Joan Tutau i Vergés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Tutau i Vergés
Joan Tutau Verges.jpg
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871
Circumscripció Girona
 Diputat al Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg
22 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
Circumscripció Figueres

19 de setembre de 1872 – 4 de gener de 1874
Circumscripció Vilademuls
 Ministre d'Hisenda
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
24 de febrer de 1873 – 11 de juny de 1873
Dades biogràfiques
Naixement 21 d'octubre de 1829
Figueres
Mort 13 de juliol de 1893(1893-07-13) (als 63 anys)
Figueres
Sepultura Figueres
Nacionalitat Catalana
Ocupació Polític i escriptor.
Modifica dades a Wikidata

Joan Tutau i Vergés (Figueres, Alt Empordà, 21 d'octubre de 1829 - 13 de juliol de 1893) fou un dirigent republicà i escriptor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Formà part del grup d'Abdó Terradas i el 1854 fou elegit segon alcalde de Figueres, càrrec que hagué de deixar el juliol de 1855, destituït pel govern. S'exilià a França en 1855-1858 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona. Llavors es convertí en un dels principals dirigents, especialista en qüestions econòmiques, del grup democràtic i republicà (amb Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé, Francesc Sunyer i Capdevila, etc.).[1]

El 1862 anà amb Fernando Garrido a Anglaterra per conèixer de prop el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels col·laboradors de l'Almanaque Democratico, oposat a l'Almanaque Literario, publicació oficial de l'Ateneu Català. De bell nou exiliat el 1867, tornà el setembre de 1868 per ocupar la vicepresidència de la Junta Revolucionària de Barcelona i ésser diputat a les corts constituents sorgides de les eleccions generals espanyoles de 1869. Fou diputat per Figueres a les eleccions generals espanyoles de 1871, agost de 1872 i 1873 Republicà federal, fou ministre de finances en el segon govern de la Primera República Espanyola (febrer-juny de 1873).

Amb la Restauració borbònica, tot i que continuà adscrit al republicanisme federal (en especial col·laborà a El libro del ciudadano, 1877, i signà el projecte de constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola del 2 de maig de 1883, s'allunyà de la vida política activa.

Fou director de la Societat Catalana General del Crèdit i de la Compañia de los Ferrocarriles de Cariñena a Zaragoza; presidí també l'Ateneu Barcelonès ( i com a tal hi dugué coma conferenciants Anselmo Lorenzo, i Josep Llunas l'abril de 1887) i féu un interessant esforç teòric: l'any 1886 publicà Las crisis (monetarias, bursátiles, mercantiles e industriales), primera anàlisi global de les crisis del capitalisme feta al país i que considerava producte de la superproducció i de la lluita entre el capital i el treball.

Altres obres seves són:

  • Un analisis sobre problemas de hacienda y especialmente de impuestos (1881)
  • Memoria sobre el estado de la agricultura en la región del Ampurdán (1887)
  • Las pequeñas industrias 1889)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferrer i Gironès, Francesc. Joan Tutau i Vergés (en català). valls: Cossetània Edicions, p. 102. ISBN 84-9791-221-7. 



Càrrecs públics
Precedit per:
José Echegaray y Eizaguirre
Ministre d'Hisenda
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg

1873
Succeït per:
Teodor Làdico i Font