Joan Tolosa i Noguera
Joan Tolosa i Noguera (Barcelona 1818-1890) va ser un músic català que va sobresortir com a compositor, violinista i director.
Als tretze anys s'inicià amb el violí amb F. Berini i als setze va anar a París per tal d'assistir a les classes d'E. Colet. Allí va conèixer “Wilhem” (Guillaume Louis Bocquillon), creador del concepte modern d'orfeó, de qui n'esdevindria destacat deixeble, traduint el seu mètode. El 1848 torna a Barcelona i el 1853 fundà l'Orfeó Barcelonès, el primer de l'Estat, juntament amb el seu germà Pere, qui s'havia significat com a promotor de diverses societats musicals. El 1856 va publicar un Repertorio de música vocal. Entre 1862 i 1864 va publicar la revista “El orfeón español”[1] Autor prolífic, de la seva obra en destaca l'Himne a l'Excm. Ajuntament de Barcelona (amb lletra de Pròsper de Bofarull), Magalí (sobre textos de Frederic Mistral), El cant de la pàtria (lletra de Víctor Balaguer) i música religiosa com un Stabat Mater, Tota pulchra o Salve Regina.
Referències
- ↑ Fuster i Sobrepere, Claudi «Les revistes musicals barcelonines, 1817-1868». Barcelona quaderns d'història, 15, 2005, pàg. 122.
Bibliografia
- Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum X. Barcelona: Edicions 62, 2003.
- Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.
- Emilio CASARES, Celsa ALONSO: La música española en el siglo XIX. Oviedo: Universitat, 1995.