Joan Vilamala i Terricabras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Vilamala i Terricabras
Joan Vilamala.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'abril de 1949 (1949-04-25) (68 anys)
Folgueroles (Osona)
Residència Manresa
Nacionalitat Catalana
Ciutadania Espanya
Educació Filologia catalana
Es coneix per Esquirols, auques
Activitat professional
Ocupació Cantant, compositor, historiador, aucaire i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Joan Vilamala i Terricabras (Folgueroles, Osona, 25 d'abril de 1949) és un cantant, compositor, historiador, verdaguerista i escriptor de cançons, versos i auques. Va ser un cofundador del grup Esquirols (1969-1985). Llicenciat en filologia catalana, ha exercit com a professor de llengua i literatura catalana a Manresa on resideix des del 1972.[1]

Per als Esquirols va escriure la lletra i/o la música de molts cançons el període de 1969 a 1985.[2] El 2009, ha escrit la lletra de les cançons per a l'obra de teatre Trifulkes de la Catalana Tribu,[3] de Víctor Alexandre, de les quals també hi ha un cd, Història de Catalunya amb cançons 2.0. La música de les cançons és de Toni Xuclà. El disc amb el sufix 2.0 refereix al seu predecessor, el disc Història de Catalunya amb cançons de Jaume Picas i d'Antoni Ros Marbà editat per Edigsa el 1971 malgrat totes les restriccions de la censura nacionalcatòlica franquista, 35 anys després, la iniciativa es reprèn, aquesta vegada «sense censura i en llibertat».[1] Vilamala  i Xuclà també són els autors de les  cançons de l'obra de teatre i musical  “Onze, nou, catorze (1714)”escrita per Víctor Alexandre, Roger Cònsul i Pere Planella, estrenada al Born i programada pel Grec l'any del Tricentenari. 

Sobre l'obra de Jacint Verdaguer ha publicat un vídeo i diverses antologies i obres de divulgació, i des de l'any 2000 és membre de la Societat Verdaguer.[4]

En qualitat d'historiador ha participat amb altres autors en el llibre Folgueroles, societat i vida d'un poble, i és autor també de diversos articles i llibres sobre els Pujol, una nissaga d'escultors de gust barroc del segle XVIII i XIX, el més important dels quals és Josep Pujol i Juhí. En el marc de la poesia popular és l'autor d'un conjunt d'unes dues-centes auques, la majoria publicades amb la col·laboració de dibuixants acreditats,[5] com ara: Jaume Gubianas, Picanyol, Pilarin Bayés o Manel Fontdevila.[6] Des del 2011, una exposició itinerant d'auques de Vilamala i de Ramon Cuéllar il·lustrades per diversos artistes fa una gira per Catalunya.[7][8] També és l'autor de Cançons auques i badalls, un llibre que ve a ser una antologia de la seva obra poètica on en el darrer apartat ens proposa compartir algunes reflexions sobre el pas del temps i la conveniència de viure'l amb intensitat i aprofitament. Per això, en espera del darrer badall, que a tots ens ha d'arribar, el sonetista ens convida a paladejar el temps que ens resta i a viure la vida «a cor què vols».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Lletra i música[modifica | modifica el codi]

  • àlbum Fent camí (Edigsa, 1975): «Fent camí», «El cucut», «…i va callar», «Conte medieval», «Riu avall»
  • àlbum Colze amb colze (Edigsa 1976): «Al banderer de la pau» (lletra), «El joc d'obrir gàbies», «Endevinalles d'istes», «Ahir va començar», «No ho diguis a ningú», «Cançó Brindis», «L'ampolla i el got» (lletra), «Cada dia és un nou pas» (lletra)
  • àlbum Torna, torna, serralonga (Edigsa, 1980): «Corrandes vénen» (lletra)
  • àlbum Com un anhel (Edigsa, 1982): «Són els teus ulls», «Pirates de l'oest», «Captaire com sóc» (lletra)[2]
  • Joan Crosas & Joan Vilamala i Terricabras, Cançoner Les cançons d'Esquirols, tom IV, Dinsic Publicacions Musicals, s.d., 152 pàgines, ISMN M-69210-239-7

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

  • amb Jaume Gubianas (il·lustracions), Història de Catalunya en dotze cançons i una auca. Les cançons de les Trifulkes de la Catalana Tribu, Sant Vicenç de Castellet, Edicions Farell, 2011; publicat com a CD amb música de Toni Xuclà, Història de Catalunya en cançons , Sabadell, Picap, 2009.
  • Cançons, auques i badalls, Pagès Editors, 2013

No-ficció[9][modifica | modifica el codi]

  • amb O. Portel, Cançoner Verdaguerià. Ed. Casa-Museu Verdaguer, 2000, 97 pàgines, ISBN 8476023979
  • Antologia de Jacint Verdaguer. Col·lecció Biblioteca Didàctica de Literatura Catalana Ed. Barcanova, 1997, 2a edició 2001, 3a i 4a edició 2002
  • Antologia de Jacint Verdaguer. Col·lecció Antaviana Jove. 2003.
  • Antologia poètica i alguns fragments de prosa de Verdaguer Editorial Hermes, 1999, 2a edició 2002.
  • «L'obra dels Pujol». en: Escultors de la Catalunya central, (ss.XVIII-XIX). Editorial Farell, 2000.
  • Verdaguer, poeta de Catalunya. Vídeo sobre la vida i obra de Verdaguer. Eumo, 1988 1a edició, 2a edició 2008.
  • Els Pujol, escultors, una nissaga folguerolenca (1721-1785). Ausa XIX, 145 (2000) p. 195-216.
  • Quatre retaules més de Josep Pujol. Ausa XII 158 (2006) p. 551-561.
  • amb AA.VV., Folgueroles, Societat i vida d'un poble. Eumo Editorial 2000.
  • amb J. Bosch i J. Adam Els Pujol, una nissaga d'escultors de gust barroc. Quaderns de la Confraria dels Colls, 2009
  • amb S. Ponce, L'únic soldat. Memòries de Josep Teixidor. Ajuntament de Folgueroles 2010.
  • La Creu de la Culla. Deu textos, en vers i en prosa, d'una rondalla manresana. Ed Zenobita, Manresa, 2015.

Referències[modifica | modifica el codi]