Joan Salvat i Crespí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Salvat i Crespí
Biografia
Naixement1868 modifica
Barcelona modifica
Mort1938 modifica (69/70 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióPianista, crític musical i pedagog modifica

Joan Salvat i Crespí (Barcelona, 1868 — Barcelona, 1938), fou un pianista, crític musical i pedagog català.[1]

Mantingué contactes amb Felip Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d'estudiar amb Joan Baptista Pujol i Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada. Després de treballar-hi una temporada ingressà en l'Orfeó Català, tot just creat el 1891. Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida. Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya". Aviat s'interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana". El 1914 Salvat descobrí un clavicordi barceloní del 1801, instrument amb què feu concerts a la seu de l'Orfeó Català. Home molt actiu i sagaç, redactà nombrosíssims articles, des de cròniques de concerts fins a estudis dels epistolaris entre I. Albéniz, E. Granados i J. Malats, o treballs sobre Vicenç Martín i Soler. Crític amb l'impuls wagnerià a Barcelona, tot i valorar l'obra del compositor alemany no fou gaire amant de les versions rítmiques que es feren de les seves òperes en català.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Joan Salvat i Crespí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 octubre 2019].