Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan d'Aragó
Joan d'Aragó i de Castella.jpg
Retrat del príncep Joan d'Aragó a La Verge dels Reis Catòlics (1491-1493). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1478 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1497 Modifica el valor a Wikidata (19 anys)
Salamanca (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSepulcre del príncep Joan d'Aragó
Real Monasterio de Santo Tomás (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the Prince of Girona (1370-1665).svg Príncep de Girona
1481 – 1497
← Isabel d'AragóMiquel de la Pau de Portugal →
Coat of Arms of Leonor, Princess of Asturias.svg Príncep d'Astúries
1480 – 1497
← Isabel d'AragóMiquel de la Pau de Portugal → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfant d'Aragó
Príncep de Girona
Príncep d'Astúries
Duc de Montblanc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Trastàmara Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida d'Àustria (1497 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran el Catòlic Modifica el valor a Wikidata  i Isabel I de Castella Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel d'Aragó, Caterina d'Aragó, Joana I de Castella, Maria d'Aragó, Joan d'Aragó, Alfons d'Aragó i Alonso d'Estrada Modifica el valor a Wikidata
ParentsEnric VIII d'Anglaterra (cunyat)
Felip el Bell (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of John of Aragon and Castile, Prince of Asturias and Girona (with crest).svg Modifica el valor a Wikidata

Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes. Com a tal va ostentar els títols de príncep d'Astúries (1480) i de Girona (1481) fins a la seva mort, sense arribar mai a ocupar el tron.

Orígens[modifica]

Va néixer a Sevilla el 30 de juny de 1478. Era el segon fill i el primer i únic mascle dels reis Ferran II d'Aragó i d'Isabel I de Castella. El naixement va ser molt celebrat i el seu bateig va ser solemne, i se li donà el nom de Joan, en record dels seus avis matern i patern,[1] i per la devoció de la reina a Joan Evangelista.[2]

Príncep d'Astúries i de Girona[modifica]

Poc després del naixement, el maig de 1480 va ser jurat príncep d'Astúries a la catedral de Toledo, i després va anar fins a Calataiud, on l'abril de 1481 es van reunir les corts aragoneses i van jurar-lo príncep de Girona.[1] El mateix any també va ser jurat per les Corts Catalanes a Barcelona.[3] Va ser el primer en ostentar simultàniament els títols d'hereu a les corones de Castella i Aragó.[1]

Va estar present a la recepció de Cristòfor Colom, a la seva tornada d'Amèrica.[3]

Matrimoni[modifica]

Els primers intents de casar el príncep van ser amb Joana la Beltraneja el 1479, que no s'hi va avenir, i el 1483 amb la reina Caterina I de Navarra, que no va reeixir.[3]

Finalment, el 20 de gener de 1495 es van acordar esposalles dobles a Anvers, entre Joan, que llavors tenia disset anys, i Margarida d'Àustria, filla de l'emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i entre la infanta Joana i Felip d'Àustria, germà de Margarida.[2] Es casà primer per poders a Malines aquell any.[3] Després, el 3 d'abril de 1497 la parella es va casar de presència a la ciutat de Burgos.[4] El matrimoni no va tenir descendència, perquè malgrat que Margarida va quedar-se embarassada pels volts de l'estiu de 1497, va patir un avortament.[2]

Mort[modifica]

L'1 d'octubre va arribar la notícia que el príncep patia febres i estava a punt de morir. El seu pare el va anar a veure ràpidament abans de la seva mort,[2] succeïda el 4 d'octubre de 1497 a Salamanca.[1] Al llarg de la seva vida va tenir una complexió feble, tot i que hom ha atribuït la seva mort a l'apassionada vida matrimonial.[3]

El seu cadàver va ser enterrat a la basílica de San Vicente d'Àvila, on es va erigir un monument funerari fet d'alabastre, obra de Domenico Fancelli, per encàrrec de la reina Isabel.[2][3]

El títol de princesa d'Astúries va retornar llavors a la seva germana gran, Isabel, i a la mort d'aquesta va passar a ser l'hereu el fill d'aquesta, Miquel de la Pau, que va ser també príncep hereu del regne de Portugal. Tanmateix, el nou hereu va morir abans de complir els dos anys i l'hereva va passar a ser Joana, la tercera filla dels Reis Catòlics.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pérez de Guzmán, Juan. El principado de Asturias: bosquejo histórico-documental (en castellà). Madrid: Imprenta de Manuel G. Hernández, 1880, p. 265. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Luis, Suárez Fernández. «Príncipe don Juan» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Joan d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 desembre 2021].
  4. Morales Roca, Francisco José. Caballeros de la espuela dorada del Principado de Cataluña. Dinastía Trastámara, 1412-1555 (en castellà). Madrid: Ediciones Hidalguía, 1988, p. 25. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan d'Aragó