Joan Vladímir

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Joan Vladímir,
Jovan Vladimir o
Vladímir de Zeta
Saint Jovan Vladimir, Lozen Monastery.jpg
Fresc al monestir de Lozen (Bulgària), 1869
Biografia
Naixementen serbi ciríl·lic Јован Владимир, Jovan Vladimir
c. 990 Modifica el valor a Wikidata
Zahumlje? (actuals Hercegovina i Dalmàcia)
Mort22 maig 1016 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
[[d:Special:EntityPage/Q3658051 (en) Tradueix|Prespa (en) Tradueix (Westbulgarisches Reich (fr) Tradueix)]] Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral Ortodoxa de Tirana (Albània
Dades personals
Grup ètnicSerbis Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme oriental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Príncep i màrtir
CelebracióEsglésia Ortodoxa Sèrbia
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeMonestir d'Elbasan (Albània), Tirana, Prespa
Festivitat22 de maig, 4 de juny (orient correspon al 22 de maig del calendari julià)
IconografiaCom a rei, amb una creu a la mà i el seu cap a l'altra
Patró deBar (Montenegro)
Família
CònjugeTheodora Kosara of Bulgaria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePetrislav of Duklja (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Joan Vladímir (Zahumlje?, Hercegovina i Dalmàcia, s. X - Prespa, Albània, 22 de maig de 1016) fou knez (príncep governant) de Dioclea entre 990 i 1016, durant la guerra entre Bizanci i el Primer Imperi Búlgar. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica]

Fill del príncep Petrislav de Dioclea, originari de la regió de Zahumlje (principat serbi de l'Hercegovina i Dalmàcia), succeí el seu pare com a knez de Dioclea entre 990 i 1016, intentà protegir el principat de la política expansionista del tsar Samuel de Bulgària mitjançant una aliança amb l'Imperi Romà d'Orient. Samuel, però, atacà i conquerí Dioclea en 997 i prengué Joan Vladímir presoner.

La germana de Samuel, Teodora Kosara, s'enamorà del presoner i en demanà al seu pare la mà. Samuel concedí i tornà Dioclea al seu nou gendre, donant-li a més el territori de Dürres (avui Albània). Vladímir fou reconegut com un bon governant, just i pietós. Governà en pau i evità els conflictes amb altres territoris.

En 1014, Samuel fou derrotat pels romans d'Orient i morí poc després. Joan Vladímir morí en 1016 víctima d'una conxorxa dirigida per Ivan Vladislav, últim tsar del Primer Imperi Búlgar. Fou decapitat a Prespa, davant l'església.

Veneració[modifica]

Sebollit a Prespa, Joan Vladimir fou aviat reconegut com a màrtir i venerat com a sant, en la festivitat del 22 de maig. Cronològicament, és el primer sant de Sèrbia. Dos o tres anys després, la seva tomba fou portada a Dioclea, però cap al 1215 les restes es portaren a Dürres, on restaren fins al 1381. Des de llavors foren al monestir de Sant Joan Vladimir, prop d'Elbasan, fins que en 1995 es portaren a la Catedral Ortodoxa de Tirana.

La creu que tenia a les mans quan fou decapitat era una relíquia que guardà, durant segles, la família Andrović de Velji Mikulići (Montenegro). La deixaven veure als fidels un cop l'any, per Pentecosta.

És el sant patró de Bar (Montenegro).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Vladímir