Joan Sales i Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Sales i Vallès Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Naixement 19 de novembre de 1912
Barcelona, Catalunya
Mort 12 de novembre de 1983(1983-11-12) (als 70 anys)
Barcelona, Catalunya
Sepultura Cementiri de Siurana
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Religió Catolicisme
Ocupació Escriptor
Partit polític Partit Comunista Català i Unió Democràtica de Catalunya
Cònjuge Núria Folch i Pi
Premis Premi Creu de Sant Jordi
Premi Sant Jordi de novel·la
Obra
Primeres obres Viatge d'un moribund (1952)
Obres notables Incerta glòria, El vent de la nit
Modifica dades a Wikidata

Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria.[1]

Com a editor, va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, que va publicar La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, entre altres obres emblemàtiques. Fou promotor de la revista Quaderns de l'exili.

Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982.

« Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils. »
— Joan Sales (Barcelona, 1912 – 1983)

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tomba de Joan Sales al cementiri de Siurana (el Priorat)

Joan Sales i Vallès nasqué el 19 de novembre de 1912,[2] al barri de l'Eixample de Barcelona, en una família originària de Vallclara, a la Conca de Barberà. A nivell polític, son entorn familiar progressa des del tradicionalisme fins al catalanisme proper a la Lliga Regionalista. En ocasió de la ruïna soferta pel negoci del pare, la família es reclou a Vallclara, si bé Sales, esdevingut batxiller a Lleida, s'instal·la a Barcelona a la precoç edat de disset anys.

Joan Sales va actuar de ben jove en oposició a la dictadura de Miguel Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català del cens oficial de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra.[3]

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1932, s'afilia al Partit Comunista Català, el qual abandonarà aviat.

El 1933 es casà amb Maria (però coneguda com a Núria o Nuri) Folch i Pi. S'havien conegut sent militants del Partit Comunista Català. Tingueren una filla el mateix any: Núria Sales i Folch.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, va graduar-se a l'Escola de Guerra i va ser nomenat oficial.[3] Va anar als fronts de Madrid i Aragó, per la tristesa que li produïa el desgovern a la rereguarda i la seva voluntat de mantenir el poder de la Generalitat republicana.[3]

Coneix el poeta Màrius Torres, ja malalt de tuberculosi, amb qui l'uniria una intensa relació d'amistat i amb qui manté una efusiva relació epistolar fins a la mort del poeta ilerdenc, en 1942. De Màrius Torres rep influència literària.

El 1939 es va exiliar a França i després, el 1940, a República Dominicana, d'on passaria a Mèxic el 1942. Va treballar-hi com a linotipista. A l'exili, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l'exili (1943-1947). El seu text Els Òrsides és una crítica als intel·lectuals que no assumeixen els reptes crítics del país. Des d'allà, va editar, amb estudis i anotacions, L'Atlàntida, Canigó, La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres (1947).[3]

Un cop retornat a Catalunya, el 1948, es va centrar en tasques editorials descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana moderna (Màrius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda).[3] També es féu militant d'Unió Democràtica de Catalunya.

El 1955, va fundar amb Xavier Benguerel i Joan Oliver El Club dels Novel·listes, amb el qual volien ampliar el públic lector català, desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible.[3]

Des del seu segell editorial, el Club Editor, oferirà al públic la seva obra Incerta glòria, que no aparegué en edició definitiva fins al 1971, i el seu epistolari de guerra i d'exili a Cartes a Màrius Torres (1976). Altres obres seves són el llibre de poemes Viatge d'un moribund (1952), les seves traduccions de Kazantzakis i Dostoievski o l'esbós d'una òpera bufa musicada per Joan Altisent, En Tirant lo Blanc a Grècia.[3]

Sales va ser documentalista i anotador de la Historia de España i de la Història dels Catalans de Ferran Soldevila, i va escriure pròlegs de nombroses obres de Joan Coromines, Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. Va dirigir l'Oficina de Català de la Diputació de Barcelona fins que es jubilà (1982). Pòstumament, es van publicar els seus Contes d'ahir i d'avui (1987) i la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (2008).[3]

Morí a Barcelona el 12 de novembre de 1983 i fou enterrat a Siurana (Cornudella de Montsant, el Priorat).

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1950Rondalles escollides de Guimerà, Casaponce i Alcover (il·lustracions d'Elvira Elias)
  • 1951Rondalles gironines i valencianes (il·lustracions d'Elvira Elias)
  • 1952Rondalles d'ahir i avui (il·lustracions de Montserrat Casanova)
  • 1952 — Viatge d'un moribund
  • 1953Rondalles escollides de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer (il·lustracions d'Elvira Elias, pròleg de Carles Riba)
  • 1956Incerta glòria
  • 1969Incerta glòria (sense censurar, revisada i ampliada)
  • 1972 — En Tirant lo Blanc a Grècia, òpera bufa
  • 1976Cartes a Màrius Torres
  • 1983El vent de nit
  • 1986Cartes de la guerra

Premis[modifica | modifica el codi]

  • La novel·la Incerta Glòria va obtenir dos premis més: el premi Ramon Llull (1968) i el Premi Ciutat de Barcelona.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Sales i Vallès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Joan Sales i Vallès». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16/1/2012]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Joan Sales i Vallès». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Joan Sales i Vallès