Entreperes, llogaret situat a la Serra d'Entreperes, per bé que a mitjans del segle XIX es va instal·lar a la masia de Monteia (Sales de Llierca). Al igual que l'avi, el seu pare va aprendre un ofici manual, en un moment en què a Tortellà existia una potent indústria forestal dedicada a la fabricació d'objectes de boix, en especial culleres, la qual cosa conferia a la vila un aire liberal. "Tortellà vivia sostingut per un liberalisme actiu i militant, aferrat a les idees republicanes i covant odi contra els carlins".[3]
Els primers passos d'estudiant els donà al Col·legi Públic de Tortellà amb el mestre Joan Bosch i Cusí, home que ben aviat va copsar la intel·ligència i gran capacitat de treball d'aquell alumne. A l'edat de tretze anys, aconsellat pel senyor Bosch, es traslladà a Girona, on estudià amb el mestre Dalmau Carles i després, entre 1913-1917, va ingressar a l'Escola Normal de Girona, on va cursar els estudis de magisteri amb Cassià Costal. El 1918 obtingué el títol de mestre d'ensenyament primari i l'any següent va fer les oposicions d'ingrés a l'Escola d'Estudis Superirors del Magisteri, a Madrid; va ser número u, per la qual cosa se li concedí una beca. En tots els anys que estudià a l'esmentada escola aconseguí ser el primer de la seva promoció; l'any 1923 va obtenir el títol de mestre Normal en l'especialitat de ciències.[2][4]
Obres[modifica]
- Educación y ciencia (Mèxic, 1940)
- Eduardo Spranger y las ciencias del espíritu (1944)
- El mundo histórico social (Ensayo sobre la morfología de la cultura de Dilthey) (1947)
- Tema y variaciones de la personalidad (1950)
Bibliografia[modifica]
- Gerardo Sánchez Díaz: Las Voces del Exilio Español en Morelia. Científicos y Humanistas en la Universidad Michoacana.1938-1943, México.
- Conrad Vilanou Torrano: Juan Roura-Parella (1897-1983) y la difusión de la pedagogía de las ciencias del espíritu en Latinoamérica. Historia de la educación: Revista interuniversitaria, ISSN 0212-0267, Nº 22-23, 2003‑2004, pags. 301-316
- Revista Enrahonar, nº 10. Universitat Autònoma de Barcelona - Departament de Filosofia, 1984. Número monogràfic 'Els filòsofs catalans a l'exili', a cura de Pere Lluís Font.
Referències[modifica]
- ↑ Joan Roura-Parella "En el centenari del seu naixement (1897-1993)". Facultat de pedagogia de la Universitat de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Bayer Castañer, Robert. Tortellà. ISBN 84-505-9875-3.
- ↑ Grabolosa, Ramón. Carlins i liberals.
- ↑ Puigvert, Joaquim. La Normal de Girona i el Magisteri públic (1914- 1936). Universitat de Girona.