Joan Sarriera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Sarriera
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort1509 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata

Joan Sarriera (Girona, ? - 1509) fou un cavaller català.[1]

Fill de Pere Sarriera. Emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit en casar-se amb Violant de Margarit i Bertran. En iniciar-se la Guerra civil catalana, es posà al costat de Joan el Gran. El 1462, junt amb el seu pare, intervingué en el Setge de la Força Vella a Girona dut a terme pel comte de Pallars Hug Roger.[2] Lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona. Alliberat, fou batut a Llagostera.

El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida. Tanmateix, el 1471 es deslligà de l'obediència de Renat d'Anjou i es posà de nou al servei de Joan II. El rei el confirmà en el càrrec de batlle general i de capità de Girona i li vengué Hostalric, Sant Celoni, Blanes i altres pobles i castells del vescomtat de Cabrera amb jurisdicció feudal, així com Anglès i Osor.

El 1474 lluità a l'Empordà al costat Joan Margarit i Pau, bisbe de Girona, contra els francesos. El 1479 tornà a ser confirmat com a batlle general, càrrec que retingué fins al 1501, any en què el succeí el seu fill Miquel Sarriera i de Margarit, important cap de bandositats que morí el 1512, després d'haver assassinat a Barcelona el baró de Llagostera, Francesc de Cruïlles, i el sogre d'aquest, Baldiri Agullana. Un altre fill seu, Antic Sarriera i de Margarit, intervingué molt directament entre 1520 i 1521 en contra de la revolta antimunicipal popular coetània de les Germanies.

Referències[modifica]

  1. «Joan Sarriera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol. VI. Edicions Pàtria, 1931, p.524.